Nord-est Llibertari: Acte de record a Toni Lecha a Cassà de Pelràs, al Baix Empordà

divendres, 10 de juny del 2016

Acte de record a Toni Lecha a Cassà de Pelràs, al Baix Empordà

Aquest dissabte 11 de juny a les 12 del migdia es realitzarà l'acte ‘Recordem en Toni Lecha’ a Cassà de Pelràs (Corçà)

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 10/06/2016
Cassà de Pelràs (Corçà, Baix Empordà).-

Aquest dissabte 11 de juny a les 12 del migdia es realitzarà l'acte ‘Recordem en Toni Lecha’ a Cassà de Pelràs (Corçà, Baix Empordà) que consistirà en un esmorzar i parlaments.
L’amic Toni Lecha Berges (Châteauneuf-sur-Loire,14 de febrer de 1943-Barcelona,19 de juny de 2013) fou un activista polític independentista català. Participà en la fundació del Moviment de Defensa de la Terra (MDT) i la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Girona. A la dècada dels noranta va ser representant de la Comissió de Portaveus dels Presos i Encausats Independentistes, creada l’estiu de 1992 arran de l'«Operació Garzón».
Lecha va néixer a Châteauneuf-sur-Loire el 1943 al si d'una família sindicalista exiliada. De pare gironí i mare aragonesa, durant els anys setanta va militar en organitzacions antifranquistes com ara CC.OO, el PSUC i, després, l’Organització Comunista ‘Bandera Roja’, i va ser membre, també, de l'Assemblea de Catalunya. Durant els anys vuitanta es va incorporar a l'independentisme on va desenvolupar activament l'activitat política en partits independentistes fins a la seva mort.
El 1984 va participar en la fundació del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), després d'haver passat per Nacionalistes d'Esquerra. A la dècada dels noranta va ser representant de la Comissió de Portaveus dels Presos i Encausats Independentistes, creada l’estiu 1992 arran de l'«Operació Garzón» en el moment dels Jocs Olímpics de Barcelona. El 2002 va impulsar la creació de nuclis de la Candidatura d'Unitat Popular. En els últims temps va participar en diverses iniciatives en defensa de l'autodeterminació, com la Plataforma pel Dret a Decidir, Girona Decideix o l'ANC.
A la ciutat Girona, en els darrers anys, havia destacat per la seva implicació en les lluites en defensa de les hortes de Santa Eugènia i el parc de les Pedreres. També va impulsar la Xarxa pels Drets Socials de Girona i Salt, i estava afiliat a la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i al Casal Independentista El Forn. Així mateix va lluitar per la recuperació de la memòria història i la difusió del republicanisme a les comarques gironines.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...