189) CRÒNICA CENT VUITANTA NOU DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

En un nou àudio, Fernández Díaz i De Alfonso expliquen qui són els seus periodistes amics.   
Maquinen com filtrar la mentida a periodistes pròxims i Fernández Díaz fa la llista dels seus: Francisco Marhuenda (“que és amic meu”), Bieito Rubido i Casimiro García Abadillo. 
De Alfonso també explica com fer servir la Comissió de Prevenció de l'Emblanquinament de Capitals per saber irregularment coses sobre Xavier Trias. 
L'Audiència Nacional espanyola arxiva la causa contra els titellaires que van passar cinc dies a presó.  
El jutge Ismael Moreno admet ara que l'obra feia només en una crítica a la policia. 
El magistrat del 9-N envia Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega a judici. 
Joan Manel Abril desestima les peticions d'arxivament dels tres polítics, creu que hi ha prou indicis que van cometre els delictes de desobediència i prevaricació administrativa. 
El Govern de la Generalitat, sobre el judici del 9-N: "Hi ha intencionalitat política, les clavegueres de l'Estat volien impedir les urnes". 
La portaveu de l'executiu, Neus Munté, ha afirmat que cal "reflexionar" sobre "el moment en què apareixen les informacions". 



[Barcelona (República Catalana) 28/05/2016]  
L’AMIC DEL POBLE  

El diari digital Público ha penjat a la xarxa nous fragments de l’àudio de la conversa entre el ministre d’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, i el cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel De Alfonso. En aquest nou enregistrament tots dos planifiquen com fer esclatar l’acusació contra Xavier Trias de tenir diners a Suïssa i Andorra, una acusació que ja va quedar clar que era falsa. De Alfonso diu que ell és partidari de “fer el cop quan el cop pugui liquidar l’animal”. En un moment de la conversa, maquinen com filtrar la mentida a periodistes pròxims i Fernández Díaz fa la llista dels seus: Francisco Marhuenda, director de La Razón (“que és amic meu”), Bieito Rubido (director del diari ABC) i el nou director d’El Mundo, Casimiro García Abadillo, a qui diu coneix poc. En canvi, diu que abans parlava amb Pedro J. Ramírez. També diu que a El Mundo no es refia d’Inda, “que és un boig”. De la conversa, se’n dedueix que van passar les dades a l’ABC i que aquest diari no va considerar que la informació fos fiable. Quant a El Mundo, Fernández Díaz diu que la informació la hi pot passar ell en una festa que es farà dies després per presentar un nou producte, i en aquell moment De Alfonso li diu que Isidre Fainé (CaixaBank) controla una part del capital.
El moment més sorprenent de la conversa arriba quan De Alfonso explica a Fernández Díaz de quina manera pot aconseguir més informació sobre els hipotètics comptes corrents de Xavier Trias. Proposa que al Sepblanc “li agafi per investigar els comptes de l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona” amb la justificació d’esbrinar si havien obtingut cap benefici de l’emblanquinament de diners. I aleshores “potser esbrina que l’alcalde té un compte corrent”. D’aquesta manera, el cas no el destapava l’Oficina Anticorrupció i el seu paper com a instigador de la maniobra restava salvaguardat. El Sepblanc és el Servei Executiu de la Comissió de Prevenció de l’Emblanquinament de Capitals. És una institució d’intel·ligència creada per investigar els crims relacionats amb l’emblanquinament de capitals i més delictes fiscals. És un òrgan col·legiat que no depèn del Govern. 

L'Audiència Nacional espanyola arxiva la causa contra els titellaires que van passar cinc dies a presó 

El jutge de l’Audiència Nacional espanyola Ismael Moreno ha arxivat la causa contra els companys titellaires que van passar cinc dies a la presó per un suposat enaltiment del terrorisme, tot i que s’ha inhibit a favor de l’Audiència Provincial de Madrid pel que fa a possibles delictes comesos contra ‘l’exercici de drets fonamentals i llibertats públiques reconegudes a la Constitució’. A la seva interlocutòria, el jutge considera que “no està suficientment acreditat” que la pancarta Gora Alka-ETA que apareixia a l’obra “reuneixi tots els requisits necessaris” perquè se la pugui considerar com a “enaltiment del terrorisme”. Perquè fos així, apunta el magistrat, caldria que estigués en un context de suport a “les accions terroristes”, però en aquest cas “no consta acreditat” que hi hagués cap element “d’intencionalitat d’elogiar, enaltir, avalar o justificar l’activitat terrorista, o de menystenir o humiliar les víctimes”. Segons Moreno, un cop descartada la comissió d’un delicte d’enaltiment del terrorisme l’Audiència Nacional espanyola ja no és competent per seguir investigant per altres delictes, com per exemple la conculcació per part dels titellaires de “drets fonamentals i llibertats públiques garantides a la Constitució”. Per aquest motiu acorda inhibir-se en favor dels jutjats de l’Audiència Provincial de Madrid, que es qui haurà de resoldre sobre les peticions de les parts respecte a la continuació del procediment o l’arxiu definitiu de les actuacions.

El mateix jutge que va mantenir durant cinc dies a la presó els dos titellaires 
Moreno, que actua d’acord al criteri de la Fiscalia, és el mateix jutge que va mantenir durant cinc dies a la presó els dos titellaires detinguts atribuint-los un delicte d’enaltiment del terrorisme, aleshores també amb el criteri favorable de la Fiscalia. El jutge considera ara que els titellaires només volien fer una crítica a l’actuació policíaca i reconeix que el cartell on apareixia la inscripció Gora Alka-ETA només simulava ser una prova falsa col·locada per la policia per incriminar un dels personatges. 

El magistrat del 9-N envia Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega a judici 

El magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)  Joan Manel Abril ha tancat avui la instrucció del cas pel 9-N i ha  desestimat la petició d'arxivament per a l'expresident  Artur Mas, l'exvicepresidenta del Govern  Joana Ortega i la consellera d'Educació,  Irene Rigau. Això vol dir, doncs, que el jutge envia els tres polítics a judici pels indicis que han comès  delictes de desobediència i prevaricació administrativa. Tot i això, perquè es faci el judici encara falta que la Fiscalia i els altres acusadors facin els escrits de qualificació, on concretaran per quins delictes concrets se'ls jutjarà. Tot i que Mas, Ortega i Rigau van afirmar que després de la suspensió per part del Tribunal Constitucional, el 4 de novembre de 2014, havien deixat tota la consulta  en mans de voluntaris, el jutge assegura que la investigació ha constatat que  van continuar "els actes de preparació i organització" del 9-N amb "el coneixement i l'acord dels investigats". Abril manté que tots tres sabien que estaven desobeint la suspensió. A més, recorda que la consulta va costar 698.700 euros, a banda dels 806.400 que es van gastar per promocionar-la. En concret, Abril considera que el Govern va continuar mantenint i actualitzant la web ' Participa2014.cat' després del dia 4, va adquirir i va fer instal·lar  els programes informàtics que es van fer servir per al recompte de vots,  va comprar 7.000 ordinadors per a la consulta, i és responsable del muntatge del pavelló de la Fira de Barcelona per al seguiment de premsa dels resultats, de la confecció i distribució de les urnes i les paperetes --que van fer presos--, de la contractació de tècnics per oferir suport el 9 de novembre i de l'assegurança dels voluntaris. El jutge creu que després de la suspensió per part del Constitucional alguns contractes es van liquidar, com el de les urnes –que ja estaven fetes–, però  altres van continuar en vigor, com el de la distribució de les urnes i les paperetes i el de T-Systems, l'empresa que va fer els programes per al recompte de vots i l'assistència tècnica. A la consulta, diu el jutge, "hi van jugar un paper rellevant contractistes privats" pagats amb diners públics,  "amb plena consciència de la desobediència a la suspensió". Abril assegura que així ho deixa clar "la indicació" de mantenir un " caràcter 'confidencial' o de 'tacte'" en tot l'assumpte als correus electrònics de la Generalitat als contractistes privats". 
El magistrat manté que Mas "coneixia" la suspensió i que va dir públicament que el Govern "cedia l'organització als voluntaris" però va continuar  al darrere de la consulta. Segons el jutge l'expresident va "consentir" i "no va paralitzar" els contractes que van servir perquè es fes el 9-N. Ortega va continuar  coordinant l'organització del centre internacional de premsa a la Fira, els convenis amb el Centre d'Iniciatives per a la Reinserció –on es van fer les urnes–, la web de la consulta i els contractes amb T-Systems. Rigau, per la seva banda, hauria procurat  que s'obrissin els col·legis electorals i que hi arribessin els ordinadors. Tots tres polítics van actuar "coordinadament", destaca el magistrat, que creu que amb els indicis que hi ha sobre la taula haurien pogut cometre un  delicte de desobediència greu a la providència del Tribunal Constitucional que prohibia la consulta. Els advocats de Mas, Ortega i Rigau van al·legar que no havien desobeït perquè no els va arribar cap requeriment formal, però Abril ho descarta i diu que no calia que els arribés cap document perquè fossin conscients de la suspensió. El jutge també creu que  van cometre prevaricació –incomplir la llei sabent que ho feien– posant la seva "voluntat" davant de "la suspensió ordenada pel Tribunal Constitucional". Els investigats "van ometre" donar les ordres necessàries per impedir la consulta i sabien que no complirien la decisió del Constitucional. En aquest cas considera que tots tres polítics es van saltar la llei evitant prendre les decisions i donar les ordres que calien per complir-la. Abril ho qualifica de "comissió per omissió". "Quan s'està obligat a fer una actuació administrativa concreta ometre-la equival a denegar-la", explica. Manté que van "enfrontar-se obertament a l'ordre de suspensió" i van fer servir "mecanismes per eludir-la". Els advocats de Mas, Ortega i Rigau tenen cinc dies per apel·lar en contra de la interlocutòria, mentre que la Fiscalia i l'acusació popular, per la seva banda, tenen  deu dies per demanar formalment l'obertura de judici i presentar els escrits d'acusació on especificaran de què acusen els polítics. L'exconseller de Presidència  Francesc Homs, com a diputat al Congrés, està aforat i queda fora de la competència del TSJC, ja que el cas està  en mans del Tribunal Suprem, a Madrid.  

El Govern de la Generalitat, sobre el judici del 9-N: "Hi ha intencionalitat política, les clavegueres de l'Estat volien impedir les urnes" 
El Govern de la Generalitat de Catalunya ha reaccionat immediatament a la notícia que el magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)  Joan Manel Abril ha  tancat la instrucció del  cas pel 9-N. La consellera de la Presidència,  Neus Munté, ha valorat la decisió en la roda de premsa posterior al consell executiu. "Hi ha intencionalitat política en l'anunci.  Es tracta d'un judici polític. Vull recordar com es va intentar,  des de les clavegueres de l'Estat, que no es posessin les urnes. Però va ser un èxit i ens en sentim orgullosos. Tots els demòcrates s'haurien de ruboritzar davant la voluntat d'embrutar l'honorabilitat de persones que defensen el sobiranisme", ha indicat Munté. La dirigent de CDC ha volgut expressar el seu suport als afectats, i ha afirmat que cal " reflexionar" sobre " el moment en què apareixen les informacions". La resolució del TSJC ha sacsejat la política catalana només dos dies després del 26-J. El jutge ha desestimat la petició d'arxivament per a l'expresident Artur Mas, l'ex vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i la consellera d'Educació, Irene Rigau i, per tant,  envia els tres polítics a judici pels indicis que han comès delictes de desobediència i prevaricació administrativa. Tot i amb això perquè es faci el judici encara falta que la Fiscalia i els altres acusadors facin els escrits de qualificació, on concretaran per a quins delictes concrets se'ls jutjarà.