 |
| Es destapa que Germà Gordó és un talp de l'Estat en la direcció de Convergencia |
#FdzDíazgate: un nou àudio de la conversa desvetlla maniobres contra Vila d’Abadal.
De Alfonso proposa passar al diari 'El Mundo' i diu al ministre que el consideri 'un caporal' al seu servei.
De Alfonso diu al ministre que Fainé i altres empresaris planejaven fer fora Artur Mas i posar Germà Gordó.
També esmenta altres noms d'empresaris el president del Grup Planeta, José Manuel Lara Bosch o José Luis Bonet, president de Freixenet.
Interior va condecorar De Alfonso a proposta de Germà Gordó.
En una conversa revelada avui De Alfonso explica el seu pla per treure Mas de la direcció del partit i posar-hi Gordó.
Els “homes de plena confiança” pels interessos colonials de PP a Catalunya són Germà Gordó, de Convergència i els empresaris destacats Isidre Fainé (BankCaixa), José Manuel Lara Bosch (Planeta), José Luis Bonet (Freixenet) i Julio Fernández Rodríguez (Filmax).
ERC denuncia Fernández Díaz i De Alfonso per prevaricació, revelació de secrets i tràfic d’influències. La denúncia s’ha presentat davant la Fiscalia de Barcelona.
Intervenció prepotent i desafiant de Daniel de Alfonso al Parlament de Catalunya.
Els dirigents polítics espanyols, els primers a relacionar el Brèxit i Catalunya.
Rajoy, Margallo, Sánchez i Rivera s'afanyen a atacar els referèndums.
[Barcelona (República Catalana) 24/06/2016]
L’AMIC DEL POBLE
Mentre la classe obrera minera i industrial gal·lesa i anglesa vota massivament contra l’Europa del Capital i l’imperialisme occidental que representa la Unió Europea i tot trontolla a Occident les eleccions monàrquiques espanyoles de diumenge han estat rebentades per les conspiracions del PP contra el procés sobiranista català. El diari digital ‘Público’ ahir va presentar un nou lliurament de les cintes que recullen la conversa entre el ministre d’interior Jorge Fernández Díaz i el cap de l’Oficina Antifrau Daniel de Alfonso. En aquesta ocasió intenten fabricar càrrecs contra el president de l’Associació de Municipis per la Independència i aleshores alcalde de Vic per CiU, Josep Maria Vila d’Abadal, que va trencar amb el seu partit UDC. De Alfonso qualifica repetidament Vila d’Abadal de “talibà” i afirma ple de joia que “l’hem pillat, l’hem pillat!”. En la conversa s’afirma que hi ha unes factures de dinars amb periodistes i altres persones que Vila d’Abadal ha carregat a l’Ajuntament. De Alfonso proposa filtrar les dades al diari ‘El Mundo’ perquè organitzi un escàndol polític.
Segons que publica el diari Público, Daniel de Alfonso va proposar a Jorge Fernández Díaz un pla detallat per a substituir Artur Mas en la direcció de CDC i posar al seu lloc “un home de confiança” que identifica amb l’ex-conseller de Justícia, Germà Gordó. Segons la conversa diversos empresaris estaven disposats a col·laborar en la maniobra contra Mas per a aturar el procés d’independència. Entre altres noms esmenta el director de BankCaixa, Isidre Fainé, el president del Grup Planeta, José Manuel Lara Bosch o José Luis Bonet, president de Freixenet.
“DA. He mogut fils pel meu compte, sempre he anat proposant idees i quan he anat a parlar amb empresaris…t’ho resumeixo molt. Hem anat parlant amb Isidre Fainé, esmorzars cada mes i comentem coses; amb José Luis Bonet, que inclús ve als dinars que jo organitzo a Santander a l’estiu; amb Julio Fernández, de l’associació d’empresaris gallecs de Catalunya; amb José Manuel Lara i vas parlant amb empresaris forts i diuen: ‘això ho has de parlar, aquesta és la sortida’.
DA. I, a Convergència, la persona amb la que jo mantinc…perquè és la persona que en el seu moment el president va dir complint amb la nova Llei de relació Govern de Catalunya i Oficina [Antifrau], a mi em van posar d’interloctur a Germà Gordó.
DA. A mi no em preocupa el dia 9 de novembre, ministre. Germà Gordó em diu que no es farà, que no es farà per suposat, no ho tiraran endavant amb una suspensió del Tribunal Constitucional.
DA: Jo t’ho estic transmetent d’allò més literal, com m’ho va dir, ni ho he analitzat en aquest sentit. Bé, el cas és aquest. És clar, dius, això és una bogeria. Això sí que preocupa perquè si per casualitat guanyen i, possiblement, podrien guanyar en una llista. No amb majoria absoluta, però sí prou com perquè després si el Partit Popular, el PSC o Ciutadans no aconsegueixen arribar a acords, ja que ells governarien i això ja sí que és que el president perdi el control. Aquí jo estic convençut, absolutament convençut, que si això es guanya aquests proclamen la independència unilateral i llavors ja sí que acabarem ‘a hòsties’.
JFD: Estàs parlant d’unes eleccions plebiscitàries, no?
DA: Plebiscitàries. I el president estava convençut de convocar-les amb llista única i crec que es reunia aquesta setmana, m’ho va dir en Gordó, amb ells a soles en reunió conjunta, pel mes de febrer. Jo això és el que crec que cal combatre. Quan jo li dic llavors a Germà: ‘Has de saber-ho, Germá, els empresaris et donarien suport, l’electorat del comerç, de la indústria, de l’empresa, de la tranquil·litat de Catalunya que a vosaltres … li has de vendre a més un cert afecte us ha donat la majoria absoluta durant vint-i-tres anys … aquest electorat no ha desaparegut, aquest electorat no se’n va a ERC, aquest electorat no se’n va al PSC, aquest electorat o votarà en blanc o no anirà votar. Però al partit l’esteu enfonsant, ho està enfonsant el president. Teniu segons la seva última enquesta 13-14 escons, és poquet, poquet …
JFD: 13 o 14 Convergència?
DA: Sí, podrien baixar fins a 13 o 14. Si se’ls separés d’Unió, podrien baixar fins als 13 o 14. Això és la ruïna del partit.
JFD: Això és la fi de partit.
DA: ‘… i si aneu en una llista única és la fi, si o si. Un partit que ha estat integrador, que ha estat majoria absoluta, que ha estat dialogant amb Espanya’. Li vaig dir: ‘de veritat que és això el que voleu els membres del partit?’ Llavors li vaig dir: ‘jo seguiré treballant perquè hi hagi consens, que es pugui parlar… Germà em surt amb que no hi ha cap gest. Llavors li dic: ‘jo intentaré, ho intentaré, que el president del govern espanyol li faci una crida al president de la Generalitat. Ho intentaré abans que acabi el mes d’octubre i digui les coses clares, però ja no podran posar ‘és que a mi no m’han proposat, és que a mi…» Escolti no, ‘jo el vaig trucar, jo el vaig trucar’. Que ja no puguin argumentar l’excusa que estem a l’espera encara, doncs que tingui una trucada i que li digui la realitat: ‘Mira, tens la soga al coll. Si saltes et talles el coll, si no saltes salvaràs al teu partit. Si no ho vols fer pel teu país Catalunya, si no ho fas per Espanya, fes-ho pel teu partit. Això sí que t’interessarà. T’enfonses, el trenques, ho destrosses, ho fas miques, el perds i passaràs a la història com una cosa nefasta. La possibilitat que tens és: esgotar la legislatura, aconseguir parlant amb Miquel Iceta [líder del PSC] el suport dels tres diputats per acabar-la sense dependre d’Esquerra ni bogeries. En aquest any i mig que queda de legislatura es poden parlar de moltes coses, entre altres coses dels 33 apartats que em vas portar. Dels quals jo crec que n’hi ha 14…
JFD: Dels 23.
DA: … dels 23, dels quals n’hi ha 13 o 14 que es poden … n’hi ha quatre que són impossibles…Bé, es tracta de no dir-li que és impossible. ‘Mira, aquests 13 des de ja i els altres nou els negociem en aquest any i mig. Saps que quatre no pot ser, però els negociem… però esgotar la legislatura. Tenim un any i mig per seguir parlant, per seguir dialogant, per reformular posicions, per parlar de la regeneració, per parlar d’Andalusia, per parlar de Catalunya integrada a Espanya, per parlar de la Constitució… Ara, si les convoques anticipadament ja no hi ha marxa enrere, no demanis més, perquè no permetrem que Catalunya s’independitzi. Tu mateix. Ara, ets tu el que saltaràs amb la soga. Jo t’estic oferint que et treguis la soga i passar a la història com…’ Perquè això passaria per a que Artur Mas deixés el partit o deixés la presidència, això és evident, i aquí és on entraria Germà. Jo amb en Germà encara he de fer la tasca de ‘escolta, dins el partit heu de liderar i agafar les regnes’.
JFD: I quan?, en aquest escenari que dibuixes, quan deixaria Artur Mas la Presidència de la Generalitat?
DA: Bé, és que si s’aconsegueix esgotar l’any i mig que resta de legislatura, en les properes eleccions ell ja haurà dimitit, hi haurà un nou secretari general…
DA: …A veure, crec que tothom i tot ésser humà tenim una certa vanitat. Jo sóc un creient fervent i la vanitat tot i així també la tinc. No el protagonisme, però sí la vanitat; sentir que has fet alguna cosa bona t’omple d’orgull. Aquesta la tenim tots i jo crec que el president Mas també, per molt que ell sigui molt … és catòlic però no sé massa bé com definir-lo. Però bé, estic segur que té la seva vanitat i l’oferta seguirà: ‘Mira, passaràs a la història com l’únic expresident de la Generalitat que va a ser assessor també del govern espanyol en temes de política territorial. Perquè Montilla va renunciar, Pujol i Maragall … només quedes tu. O sigui que no et vas a retirar de la política, vas a tenir un cert protagonisme. Dos, els llibres d’història parlaran de tu com algú que mai es va saltar la llei, que va ser moderat. A més, vas arribar fins el màxim, on no ha arribat ningú en el tema de la independència de Catalunya i tot i així vas ser prou home d’estat per no saltar mai la llei. T’oferim també això. No farem mai, no podrirem el teu nom entre les lletres. Collons, això sí, has de deixar el partit en mans d’una altra persona que heretarà el programa del teu partit, però no l’ideari de la independència com tu ho has proposat’. I aquesta persona estic segur que és Germá Gordó.
Germá Gordó, que comptaria amb el suport empresarial en aquest sentit. És a dir, amb els mitjans, i que estaria disposat a això. Jo he tingut reunions amb ell, a veure, evidentment, ja ho va dir Alfonso Guerra, et mous i et ‘fots una hòstia’ abans que surtis. Ell calladet, tot i que algun ja va traient el seu nom, ell calladet. Però ell està encantat. Quan ell em sent explicar-li això, no em diu no.”
Daniel De Alfonso va rebre aquest mes d’abril una de les 235 medalles que els Mossos d’Esquadra van atorgar a diferents policies i personalitat. La va rebre a proposta del diputat i conseller de Justícia fins al mes de gener, Germà Gordó, segons que ha informat El País. Qui va donar la última paraula a aquest reconeixement va ser l’actual conseller d’Interior, Jordi Jané. Aquest fet lliga amb conversa revelada ahir pel diari digital Público. En el nou àudio es pot escoltar com De Alfonso conspira amb el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, per apartar Artur Mas de la direcció de Convergència i col·locar-hi Gordó, qui, segons la conversa estaria d’acord amb la proposta. Els Mossos d’Esquadra atorguen les medalles de reconeixement cada any el Dia de les Esquadres. Es condecoren els policies que han fet algun “treball destacable” i a “altres persones de la societat civil” que mantenen relacions institucionals amb el cos policial. Algunes persones són proposades per la direcció de la policia i d’altres per la conselleria de l’Interior.
Els “homes de plena confiança” pels interessos colonials de PP a Catalunya són Germà Gordó, de Convergència; Isidre Fainé, director de BankCaixa; José Manuel Lara Bosch, director del Grup Planeta; José Luis Bonet, president de Freixenet i, per postres, Julio Fernández Rodríguez, de l’associació d’empresaris gallecs de Catalunya (AEGACA), president del Grup audiovisual Filmax.
ERC denuncia Fernández Díaz i De Alfonso per prevaricació, revelació de secrets i tràfic d’influències
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha denunciat el ministre de l’Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, després que hagin transcendit converses que van mantenir fa dos anys en què presumptament conspiraven per atribuir casos de corrupció tant als republicans com a CDC. ERC ha presentat la denúncia davant la Fiscalia de Barcelona. Es demana que s’investigui si els dos denunciats podrien haver incorregut en delictes de prevaricació, revelació de secrets i tràfic d’influències.
A la denúncia, presentada ahir per la secretària general d’ERC, Marta Rovira, s’admet que es desconeix si les converses filtrades pel diari digital Público han estat enregistrades per un dels interlocutors, amb autorització d’ells o va ser gravada de forma subreptícia, però assenyala que, així i tot, els dos han reconegut públicament en diverses intervencions la veracitat del contingut de l’àudio. En un altre passatge de la denúncia, la formació republicana assegura que les converses demostren la intenció dels interlocutors de promoure investigacions prospectives sobre determinades persones pel simple fet de la seva adscripció política pública o la seva relació familiar amb polítics i, per tant, sense vinculació amb l’existència d’indicis d’il·legalitat previs. La denúncia continua, “en la conversa es fa menció a la inexistència d’elements incriminadors contra determinades persones que l’Oficina estaria investigant, però s’insisteix pels interlocutors en la necessitat de sotmetre a persones determinades (familiars de líders polítics com per exemple el germà del senyor Oriol Junqueras, president d’ERC) a una investigació exhaustiva en la recerca de qualsevol element que permetés posar en qüestió la seva honorabilitat i, així, afectar l’agenda política”.
En un altre punt de la denúncia es pot llegir que les converses descriurien un acord entre els interlocutors per deixar d’investigar fets i centrar-se en investigar persones i que també descriurien la utilització de recursos privats a iniciativa del Cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya per a la investigació extraoficial de sospites contra determinades persones, ja que no concorrerien els pressupòsits legals per iniciar una investigació oficial pública. Tot plegat fa pensar a ERC que ambdós denunciats podrien haver incorregut en diferents modalitats de delictes contra l’Administració Pública i concretament en la realització d’actes arbitraris de funcionaris públics, divulgació d’informacions secretes efectuades per funcionari i l’exercici d’influències entre funcionaris públics.
Intervenció prepotent i desafiant de Daniel de Alfonso al Parlament de Catalunya
 |
| De Alfonso patriota espanyol en la guerra bruta contra l'autodeterminació catalana |
De Alfonso va protagonitzar a la comissió d’afers institucionals del parlament una compareixença que ha indignat la majoria de les diputades i dels diputats que hi assistien. El director de l’OAC va començar amb un to desafiant, prepotent i acusatori; retraient als partits que no li hagin donat suport pel fet que s’hagi revelat unes converses secretes i que se li hagin “violat drets fonamentals”. Ni un comentari sobre el contingut de les converses. “Es fa una manipulació de la informació. Es fa demagògia interessada”, va dir De Alfonso. “Hi ha uns interessos electorals rere aquesta campanya. Han fet una fictícia sobreactuació política. Res del que s’ha fet de de l’OAC ha estat il·legal ni contari a cap norma”. En canvi, va dir que hi ha hagut “una violació al dret de la intimitat del secret de les comunicacions. En això s’haurien d’haver fixat. Cap paraula sobre això no els he escoltat”. Va retreure als partits que hagin acudit a ell per demanar-li favors. “Sempre he respost a totes les trucades que m’han fet des de tots els grups polítics. Sempre he anat a reunions, a un centenar. Si això és conspirar que tiri la primera pedra qui estigui lliure del pecat de conspirar”. I va acusar els grups parlamentaris de voler una OAC “dòcil” i “acovardida” i de pretendre “paralitzar” la lluita contra la corrupció a Catalunya a partir del seu cessament.
Rajoy, Margallo, Sánchez i Rivera s'afanyen a atacar els referèndums
 |
| García Margallo s’han afanyat a alertar dels perills de fer referèndums, en una referència implícita però molt clara al procés independentista català |
Rajoy en una entrevista a la Cope que la victòria del Brexit demostra que els referèndums són una eina que “només” s’ha d’utilitzar en “circumstàncies molt excepcionals”, perquè “divideixen molt profundament les societats”. Ha assegurat que a ell no li agraden els referèndums, i ha recordat que exponents de l’extrema dreta com Marine Le Pen i altres “extremistes de tota mena” europeus ja s’han apuntat a aquesta fórmula. “El referèndum és un instrument que existeix però que cal utilitzar amb molt de compte perquè com a mínim divideix molt profundament les societats, i crec que si se’ns elegeix als polítics és perquè siguem capaços de tenir la responsabilitat, el coratge i la determinació d’adoptar decisions difícils i no traslladar-les al conjunt de la gent”. En aquest sentit, ha assegurat que ell no és partidari de consultar els ciutadans. “Personalment a mi no m’agraden els referèndums”, ha dit, “i crec que només s’han de fer en circumstàncies molt excepcionals” perquè “els governants estem per això, i no per traslladar les decisions difícils a la gent”. En el mateix sentit s’ha expressat el ministre Margallo que “sotmetre una qüestió europea a referèndum té resultats nefastos”. Per cert que Margallo ha donat per fet que Escòcia demanarà un segon referèndum d’independència, després de la victòria del Brexit, tenint en compte que Escòcia volia quedar-se a la UE.
El candidat del PSOE a les eleccions monàrquiques espanyoles, Pedro Sánchez, s’ha expressat en termes semblants a Rajoy i a Margallo. Preguntat a al Ser sobre si creu que pot haver un ‘efecte dominó’ i sobre les aspiracions sobiranistes de Catalunya, Pedro Sánchez ha alertat sobre “la irresponsabilitat” de plantejar consultes i “decisions binàries de sí o no a problemes complexos que han de ser resolts per la política”. El líder socialista ha afegit que els ciutadans “han de votar acords i no trencaments” i que Units Podem “enganya” els catalans que volen un nou encaix constitucional i els espanyols que confien en ells per canviar el país. També Albert Rivera ha criticat els referèndums, la “irresponsabilitat” del premier britànic, David Cameron, per haver convocat ”un referèndum secessionista” pensant, ha dit, més en l’ascens de l’extremadreta que no pas en el futur d’Europa. Segons Rivera Europa té ara una oportunitat de replantejar el seu projecte i resoldre els “dos mals” que l’assolen, que són “el nacionalisme i el populisme”. Ha assegurat que els resultats són fruit d’una campanya marcada, com a l’Estat, per un “vot de la por” i un “de venjança”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada