171) CRÒNICA CENT SETANTA UNA DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

Antena3 afirma que els senyals de trànsit en valencià poden provocar accidents.  
La cadena de televisió privada va afirmar en el seu informatiu del cap de setmana que  les senyals de trànsit escrites en valencià pot provocar accidents i alguns jutges de València han donat suport a la campanya catalanofòbica traient les multes als conductors que han desobeït els senyals al·legant no entendre el valencià.   
Libertad Digital sembra odi cap a Catalunya en un article carregat d'insults i ràbia  
Assegura en un article que hi ha violència real a Catalunya: "El mondongo hediondo separatista muestran los colmillos".
Margallo encén els ànims a Gibraltar i el líder ‘llanito’ li respon. 
El ministre en cap del territori, Fabian Picardo, titlla el govern del PP d’“antidemocràtic” i “vergonyós”. 



[Barcelona (República Catalana) 07/06/2016]  
L’AMIC DEL POBLE 

La cadena de televisió privada Antena3 va afirmar en el seu informatiu del cap de setmana que retolar les senyals de trànsit en valencià pot provocar accidents. Aquesta afirmació de la cadena del grup Artesmedia és l'últim episodi de la campanya contra la retolació en català que iniciaren fa uns dies els diaris ABC i Las Provincias.
El Delegat del govern espanyol al País Valencià també s'ha afegit a la campanya afirmant que els senyals han d’estar en castellà perquè incompleixen la llei de trànsit i aparentment els turistes de parla castellana no els entenen. Finalment alguns jutges de València també han donat suport a la campanya catalanofòbica traient les multes als conductors que han desobeït els senyals al·legant no entendre el valencià. 

Libertad Digital sembra odi cap a Catalunya en un article carregat d'insults i ràbia 

Pablo Planas

El periodista Pablo Planas, col·laborador habitual de BTV i a Libertad Digital, ha publicat un article en aquest últim mitjà titulat ‘Escalada de violència separatista en Cataluña’. D'entrada, només amb el titular, ja menteix. Com si el Principat de Catalunya estigués immersa en una guerra civil. Però si llegim l'article, veurem de seguida que es tracta d'un aiguabarreig de fets que no s'aguanta per enlloc. Començant per l'atac a les noies pro Selección Espanyola –titllades d’espanyolistes--, passant per l’ocupació estudiantina del rectorat de la Universitat de Lleida i a l'acte de JSCC a la UAB. 
Pablo Planas planteja la Catalunya actual com si es tractés d'una dictadura sanguinària: "El marcaje al disidente, el hostigamiento al refractario, el palo al contestatario. El procés declina y en la misma medida aumenta la violencia, que ya no es simbólica, sino real". Planas enumera un seguit de greuges que, segons ell, són la clara evidència de la violència que es produeix a Catalunya. Parla l’ocupació  a la UAB de Lleida, de l'acte de JSCC a la UAB on la tensió es va desencadenar per la presència d'un grup de neonazis --que per cert, no comenta Planas-- i dels incidents en una paradeta espanyolista a Barcelona que promocionava ‘La Roja’. Uns fets aïllats i de diferent signe que no tenen res a veure entre si però que per Planas és el gir que ha agafat el procés sobiranista català.  Davant d'aquest desolador panorama plantejat pel periodista, ell mateix es pregunta: "¿Qué más tiene que pasar para que los partidos catalanistas condenen la violencia?" I a partir d'aquí comença a etzibar improperis impunement: "Ni Puigdemont, ni su padrino Mas, ni el oso moroso de Junqueras, ni el mentecato Rufián (candidato al Congreso por ERC), ni Mikimoto (gorrón de TV3 y aspirante a senador por el partido del 3%), ni Iceta, el simpático líder que ha retornado el PSC al redil del soberanismo, se han dignado a referirse a la cuestión, ni mucho menos a llamar a la contención". 
De fet, sembla que el periodista Pablo Planas busqui el protagonisme que va aconseguir Carlos Herrera titllant de “putes” a les feministes catalanes que no s'havien pronunciat per l'agressió a Barcelona a la paradeta de ‘La Roja’. Així, Planas recull aquest guant i hi torna: "Tampoco las feministas organizadas han dicho ni pío, y eso que las víctimas fueron apaleadas por cinco maromos que les tiraron del cabello y al suelo, les dieron puñetazos y patadas y les insultaron con todo un arsenal de improperios machistas. Pilar Rahola, Carme Forcadell, Anna Gabriel, Marta Rovira y Ada Colau se han callado como arpías o como el epíteto que ustedes prefieran. Da más asco que miedo. El próximo sábado habrá otras dos carpas en Barcelona en favor de la selección. Ahí nos vemos".  D’aquesta manera es posa ‘La Roja’ en l’Eurocopa com si es tractés d’una croada al crit de “Santiago y cierra España”. 

Margallo encén els ànims a Gibraltar i el líder ‘llanito’ li respon 

José Manuel García-Margallo ha tornat a encendre els ànims a Gibraltar amb un article avui al diari ABC en què nega el dret de la població del territori a tenir poder de decisió sobre la seva sobirania. El ministre Margallo diu que “la negociació sobre sobirania correspon a Londres i a Madrid exclusivament”. Unes paraules que han fet enutjar el ministre en cap gibraltareny, Fabian Picardo, que ha respòs de manera contundent via Twitter: “Una vegada més, el govern en funcions de dretes espanyol demostra les seves credencials antidemocràtiques a Gibraltar. Vergonyós”.  La provocació de Margallo va més lluny, ja que en el mateix article, qüestiona que el territori sigui un poble i encara més que tingui dret a l’autodeterminació: “L’ONU insta a la descolonització conforme al principi d’integritat territorial i no en virtut de cap suposat dret a l’autodeterminació d’un hipotètic ‘poble’ gibraltareny”. En qualsevol cas, els ‘llanitos’ van celebrar un referèndum sobre la seva sobirania el 1967 i el 99,64% de votants van decidir quedar-se  sota l’administració britànica, que els permetia un govern propi, mentre que el 0,36% van optar pel llavors règim totalitari espanyol. En una altra votació el 2002, el 98,48% d’electors van dir No a passar a ser un territori de sobirania compartida entre els dos estats.
El ministre d’Exteriors també demana en l’article a l’ABC tornar a seure amb Londres per negociar sobre la sobirania de Gibraltar i els acusa de no voler-ho fer, tot i que segons ell, l’ONU ho està demanant. Una situació paradoxal, tenint en compte que extrapolant la situació a Catalunya, és el Principat el que reclama que el Govern espanyol s’assegui a parlar per trobar una solució al moviment sobiranista. L’única similitud en l’actitud de l’Estat respecte als dos temes és la negació a que els ciutadans dels territoris en qüestió siguin els qui decideixin el seu futur.