165) CRÒNICA CENT SEIXANTA CINC DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

L'alcalde convergent, Ferran Bel, va optar per mantenir i reinterpretar el monument

Recurs perquè Tortosa retiri el monument franquista de l’Ebre.
Denuncien al jutjat l'Ajuntament per haver incomplert la llei de memòria històrica. 
L’Estat és el propietari del monument. 
El Tribunal Europeu torna a condemnar a l'Estat espanyol per no investigar la denúncia de tortures.  
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha dictaminat que l'Estat espanyol va violar l'article 3 de la Convenció Europea de Drets Humans al no investigar la denúncia de tortures que va interposar després del seu pas per dependències de la Guàrdia Civil el iruindarra Xabier Beortegi, a qui hauran d'indemnitzar amb 20.000 euros. 
Es tracta de la vuitena condemna que rep el Regne d'Espanya per no investigar aquestes pràctiques. 



[Barcelona (República Catalana) 01/06/2016] 
L’AMIC DEL POBLE

Un advocat de Madrid, Eduardo Ranz, ha presentat un recurs contenciós administratiu al jutjat de Tarragona contra l'Ajuntament de Tortosa per incompliment de la Llei de Memòria Històrica. Ranz ja va denunciar l'any passat per via penal l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, però el Tribunal Suprem va arxivar aquesta denúncia i va descartar l'aplicació del delicte de desobediència a l'alcalde, ja que la llei no obliga directament a retirar la simbologia franquista als alcaldes.
En la demanda que ha formalitzat ara, l'advocat reclama que s'obligui per via judicial l'Ajuntament de Tortosa a elaborar un catàleg amb els símbols franquistes que es conserven al municipi i que es procedeixi a la retirada d'insígnies, plaques, escuts o altres objectes que exalten el franquisme. I entre aquests elements inclou el monument franquista de la batalla de l'Ebre del mig del riu, que un 68% dels tortosins que van participar en la consulta popular convocada per l'Ajuntament opten per mantenir, reinterpretar i contextualitzar.
De fet, l'Ajuntament encara no ha decidit si es descatalogarà el monument franquista per tal de dur-ne a terme la reinterpretació. L’Estat és el propietari del monument.
D'altra banda, el Govern de la Generalitat de Catalunya va fer públic ahir que respectarà la decisió de la consulta de Tortosa de mantenir el monument. La portaveu del govern, Neus Munté, va recordar que la consulta estava avalada per un total de 19 dels 21 regidors.  

El Tribunal Europeu torna a condemnar a l'Estat espanyol per no investigar la denúncia de tortures 
El Tribunal d'Estrasburg ha tornat a condemnar per unanimitat a l'Estat espanyol per no investigar degudament les denúncies de tortures. En aquest cas, la condemna parteix d'una denúncia presentada per Xabier Beortegi, qui va denunciar haver patit tortures en els dies que va passar en les dependències de la Guàrdia Civil després del seu arrest al gener de 2011 sota l'acusació de pertànyer a Ekin, segons informa Naiz. En aquest mateix operatiu va ser detingut i empresonat Jon Patxi Arratibel, el cas del qual també va acabar, al maig de 2015, en una condemna a l'Estat espanyol per no investigar degudament la denúncia de tortures.
D'aquesta manera, la de Beortegi és la vuitena condemna europea que rep Madrid per no investigar la tortura, set de les quals corresponen a ciutadans bascos i l'altra sentència que donava la raó a 16 independentistes catalans el 2004 detinguts i torturats durant l'Operació Garzón de 1992.
El TEDH remarca l'absència d'una investigació «en profunditat i efectiva» en relació a les tortures denunciades per Beortegi. Precisament, el tribunal afirma que, a causa d'aquesta falta d'una investigació exhaustiva, no disposa d'elements que li permetin pronunciar-se sobre el fons de l'assumpte, és a dir, sobre les tortures. La cort reitera així mateix la importància d'adoptar les mesures recomanades pel Comitè per a la Prevenció de la Tortura (CPT) sobre l'atenció a persones sota custòdia policial. Demana així mateix a les autoritats espanyoles que estableixin un codi de conducta clar sobre el procediment per dur a terme els interrogatoris per part de les persones encarregades de la custòdia de les persones incomunicades i garantir la seva integritat física. La sentència estableix una indemnització de 20.000 euros i altres 3.500 euros en concepte de despeses i taxes pel procediment judicial.

Testimoniatge de tortures en primera persona 

El veí de Errotxapea va passar quatre dies a les dependències policials i, després de quedar en llibertat, va comparèixer davant la premsa en Iruñea per narrar en primera persona el que havia sofert durant la incomunicació. «Ha estat l'experiència més límit de la meva vida, i solament espero que això no li passi a ningú més. No es pot tenir una quadrilla de sicópates així, fent el que els doni la gana», va destacar.
En aquella roda de premsa, també va relatar com funciona el mecanisme de les autoinculpacions: «els vaig dir ‘entesos, col·laboro, faig el que vulgueu, dic que he matat a Manolete...’ Llavors van aparèixer amb les preguntes i les respostes, escrites. Vaig estar una tarda per aprendre-me-les. Fiques ‘marrons’ als altres, i a mi mateix, el que sigui... Llavors et fiquen una altra vegada a el ‘forat’ i la cosa es tranquil·litza una mica. Després van venir i em van dir ‘entesos, però això és el fàcil, ara cal ratificar-lo davant el jutge i sortiràs en llibertat’».