MEMÒRIA PROLETÂRIA DEL NORD-EST: El 3 de maig de 1913 neix a València el militant anarcosindicalista Enric Marco Nadal

El setembre de 1939 a Perpinyà va ser detingut per la Gendarmeria francesa i va ser tancat al camp de Sant Cebrià de Rosselló, d'on va sortir enrolat en el 23 Regiment de Marxa de Voluntaris Estrangers de l'Exèrcit francès i enviat a Síria 

Enric Marco Nadal:  

El 3 de maig de 1913 neix a València (Horta, País Valencià) el militant anarcosindicalista Enric Marco Nadal. Va començar a treballar amb 13 anys i amb 14 es va fer aprenent de muntador a l'empresa de ferrocarrils.

En 1930 es va afiliar a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) en el ram ferroviari i amb l’arribada de la República va ser membre de les Joventuts Llibertàries. Va ser fundador de la Subsecció de València de la Federació Nacional d'Indústria Ferroviària, adscrita a la CNT-AIT, de la qual va ser secretari entre 1931 i 1936.

Quan va començar la guerra el juliol de 1936 va ser membre del Comitè Provincial de les Joventuts Llibertàries. Va combatre en la Columna de Ferro i després de la militarització, en la 215 Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular de la República, participant sobre tot en accions al front de Terol i d'Extremadura. Va ser oficial en cap d'Informació i de Cartografia de l'Estat Major de la 215 Brigada Mixta, ascendint al grau de tinent.

Quan va acabar la guerra, va ser detingut a Alacant (Alacantí, País Valencià) i internat als camps de detenció d'Albatera (Baix Segura, País Valencià) i de Los Almendros (Alacant, Alacantí, País Valencià); després de quatre mesos, el setembre de 1939, amb un salconduit falsificat va poder passar a l’Estat francès a en companyia de Salas i Génesis López.

A Perpinyà (Rosselló) va ser detingut per la Gendarmeria francesa i va ser tancat al camp de Sant Cebrià de Rosselló, d'on va sortir enrolat en el 23 Regiment de Marxa de Voluntaris Estrangers de l'Exèrcit francès.

A Síria va desertar, juntament amb altres companys, de les tropes de Vichy per unir-se als aliats. Va formar en la Primera Divisió Francesa Lliure de Leclerc i va combatre contra els nazis a Egipte, Líbia, Síria, Líban, Tunísia, Itàlia i França. Apressat pels alemanys el gener de 1945 a Polch, va ser internat al camp de Langwasser (Nüremberg, Alemanya), d'on va sortir mesos després. Va ser condecorat pels Estats francès i nord-americà.

El maig de 1945 va arribar a París (Illa de França) i amb l'escissió de la CNT a l’Exili, es va alinear amb els partidaris de la CNT de l'Interior (col·laboracionistes amb la República a l’Exili), desenvolupant una intensa tasca a Poitiers (Viena, Poitou-Charentes), d'on va ser secretari d'aquella regional, i a Tolosa de Llenguadoc (Occitània), d'on va ser secretari de la Regional de Llevant i secretari de Propaganda del Subcomitè Nacional en 1945.

Durant la primera meitat de 1946, després de la detenció de Juan Manuel Molina Mateo (Juanel) l'abril d'aquell any, es va oferir voluntari per substituir-lo a l’Interior. El maig va creuar la frontera clandestinament amb l'ajuda d'Aransáez i via Pamplona (Navarra, Euskal Herria) es dirigeix a Madrid, on farà contacte amb Antonio Barranco. Elegit a Madrid per encapçalar el Comitè Nacional clandestí de la CNT Interior (col·laboracionista), reforçarà l'Aliança Nacional de Forces Democràtiques (ANFD) tot fent contacte fins i tot amb monàrquics i generals (Aranda i Beigbeder); també va aconseguir ampliar la premsa confederal i relacionar-se amb les guerrilles del nord-est.

En aquesta època la CNT de l'Interior va organitzar un atemptat contra Franco, que incloïa la voladura del Ministeri de la Governació i les Corts el 18 de juliol. En un viatge a Barcelona per gestionar l'arribada dels explosius, va acabar detingut el 27 de maig de 1947; jutjat, va ser condemnat el 5 de febrer de 1949 a Ocaña a mort. Després de tres mesos i mig esperant l'execució, la pena va ser commutada per 30 anys de presó --gràcies a les gestions de les autoritats aliades que defensaren la vida del lluitar condecorat pels seus serveis durant la Segona Guerra Mundial interimperialista--; n'hi va passar 17 en diverses presons (Alcalá de Henares, Ocaña, Segòvia, Sant Miquel dels Reis i Burgos), rebutjant les pressions franquistes perquè col·laborés amb el règim dictatorial.

Finalment, va ser alliberat en 1964, arran de l'indult decretat per Franco amb ocasió de la celebració dels «25 años de Paz».

En 1966 es va aliar amb els partidaris del cincpuntisme, corrent dins de la CNT que propugnava, en cinc punts, l'establiment de conversacions amb el sindicat vertical franquista per intentar transformar-lo des de dins i aconseguir plens drets sindicals per als treballadors tot enfrontant-se en les eleccions sindicals verticalistes a les il·legals CCOO i al PSUC/PCE. En aquest mateix any, es va publicar a Mèxic el seu llibre Condenado a muerte, on narra la seva entrada clandestina a l’Espanya franquista, la seva detenció i els seus anys de presó. Poc després va aconseguir una feina en la Delegació de la Seguretat Social de València, lloc laboral on es va jubilar.

Reorganitzada la CNT-AIT entre 1975 i 1976 va tornar a la central anarcosindicalista, de la qual va ser nomenat president Sindicat del Transport a València. Quan es va produir l'escissió cenetista durant el V Congrés, es va enrolar en les files escindides i va ser nomenat secretari honorari en el Congrés de València el 1980 de la CNT renovada.

Durant els seus últims anys va fer conferències sobre la Guerra Civil i el franquisme arreu de la Península i l'estranger (França, Irlanda, etc.) i va participar activament en la Fundació Salvador Seguí de València; però van ser uns anys de molt de patir moltíssim: pèrdua d'una cama el setembre de 1993 arran d'una sobtada malaltia, mort de la seva germana Amparo amb qui convivia, ingrés el març de 1994 en una residència d'ancians al Vedat de Torrent... La seva salut es va agreujar i el juliol de 1994 va patir una embòlia que li dificultaria la parla.

Enric Marco Nadal va morir el 13 de novembre de 1994 a la residència on estava ingressat al Vedat de Torrent de l'Horta (Horta Oest, País Valencià) d'un atac cardíac; l'endemà, seguint la seva última voluntat, les seves restes van ser incinerades.

Va col·laborar en nombroses publicacions llibertàries, com ara Acción Libertaria, El Noi, Polémica, Rojo y Negro, Solidaridad Obrera, etc.  

És autor de Condenado a muerte. Trozo autobiográfico (1966), Todos contra Franco. La Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas (1944-1947) (1982) i La oposición libertaria al régimen de Franco (1936-1975) (1993, amb altres).  

L'historiador Francisco Javier Navarro Navarro li va dedicar en 1993 un estudi, La construcción de nuestra autopresentación: la historia de vida de Enrique Marco Nadal, luchador antifranquista.