MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 26 de maig de 1920 neix a Granollers l'anarquista i resistent llibertari Ramon González Sanmartí

En la Retirada de febrer de 1939 creuà el Pirineu i va ser tancat a diversos camps de concentració de Vernet d’Arièja, Agde, Barcarès, Argelers de la Marenda i Sant Cebrià de Rosselló. 
Va ser detingut pels nazis a Tolosa de Llenguadoc i enviat per a fer el Servei de Treball Obligatori alemany a Seta. 
Va morir d'un tret al front el 13 de juny de 1948 en una emboscada als carrers Tallers, Valldonzella i plaça Bonsuccés de Barcelona  perpetrada per la Policia. 



Ramon González Sanmartí: 
El 26 de maig --altres fonts citen el 25 de juny-- de 1920 neix a Granollers (Vallès Oriental) l'anarcosindicalista, anarquista i resistent antifranquista llibertari Ramon González Sanmartí --el segon llinatge citat a vegades com Sanmartín--, també conegut com El Nano de Granollers o Salvador Soler Santamaría.
En 1933, quan encara era un aprenent, s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT). En aquests anys treballà a la fàbrica de teixits de cotó de Roca Umbert de Granollers. Durant els fets revolucionaris d'octubre de 1934 va ser detingut i tancat uns mesos. Un cop lliure en 1935, entrà a formar part del primer Comitè de Granollers de les Joventuts Llibertàries i el maig de 1936 representà la comarcal del Vallès Oriental d'aquestes en el Ple Regional de Badalona.
Participà en els combats als carrers en les jornades de juliol de 1936 contra l'aixecament militar franquista i va ser nomenat membre dels comitès locals de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). L'octubre de 1936 marxà al front d'Aragó en la milícia de Ginés Mayordomo que s'integrà en la «Columna Roja i Negra», que després passaria a ser la 28 Divisió («Divisió Ascaso»).  
Després de la decisió del general Sebastián Pozas, comandant de l'Exèrcit republicà de l'Est, de llicenciar els combatents menors d'edat, retornà a Granollers on reprengué diverses tasques d'organització. Amb l'enfonsament del front d'Aragó, l'abril de 1938, amb altres companys de les Joventuts Llibertàries, s'enquadrà en la 26 Divisió (antiga «Columna Durruti»), aleshores dirigida per Ricard Sanz García, en la qual va lluitar en diversos combats a les comarques del Pallars Jussà i la Noguera (Sant Corneli, Sant Romà d'Abella, pantà de Camarasa, etc.).
Amb l’avanç militar franquista al Principat de Catalunya, participà en l'operació de la Retirada i el febrer de 1939 creuà el Pirineu i va ser tancat a diversos camps de concentració de Vernet d’Arièja (Migdia Pirineu, Occitània), Agde (Erau, Llenguadoc, Occitània), Barcarès (Rosselló), Argelers de la Marenda (Rosselló) i Sant Cebrià de Rosselló. Fugint dels camps s'allistà en la Legió Estrangera, destinat al Marroc emmalaltí i va ser llicenciat.
De bell nou a Europa, va ser detingut pels nazis a Tolosa de Llenguadoc (Occitània) com a excombatent i enviat per a fer el Servei de Treball Obligatori (STO) alemany a Seta (Llenguadoc, Occitània). Pogué fugir i entrà a formar part de la resistència, com a enllaç amb la CNT clandestina.
Després de l'Alliberament, participà activament en la reorganització i en l'estructura orgànica de l'FIJL. Integrat en els grups de combat antifranquistes, llibertaris realitzà diverses incursions al Principat de Catalunya amb els grups de Josep Lluís Facerias (Face) --eren cunyats--, de Celedonio García Casino (Celes) i, ocasionalment, de «Los Maños». El 31 de maig de 1947, amb Juan Cazorla Pedrero i Pere Adrover Font (El Iaio), expropiaren 18.000 pessetes de la fàbrica Roca Umbert on ell havia treballat. El 12 de juliol de 1947 intervingué amb altres companys en l'execució del confident --dins la CNT-- de la policia franquista Eliseu Melis Díaz.
L'estiu de 1947 s'integrà en el Moviment Llibertari de Resistència (MLR). A començaments de novembre de 1947 s'internà clandestinament a l'Espanya franquista amb Josep Lluís Facerías, Juan Cazorla Pedrero (Tom Mix), Francisco Ballester Orovigt, Celedonio García Casino i Domingo Ibars Juanias.
A començaments de març de 1948 creuà el Pirineu, amb Juan Alcacer Albert, com a delegats de l'FIJL amb la finalitat de presentar informes a l'organització de l'exili.
Ramon González Sanmartí va morir d'un tret al front el 13 de juny de 1948 en una emboscada als carrers Tallers, Valldonzella i plaça Bonsuccés de Barcelona  perpetrada per la Policia quan participava en una incursió guerrillera; en aquesta acció van poder fugir Raúl Carballeira, Víctor García i Juan Cazorla, encara que aquest últim ferit de bala a l'intestí.