Campanya per finançar el documental sobre el segrest de la marededéu de Núria

L'òrgan franquista gironí emprenyat pels fets de Núria 

La matinada del 9 de juliol de 1967, un grup de joves activistes antifranquistes entraven a l’església del Santuari de Núria i s’emportaven la marededéu romànica.
L’expresident de l’Institut d’Estudis Catalans, Manuel Castellet, i Zeba Produccions impulsen el projecte. 
El juliol de 2017 serà el 50è aniversari del secrets de la talla romànica de fusta.



TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 31/05/2016 
Vall de Núria (Queralbs, Ripollès).- 

Llegim en medis nacionalistes catalans que el documental 'El segrest de la marededéu de Núria', d’uns 50 minuts de durada, vol donar a conèixer aquest fet: els moviments catalanistes d’aquells anys de franquisme tardà, els motius reals del segrest, com es va organitzar, qui van ser els implicats, com es va produir el segrest, i què va succeir fins el dia que la imatge es va retornar i què va suposar per a la lluita antifranquista i els moviments catalanistes d'aquell moment.
El documental està coproduït amb Televisió de Catalunya, amb la voluntat d’emetre’l el juliol del 2017, coincidint amb el cinquantè aniversari dels fets. A més a més compte amb a col·laboració econòmica del Bisbat d'Urgell, Televisió del Ripollès, l'Institut d'Estudis Catalans i l'Ajuntament de Ribes de Freser (Ripollès). Tot i això encara falten 6.000 euros, que són els que es pretenen recollir amb la campanya de micromecenatge que ha començat avui en un enllaç on es pot accedir a la pàgina de Verkami per fer aportacions econòmiques. De les recompenses destaquen especialment les dels col·laboradors com Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (amb viatges gratuïts amb el cremallera de Núria o estades a l’Hotel Vall de Núria), l’Editorial Prames (que ofereix lots de libres), l’Institut d’Estudis Catalanes (que col·labora amb el llibre Fer país, conèixer món) i les subscripcions gratuïtes a la revista Sàpiens.
La voluntat és fer un documental que detalli d’una manera clara els fets que van succeir, explicada a través dels records i de la memòria dels implicats, veïns i historiadors, i, alhora, fer-lo amè, atractiu i interessant pel públic intergeneracional que el veurà gràcies a recreacions de diversos episodis d’aquest llarg exili. Aquest projecte neix com a continuació del documental ‘L’exili de la marededéu de Núria (1936-1941)’’, que també el van fer possible Manuel Castellet i Zeba Produccions, gràcies a una campanya de micromecenatge feta fa dos anys. En aquest documental es parlava de l’exili forçós que va patir la imatge, des de que el capellà del santuari de Núria (Queralbs, Ripollès) se la va emportar el 1936 fins que va ser retornada al 1941 gràcies al triomf franquista, tot recorrent els diversos indrets per on va passar la talla romànica de fusta fins arribar a Suïssa, on va restar-hi la major part del temps.
Manuel Castellet, a part de ser l’autor del llibre ‘L'exili de la Marededéu de Núria (1936-1941)’, es defineix com a matemàtic de professió, excursionista per afició i amant de Catalunya i la cultura catalana per devoció. Ha estat professor de matemàtiques a la UAB, president de l’Institut d'Estudis Catalans i director de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, a més de ser autor d’altres llibres i de participar en altres iniciatives.
Zeba Produccions a part de realitzar el documental ‘L’exili de la marededéu de Núria (1936-1941)’ són també autors de diversos documentals coproduïts o emesos per Televisió de Catalunya com ‘Xirinacs, a contracorrent’; ‘Manuel de Pedrolo, trencant l'oblit’;’La Sardana, dansa nacional de Catalunya?’; ‘La Crida, història d'una resposta’; ‘Terra Lliure, punt final’ o ‘Pau Escalé, go to the parad-Ice’. A més a més, també han realitzat molts projectes de caràcter més local com els documentals sobre la Guerra Civil a Olot, Ripoll o Bianya, o documentals de memòria històrica de les Valls de Ribes o de l'Aiguat del 1940.

Els fets de Núria de 1967 
La matinada del 9 de juliol de 1967, un grup de joves activistes antifranquistes entraven a l’església del Santuari de Núria i s’emportaven la marededéu romànica. Hores després difonien un comunicat exigint tres reivindicacions que s’emmarcaven en la campanya ‘Volem bisbes catalans!’: nomenament només de bisbes catalans per totes les diòcesis del país; la dimissió de l’arquebisbe de Barcelona, Marcelo González Martín i el retorn de l’abat Escarré a Montserrat, exiliat des de feia dos anys. Aquesta va ser una de les primeres grans victòries del catalanisme contra el règim franquista.