|
Acampada davant la representació europea a Barcelona pels drets dels refugiats |
Les acampades tornen a Barcelona, a la plaça de Catalunya i al Passeig de Gràcia, en solidaritat a la Nuit Debout, a favor dels refugiats i contra la reforma laboral.
Solidaritat amb la directora d'El Jueves agredida per un encaputxat.
L'agressió de caràcter feixista amb un puny americà contra la directora del setmanari El Jueves ha estat resposta amb un gran nombres de mostres de solidaritat, i amb alguns silencis mediàtics.
Nou cas d'apologia impune del feixisme: projecten imatges de Franco i Himmler en un castell de la demarcació de Toledo.
Es van projectar les imatges del dictador espanyol Francisco Franco, el genocida Adolf Hitler, el comandant nazi Heinrich Himmler i el feixista francès Philippe Petain per cloure es IX Jornades visigodes de Guadamur.
El 'Brexit' podria ‘’intensificar la pressió secessionista’’ a Catalunya, segons Fitch.
L’agència de qualificació creu que la sortida del Regne Unit de la UE podria precipitar la independència d’Escòcia.
La Policia sueca criminalitza la bandera basca i agafa tres nois bascos i va empènyer, dient-los que si no obeïen anaven a passar coses de "caràcter més greu", durant Eurovisió 2016.
Els nazis van proposar que Barcelona fos la capital d’Espanya, per evitar la independència.
TVE manipula la salutació de Bruce Springsteen al Camp Nou.
Una presentadora dels informatius espanyols s’inventa que va saludar Espanya i Catalunya a l'hora d'arrencar el concert de Barcelona.
[Barcelona (República Catalana) 16/05/2016]
L’AMIC DEL POBLE
Un grup del nou 15-M ha acampat al passeig de Gràcia de Barcelona davant de la seu de la Comissió Europea, en protesta per la gestió política de la crisi dels refugiats. Està previst que, en principi, aquesta acció continuí fins demà dimarts.
La protesta davant la Comissió Europea ha coincidit amb la commemoració, ahir diumenge, del cinquè aniversari del moviment 15-M. A Barcelona es calcula que a la manifestació hi van participar unes 4.000 persones. Un d'aquests manifestants, Néstor Andreu, integrant del moviment Nit Dempeus Barcelona, en suport a la Nuit Debout francesa, va explicar que malgrat que alguns partits han intentat "apropiar-se" del 15-M ells no s'hi senten representats perquè consideren que la política no pot ser "mediatitzada" ni es pot delegar a les urnes cada quatre anys. Andreu explica que les marxes, convocades a cinc-centes ciutats de tot el món, volen posar sobre la taula "les sobiranies" en clau energètica, alimentària, econòmica, en serveis públics i en política fronterera. "Els problemes que arriben de forma global han de tenir resposta global", assenyala Andreu.
A la plaça de Catalunya, s’han fet diversos parlaments i s'han constituït de nou en assemblea. Un grup de tendes han quedat instal·lades per passar-hi la nit i reviure l’esperit de l’acampada de Barcelona. A la manifestació han confluït les lluites socials que van ser presents, ara fa cinc anys, en el moviment del 15-M, com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), les plataformes en defensa de l'ensenyament com SOS Educació, membres dels Iaioflautes o de la Marea Blanca de Catalunya, entre altres. Ara bé, la denuncia a la Unió Europea pel tractament als refugiats ha emergit entre els manifestants.
Les mobilitzacions es van realitzar a més de cinc-centes ciutats de tot el món
També hi havien convocades mobilitzacions a Palma,València i Tarragona, així com a diverses ciutats del Regne d’Espanya.
A Palma, unes dues-centes cinquanta persones es van reunir ahir diumenge a la plaça Espanya de Palma amb motiu del cinquè aniversari del 15-M. La cita va tenir lloc a les set del capvespre, amb diverses pancartes com ara: 'Retallades Zero' o 'Lluitem per la nostra vida', segons informa dBalears. Hi van acudir entre alta gent David Abril, de MÉS, o Laura Camargo, Carlos Saura i Aligi Molina, de Podem. Al començament de l'acte es va formar un cercle i al centre els organitzadors hi van dipositar un megàfon perquè qualsevol dels assistents pogués prendre la paraula. En la lectura del manifest, traduït simultàniament a llenguatge de signes, la concentració palmesana es va solidaritzar amb Nuit Debout, «un moviment molt semblant al nostre», segons es va explicar des de l'escenari de plaça Espanya. En aquest sentit, l'objectiu d'aquest any és «globalitzar» la protesta per aconseguir en tot el món «una democràcia real».
Cap a un moviment més global
Cinc anys més tard el moviment de les places ha ressorgit a l’hexàgon francès amb #NuitDebout. Així, des del 31 de març, la plaça de la República, a París, està ocupada per fer escoltar la veu de la protesta. La lluita, tant a la República francesa com aquí, va més enllà de la reforma laboral: és tot un sistema que volem repensar i crear juntes.
Segons els impulsor de Nit Dempeus, l'explosió de #NuitDebout representa un nou impuls en la lluita mundial contra la dictadura de les finances, l'explotació de les persones i la destrucció del medi ambient. Aquesta lluita no solament la lliura Europa, Canadà o Estats Units, sinó a tot el món. Per això l'assemblea de la plaça de la República, a París, ha convocat a tota la gent senzilla a construir un avenir digne per a tothom.
Ahir, a la Puerta del Sol, de Madrid, unes cinc mil persones van manifestar-se sota el lema "no ens representeu" i "no som mercaderies en mans de polítics i banquers". En aquest mateix lloc, La Sexta estava retransmetent en directe i en prime-time televisiu el programa El Objetivo. El cas és que quan Iñigo Errejón va pujar a l'escenari de la cadena, es va posar sobre la taula una qüestió que s'ha posat en dubte nombroses vegades. Podemos és el 15-M? Podemos, segons Pablo Iglesias "és una traducció política del 15-M", però segons Errejón, "no el representa ningú." El fet és que quan numero dos de Podemos va pujar a l'escenari de la televisió, els manifestants van començar a xiular les seves intervencions i a cridar "Errejón, baixa del plató" per recriminar-li que tornés a la manifestació vestit de polític. Al costat, una pancarta blanca amb lletres negres li deia a Errejón: "No ens representeu". La mà dreta d'Iglesias es va girar i va respondre "després, després", tot i que no se'l va tornar a veure per aquella zona de l'abarrotada plaça.
En cap de les manifestacions celebrades ahir al Regne d’Espanya s'ha vist cap pancarta de capçalera ni a cap portaveu que s'erigís com a representant, ja que volien que l'esperit del 15-M fos totalment assembleari, sense protagonistes. Per aquest mateix motiu tampoc no hi ha participat ni cap partit polític ni CCOO o UGT, ja que un dels objectius era que l'oficialitat no s'apropiés d'aquest moment.
Solidaritat amb la directora d'El Jueves agredida per un encaputxat
|
Un dels mitjans que s'ha afegit a la solidaritat amb la directora d'EL JUEVES |
Diversos mitjans s'han fet ressò de l'agressió premeditada contra la directora del setmanari i van descriure com un encaputxat l'esperava a la porta. Mayte tornava de córrer i parlava amb una veïna. Quan es va quedar sola, l'element encaputxat li ha donat un cop de puny amb un objecte contundent que se sospita que era un puny americà. Després de l'atac, l'agressor va fugir a peu del lloc dels fets i encara no ha pogut ser identificat. Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació per intentar identificar l'autor o autors de l'agressió contra la directora del setmanari satíric, però a hores d'ara no s'ha conegut cap avanç sobre la identificació i la localització de l'autor de l'atemptat.
Solidaritat des de molts àmbits, però poca difusió als mitjans
Malgrat el fet escandalós de l'agressió i el renom amb què compta del setmanari, la notícia no ha transcendit a molts dels grans mitjans, i bàsicament ha estat difosa a través de noticiaris digitals i a la xarxa. Quílez ha rebut moltes mostres de solidaritat, des de persones individuals fins a col·lectius: entre aquests cal destacar el comunicat conjunt dels Salons de Còmic a nivell estatal, així com des de diverses webs i publicacions satíriques o de còmic.
Per la seva banda, El Jueves ha col·locat a la seva capçalera de Twitter la vinyeta que tant ha irritat els feixistes i que ha motivat l'agressió.
Mayte Quílez, poques hores després de l'agressió atemptat, va escriure al seu perfil de Twitter "Gracias a todos por vuestro interés. Soy aragonesa y no me tumba un tarado”.
Es van projectar les imatges del dictador espanyol Francisco Franco, el genocida Adolf Hitler, el comandant nazi Heinrich Himmler i el feixista francès Philippe Petain per cloure les IX Jornades visigodes de Guadamur
Aquest cap de setmana s'ha tornat a viure un nou episodi d'apologia del nazisme amb cobertura governativa i, ara per ara, amb impunitat. El fet s'ha esdevingut a la demarcació de Toledo, a les IX Jornades visigodes de Guadamur, unes activitats que es van cloure amb la projecció amb d'una imatge que fa poques hores ha generat molta polèmica, especialment a les xarxes socials. Com a final de festa es van projectar sobre la façana de castell del segle XV de la localitat dues imatges que constitueixen una apologia del nazi-feixisme i del genocidi: la del dictador espanyol Francisco Franco, el genocida Adolf Hitler, el comandant nazi Heinrich Himmler i el feixista francès Philippe Petain, i en què apareixien amb uniforme militar.
El fet ha estat denunciat per Izquierda Unida de Castella-la Manxa, que se n'ha fet ressò d'aquest publicant una imatge de l'acte en el seu perfil de Twitter. IU afirma que "es tracta d'apologia del feixisme" i han manifestat el seu "absolut menyspreu" per aquest fet i han demanat explicacions per aquest fet a l'alcaldessa de la localitat pel PP, Sagrario Gutiérrez. El nucli local d'IU també ha expressat que esperen que la Fiscalia de l'Estat prengui cartes en l'assumpte i actuï davant d'aquestes actuacions.
Demà dimarts el programa Sense ficció de TV3 emet, a les 21:57h, el documental ‘Xirinacs a contracorrent'
Demà el programa Sense ficció de TV3 emet, a les 21:57h, el documental ‘Xirinacs a contracorrent’ que repassa la trajectòria d'aquesta figura i amic. El treball explica, amb entrevistes a diferents personalitats, qui va ser Xirinacs. Segons asseguren els mateixos productors del documental, aquest treball pretén mostrar la manera de ser de Xirinacs i "la seva constància i les seves formes no-violentes de lluita i desobediència que el van portar a ser un dels personatges públics més coneguts del país". Intervenen en el documental les seves germanes, l'economista Arcadi Oliveres, l'escriptor Lluís Busquets o els polítics Jaume Asens i David Fernández, entre d'altres. Aquest treball, dirigit per Sergi Sala i Sergi Guix, ha estat possible gràcies a una campanya de micromecenatge juntament amb la coproducció de Televisió de Catalunya.
El 'Brexit' podria ‘’intensificar la pressió secessionista’’ a Catalunya, segons Fitch
Segons l’Agència Catalana de Notícies l’agència de qualificació Fitch creu que un 'Brexit' tindria un impacte econòmic més negatiu per el Regne Unit que per al conjunt del projecte de la Unió Europea. Tot i això, el 'Brexit' augmentaria els riscos polítics a la UE, segons un informe d’aquesta agencia. La sortida del Regne Unit de la Gran Bretanya de la Unió Europea podria precipitar la independència d’Escòcia del Regne Unit cosa que podria ‘’intensificar les pressions secessionistes’’ en altres països de la Unió Europea com en el cas de Catalunya a l’estat espanyol. En l’informe, també s’assegura que una sortida precipitada del Regne Unit del projecte europeu seria un incentiu favorable per als partits polítics euroescèptics i amb missatges ideològics populistes.
Fitch assegura que un 'Brexit' seria un ‘’precedent’’ per alguns estats europeus on hi ha partits polítics que defensen la sortida de la Unió Europea, cosa que impulsaria la consolidació d’opcions polítiques contra el projecte UE de grups populistes que són reticents a aplicar les polítiques econòmiques impopulars que es marquen des de les institucions europees. L’agència afirma que un dels perills seria que aquesta sortida podria ‘’desplaçar’’ el centre de gravetat polític de la Unió Europea, avui centrat en la regió dels estats de la zona euro, fins a l’eix que formarien els estats més pobres on dominen les opcions polítiques més proteccionistes i menys lliberals en termes econòmics, segons explica l’agència en l’informe publicat aquest dilluns. Tot i que l’impacte econòmic del 'Brexit' afectaria més negativament al Regne Unit que el conjunt de la Unió Europea, els països europeus que restessin dins del projecte europeu també sortirien perjudicats amb una reducció significativa de les exportacions a la illa del Regne Unit, tot i que l’abast d’aquest impacte quedaria condicionat al redactat de l’acord comercial que es signes entre Londres i Brussel·les i la durada del període de depreciació que viuria la lliure esterlina.
Els estats que sortirien més perjudicats serien Irlanda, Malta, Bèlgica, Països Baixos, Xipre i Luxemburg que exporten al Regne Unit més d’un 8% del seu PIB. Fitch també alerta que estats com Irlanda, Malta, Luxemburg, França, Alemanya i Espanya tenen una presència dels seus bancs en el Regne Unit i això suposaria un impacte econòmic en cada un dels països.
Fitch adverteix que amb aquest informe no vol fer cap tipus de recomanació de vot en el referèndum convocat per el 23 de juny. Es tracta d’una investigació que ‘’simplement vol proporcionar el mercat’’ financer una major transparència sobre els efectes que tindria la possible sortida del Regne Unit de la UE i que obligarien a una revisió de les actuals qualificacions de risc de l’agència.
De fet, al nostre entendre i més enllà de la qüestió de la crisi política de la UE de que tracta Fitch, la independència catalana seria sobretot conseqüència d’un govern del PP, PP i Ciutadans o PP, PSOE i Ciutadans fruit de les properes eleccions legislatives del 26 de juny, mentre que un govern Units Podem o Units Podem i PSOE retardaria anys el procés català d’alliberament nacional.
La Policia sueca en el decurs d’Eurovisió 2016 no van admetre l'entrada d'una ikurriña a la gala de Globen Arena
La Policia sueca amenaça els bascos |
Després dels incidents, els bascos van decidir trucar a l'ambaixada espanyola, el cònsol es trobava al festival. Després de la seva intervenció, la ikurriña els hi va ser retornada i el cònsol va decidir presentar la denúncia davant la Policia sueca. Finalment, avui l’Ambaixada espanyola demana explicacions als responsables d’Eurovisió 2016.
La sorprenent i inesperada inclusió de la ikurriña, l'ensenya oficial del Govern basc, entre les banderes que no es podrien exhibir a Eurovisió va generar, a finals d'abril, una breu però intensa polèmica en què van intervenir des del Govern i els partits bascos fins al Ministeri d'Afers Exteriors. En aquesta llista s'incloïa la ikurriña al costat de banderes d'estats no reconeguts oficialment per les Nacions Unides, com Palestina, Crimea, Kosovo, entre d'altres. Sota l'epígraf de "expressament prohibida", tancava aquesta relació la bandera de l’Estat Islàmic. Finalment, la rectificació d'Eurovisió, va arribar, i es va elaborar hores després un nou llistat de banderes prohibides en el qual ja no figurava la ikurriña.
Els nazis van proposar que Barcelona fos la capital d’Espanya, per evitar la independència.
Els Països Catalans, centre geopolític estratègic de la Mediterrània |
Pels autors alemanys, Catalunya és una extensió de França dins la península Ibèrica i, en el context de l’enfrontament franco-alemany, qualsevol reivindicació catalanista és vista amb aprensió. Pauser arriba a dir que la independència dels Països Catalans crearia una França “de Brest a Cartagena” i que Espanya l’ha d’evitar com sigui.
Barcelona capital d’Espanya?
Una de les mesures que proposa per a impedir la independència catalana és ben curiosa: convertir Barcelona en la capital d’Espanya. Pauser critica la capitalitat de Madrid. Diu que és insòlita al món, perquè Madrid és entre dues mars. Creu que si Barcelona fos la capital d’Espanya l’economia i la societat espanyoles funcionarien millor i s’impediria la independència de Catalunya. L’autor del pamflet hi aporta texts de tot de geògrafs i militars alemanys que coincideixen en la idea que l’interès de l’Alemanya nazi i de la Itàlia feixista és que s’impedeixi la independència de Catalunya. I assegura: “El general Franco porta a la pràctica el pla alemany”.
Hart cita textos de Hermann Gackenholz (“un estat català seria d’una gran importància estratègica per a França i per això el Govern de l’Espanya Nacional no n’ha d’acceptar mai que es creï”) o de l’italià Giovanni Ansaldo que, descrivint les idees del comte Ciano, diu que l’interès del règim feixista italià és que “l’Espanya Nacional domini Catalunya de nou” perquè “des de Carlemany” França sempre ha estat interessada en la instauració d’un estat català.
La importància de les Illes
De la mateixa manera, l’estudi del capità Hart posa l’èmfasi en les illes Balears. En el moment que es va escriure, Mallorca ja era en mans del govern franquista, però Menorca continuava en mans del govern legítim de la República. Per això Hart descriu dues línies, aèries en aquest cas, que s’encreuen a les illes: la que va de Roma a Cadis i la que va de Marsella a Alger. En la perspectiva del combat contra França, per als geògrafs alemanys que bastien la doctrina geopolítica nazi els Països Catalans, com a extensió de França, eren un malson perquè relligaven la França europea amb les colònies africanes.
Fins i tot la batalla de Gibraltar, una de les principals de la guerra a la Mediterrània, es trobava afectada pel que pogués passar als Països Catalans. L’autor recull un text de Hermann Gackenholz que explica que el 1926 José Antonio Primo de Rivera i Benito Mussolini havien signat un acord pel qual la marina italiana tindria totes les facilitats per a fer servir les illes Balears. Gackenholz escriu: “Una Catalunya independent sempre tombaria cap a França i posaria els seus trens al servei de França. I si Espanya perdés Menorca això canviaria tota la situació estratègica a la Mediterrània i constituiria un obstacle formidable contra els plans italians de dominar la Mediterrània occidental, aconseguint el control de Gibraltar”.
Sis punts sobre Catalunya
En el resum que fa com a introducció al pamflet, el capità Hart recorda que els geopolítics alemanys, encapçalats pel general Karl Haushofer, són els dissenyadors dels plans d’expansió d’Alemanya, seguits al peu de la lletra pel Ministeri d’Afers Estrangers. I resumeix les principals idees dels geògrafs nazis sobre Catalunya en aquests punts:
“A la Península, la zona de més interès geopolític”, segons els autors alemanys, és Catalunya perquè: 1.-.És la porta mediterrània a la Península. 2.- Les seves vies d’accés obren cap a França. Han estat curosament estudiades pels autors alemanys. 3.- La ‘Gran Catalunya’ (és a dir, els països de parla catalana de València i Catalunya), constituïda de nou, com ho van ser en el passat, com a estat independent, podrien proporcionar un pont terrestre unint França amb el seu imperi del nord d’Àfrica. 4.-.Catalunya forma una unitat estratègica amb les Balears. La possessió de Menorca i Catalunya pel mateix poder fa inútil la possessió de Mallorca per una altra potència. El triangle, Barcelona, Port de Maó, Cartagena, talla les rutes marítimes franceses cap a Nord d’Àfrica. 5.- Fins i tot l’estret territori de Catalunya pròpiament dit, presenta una zona de perill per l’expansió d’Itàlia, però en aquest cas “la Gran Bretanya encara no ha dit l’última paraula”. 6.- Per aquestes raons Espanya no pot permetre una Catalunya lliure. Per tal de mantenir els catalans sota la dominació castellana i per fomentar l’expansió d’Espanya, la capital del nou estat espanyol hauria de ser trasllada de Madrid a Barcelona. Això faria que els castellans políticament poderosos s’aproximessin a un nou focus de poder a la cruïlla de les comunicacions terrestres i marítimes crucials, incloent-hi el projectat ‘Canal dels dos mars’, que se suposa que passarà pel Migdia francès, des de l’Atlàntic fins a la Mediterrània, que ara és a punt de convertir-se en un “mar d’esdeveniments decisius”.
TVE manipula la salutació de Bruce Springsteen al Camp Nou
El cantant nord-americà Bruce Springsteen va arrencar el concert al Camp Nou de Barcelona amb un sonor: “Hola Barcelona, hola Catalunya!”. Tothom ho va sentir ben clar, tret de TVE. Segons una presentadora dels informatius matinals del seu canal 24 h, el que va dir el veterà rocker als assistents al concert va ser una altra cosa: “Hola Espanya, hola Catalunya!”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada