Sindicats rebutgen la consulta del proper 28 de maig sobre
el monument franquista del riu Ebre.
En un manifest signat conjuntament amb la Comissió per la
retirada dels símbols franquistes de Tortosa on demanen també la retirada i
museïtzació del monument feixista del riu.
Els falangistes entren en còlera davant la notícia de
l'exhumació de cossos dels membres de la CNT, Manuel i Antonio Lapeña Altabás, al
Valle de los Caídos.
Els defensors del mausoleu amenacen a Patrimoni Nacional si s’obra
judicialment la fossa comú per recuperar restes de dos militants
anarcosindicalistes aragonesos.
Proposen que el Parlament anul·li els consells de guerra
franquistes dictats a Catalunya.
La Comissió de la Dignitat entén que la cambra té una
responsabilitat política històrica perquè tenia atorgades les competències en
l'administració de justícia i tribunals.
[Barcelona (República Catalana) 11/05/2016]
L’AMIC DEL POBLE
CATAC-CTS (IAC), CCOO, UGT, USOC i USTEC-STEs (IAC) conjuntament
amb la Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa han signat
ahir dimarts un manifest de rebuig a la consulta ciutadana convocada per al dissabte
28 de maig i a favor de la retirada i museïtzació del monument franquista del
riu, en compliment de la Llei de Memòria Històrica. Segons denúncien en el manifest, la consulta
“no s'hagués hagut de convocat mai, perquè banalitza el franquisme i legitima
la possibilitat que un monument d'exaltació franquista romangui a l'espai
públic”. “És inconcebible que un monument com aquest, amb els valors que
representa, sigui objecte de consulta en una democràcia”, afegeixen. Tant per als sindicats com per a la Comissió,
només la retirada i museïtzació del monument, “portarà a la recuperació i
reparació de la memòria històrica”. En aquest sentit, neguen que sigui possible
una reinterpretació del monument per convertir-lo en un monument a la pau,
perquè “la història no es pot reinterpretar”.
Tot i que rebutgen la convocatòria de consulta, asseguren no obviar el
debat que s'ha obert i afirmen que seguiran treballant per la retirada i
museïtzació del monument, de la mateixa manera que fan “des de fa temps”.
Els falangistes entren en còlera davant la notícia de
l'exhumació de cossos de membres de la CNT al Valle de los Caídos
 |
| Manuel i Antonio Lapeña Altabás, afusellats a Calatayud en 1936 |
El mausoleu que el general Francisco Franco es va fer
construir només té dues làpides amb nom: la del mateix dictador franquista i la
del líder del falangisme espanyol, Jose Antonio Primo de Rivera. La resta de
cadàvers, un total de 3.883, són anònims i estan sepultats en una fossa comú.
Ara, els falangistes espanyols, una ideologia totalment viva a l'Estat espanyol,
han entrat en còlera per la possibilitat que s'exhumin dos cadàvers i han
amenaçat en portar la decisió als tribunals.
Per primera vegada a l'Estat, un jutge ha ordenat
desenterrar, identificar i lliurar a una família que ho ha sol·licitat les
restes de dos germans anarcosindicalistes de Calataiud (Saragossa, Aragó)
afusellats per membres de la Falange l’estiu de 1936, exhumats i portats a la
fossa del Valle de los Caídos. Davant d'aquesta decisió judicial, l'Associació
Por la Defensa del Valle de los Caídos amenaça a Patrimoni Nacional amb
presentar-li una denúncia per un delicte de profanació si contribueix a la
recerca de les restes mortals dels dos cossos dels destacats militants de la
CNT-AIT, Manuel i Antonio Lapeña Altabás. Al·leguen que "s'envairien
irremeiablement els drets de la resta dels inhumats" i que no es pot dur a
terme l'acció perquè, segons l'associació, "la identificació individual és
d'una complexitat extrema, degut a l'elevat nombre d'individus, l'absència de
controls identificatius en els columbaris, la barreja de restes òssies i el
gran espai on hi ha repartides les restes per les criptes i / o capelles."
Tot pot aturar-se gràcies a Rajoy
Una reforma legal de Rajoy podria frenar les exhumacions de
víctimes de Franco al Valle de los Caídos en el futur. De fet, serà difícil que
es repeteixi amb altres morts perquè Rajoy va derogar el juliol del 2015 els 9
articles de la Llei d'Enjudiciament Civil que haguessin permès recuperar
cossos. No és d'estranyar aquest tipus de comportament al govern del PP, ja que
els seus components no hi tenen morts entre aquests 3.883 cadàvers. Ans al
contrari, compten amb els seus propis àngels de la guarda com en Marcelo que
ajuda al ministre i destacat sectari de l’Opus Dei Jorge Fernández Díaz a
aparcar el cotxe o en altres afers més grans.
Proposen que el Parlament anul·li els consells de guerra
franquistes dictats a Catalunya
La Comissió de la Dignitat, amb el suport de diverses
entitats memorialistes, han presentat als grups parlamentaris una proposició de
Llei per tal que el Parlament català anul·li els consells de guerra sumaríssims
imposats pel franquisme a Catalunya des del 1938 fins al 1975. Segons informa
l’Agència Catalana de Notícies, l’entitat entén que la cambra hi té una
responsabilitat política històrica, ja que l'Estatut d'Autonomia atorgava des
del 1932 les competències en administració de justícia i tribunals, que es van
veure vulnerades. El portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, ha
assegurat que la iniciativa no busca esdevenir una "declaració
d'intencions" sinó una llei "amb significat jurídic efectiu".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada