PACMA vol l'abolició del correbous de Torroella de Montgrí i l’Estartit

Es tracta un acte propi de temps de la Dictadura, anterior a 1977, igual que a Roses  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 23/04/2016 

Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà).-  

Llegim en la premsa convencional que PACMA ha entrat al registre de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit (Baix Ter, Baix Empordà), mitjançant una veïna del municipi compromesa amb la causa animalista, una moció en la qual demana que en el ple vinent del consistori es voti que la població sigui declarada “lliure de correbous” i es manifesti la “voluntat expressa de renunciar a seguir organitzant o col·laborant directament, indirectament o per omissió en cap festa o activitat lúdica en què s'utilitzin els animals vius com a objecte de divertiment”. L'escrit ja ha estat lliurat a tots els grups municipals de l’Ajuntament.

De tota manera, tot i la moció presentada, a Torroella de Montgrí i l’Estartit els correbous no són un acte gens multitudinari, tot i que estan totalment consolidats perquè els seus impulsors, la Penya San Marcos, creada als anys vuitanta a partir del grup taurí d’afeccionats originaris de Priego de Córdoba i Almedinilla (Subbètica Cordovesa), ho viuen intensament. Es fa cada any la setmana abans de la festa major. De tota manera, els últims anys és l'Ajuntament, mitjançant la junta de govern, qui dóna el vistiplau a la festa, i fins ara no s'ha generat cap polèmica important.

En canvi, per la festa major de l’Escala (Alt Empordà), població veïna de Torroella, l’any 1976, quan el mateix grup taurí va aconseguir que l’Ajuntament autoritzés unes vaquilles a la plaça dels Estudis, igualment com va passar a Roses (Alt Empordà), a través del mateix col·lectiu, el rebuig popular local va fer que el 1977 ja no hi hagués aquesta demostració taurina. En canvi, a Torroella i Roses va seguir any darrera any. Cal recordar que el primer any de vaquilles encara hi havia la Dictadura, ja que les primeres eleccions legislatives es van fer el juny de 1977. Fins i tot l’Escala s’ha avançat a Roses en l’abolició de les empaitades d’ànecs per les festes majors. La cultura popular a l’Escala sociològicament té origen llibertari del temps de l’hegemònica social de l’anarquisme escalenc del segle XX, abans de la victòria franquista de 1939, cosa que no passa a Torroella ni a Roses.  

Precedents polítics 

El mes de juliol de l'any 1991, en el marc de la campanya a nivell català d’Alternativa Verda-Moviment Ecologista de Catalunya (AV-MEC) el ple de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí i l'Estartit va aprovar una moció presentada per ERC --actual soci del govern local de CiU-- amb l'objectiu de convertir la població en municipi protector dels drets dels animals. Hi van votar a favor els quatre regidors de CiU, els dos de LEI i els dos d'ERC. Els cinc regidors d'UPM (PSC-PSUC), que lideraven el govern municipal, hi van votar en contra. Tot i això, vint-i-quatre anys després es continuen duent a terme els correbous.

La intenció de PACMA és incloure a l'agenda política de Torroella i l’Estarit la necessitat d'assolir un tracte digne per als animals i denunciar “les injustícies a les quals se'ls sotmet” i proposar “alternatives per aconseguir un marc legal que els empari”.