Necrològica de la CNT-AIT de Tuïr (Rosselló) el 1992 publicada a "Cenit" |
Milità en la CNT i les Joventuts Llibertàries, s’exilià el 1939 i patí els camps de concentració francesos.
Participà
en la Resistència contra els nazis alemanys i va estar empresonat un temps.
Més
tard, s'instal·là a Tuïr i establí el Sindicat d'Oficis Diversos de la CNT-AIT a
l’Exili al seu domicili, encarregant-se especialment en la distribució de la
premsa confederal.
Emili Salvador:
El 16 d'abril
de 1992 mor a Tuïr (Rosselló) l'anarquista i anarcosindicalista Emili Salvador.
Havia nascut en 1908 a Calonge (Baix Empordà) i començà a militar de ben jove en
la Confederació Nacional del Treball (CNT) i quan es formaren les Joventuts
Llibertàries de Calonge (*). Posteriorment s'establí a Almacelles (Segrià), on
també milità.
En
1939, amb el triomf militar franquista, creuà el Pirineu i va ser reclòs als
camps de concentració francesos.
Durant
l'ocupació nazi alemanya participà en la Resistència i va ser detingut en una
batuda i tancat un temps.
Després
de la Segona Guerra Mundial interimperialista s'instal·là a Tuïr i establí el
Sindicat d'Oficis Diversos de la CNT-AIT a l’Exili al seu domicili,
encarregant-se especialment en la distribució de la premsa confedera i llibertària
(Espoir, Umbral, Cenit i altre publicacions) així com llibres i discs de la
distribuïdora del Secretariat Intercontinental de la CNT-AIT a l’Exili, ubicada
al carrer Belfort de Tolosa de Llenguadoc (Occitània).
Emili
Salvador va morir el 16 d'abril de 1992 a Tuïr i va ser enterrat amb una
bandera roja i negra confeccionada per la seva companya, Lola.
Portada del single de 1936 de A las Barricadas i Hijos del Pueblo |
L’any
1968, Emili Salvador, a través de
Miquel-Dídac Piñero, va vendre a la Joventut Indiketa Llibertària (JIL), organitzada
a l’Alt Empordà (Figueres, l’Escala), el disc single reeditat a l’exili on hi
havia A las Barricadas (cara A) i Hijos del Pueblo (cara B) i, que distribuïa la
CNT-AIT. Aquest disc era la còpia de l’edició que el setembre de 1936 es va
editar amb el segell Odeon i amb A las Barricadas com himne de la CNT, en l’arranjament
musical de J. Dotras i Vila, l’Orfeó Català, amb el mestre Lluís Millet i Pagès,
i la banda musical de l’Ajuntament de Barcelona, dirigida per Eduard Toldrà, aquell
estiu quan el moviment llibertari era hegemònic al Principat de Catalunya.
(*) Cal
recordar que a Calonge els anys 20 del segle passat albergava un nucli anarquista
d’acció, compost principalment per carboners establerts a les Gavarres i l’Albera,
que solien dormir en barraques de pedra seca i a vegades en dolmens, col·lectiu
que amagà a principis de març de 1921 uns dies els magnicides anarquistes del
president Eduard Dato Lluïsa Fors Felip i Lluís Nicolau Fort, fins que el
destacat cenetista de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) Panxo Isgleas Piarnau
els va recollir en l’autobús de línea i els va portar a l’Escala, on foren
amagats per la família Callol Pasqual fins que a través de la xarxa d’evasió
anarcosindicalista escalenca arribaren al Rosselló per mar en barca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada