Segons
la documentació franquista el juliol de 1938 Rouret coneixia un pla per fer
fora del Govern republicà Juan Negrín i posar-hi Diego Martínez Barrio, de
president, i Lluís Companys, de vicepresident, centralitzant el poder de la
República, sense autonomia catalana, i intentant negociar amb Franco la fi de
la guerra i l’exili de milers de polítics molt compromesos
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 14/04/2016
L’Escala (Alt Empordà).-
A l’Arxiu General Militar
d’Àvila hi ha tres fulls en un informe confidencial del Servicio de Información
y Policía Militar (S.I.P.M.) franquista del 19 de juliol de 1938 sobre
diferents opinions del sotscretari de Presidència de la Generalitat de
Catalunya Martí Rouret i Callol (l’Escala, 1902-Ciutat de Mèxic, 1968), descrit
en la documentació del franquisme com a “secretari” de Lluís Companys, que “uno
de nuestros Agentes”, Esteban Fernández, va poder obtenir de l’espia
franquista, Sebastián Martínez, a Tolosa de Llenguadoc (Occitània), en Documentación Roja. Guerra de Liberación
(secció II, lligall 556, armari 56). El document correspon a la Jefatura del
S.I.P.M., amb data a Burgos el 19 de juliol de 1938 (Tercer Any Triomfal),
Sortida 22.006. En el full 1 s’especifica que la informació correspon a dies
anteriors a la victòria franquista en el front de Terol.
S’exposa
que Rouret havia anat a Tolosa de Llenguadoc on hi havia la seva esposa i per anar
junts a Niça (País Niçard, Alps Marítims, Occitània), però l’informe afirma que
aquesta es quedà definitivament a la ciutat de Tolosa. En el full 2 hi consta
que “entrevistat ahir a Sant Joan Lohitzune [Donibane Lohizune, Lapurdi,
Iparralde, Euskal Herria], don Esteban Fernández i Agent
que figura al peu [279], amb Sebastián Martínez, vingut des de Tolosa
per comunicar les impressions que del Sr. Rouret, Secretari de Companys, ha
pogut obtenir”. Segueix el relat. Finalment, en el full 3 Sebastián Martínez,
l’agent franquista 279, fa constar que l’espia Sebastián Martínez fa constar
que va observar en Martí Rouret certa desconfiança al parlar davant seu dels
afers de la guerra i altres consideracions, cosa que atribueix clarament a les
revelacions que exposa en el seu informe.
L’agent
Fernández tanca el seu informe amb “envio una copia a Irún [Guipúscoa, Euskal
Herria]”. La xarxa dels agents del S.I.P.M. l’estiu de 1938 anava de Donibane
Lohizune, a Iparralde (Euskadi Nord), a Irún, a l’altra banda de la frontera.
A
partir de les dades que recull aquest espia franquista a Tolosa de Llengudoc
segons comentaris de Martí Rouret, el president del Govern de la Generalitat,
Lluís Companys, pensa que solament es podrà resistir l’avanç de l’exèrcit
franquista fins a finals d’agost o principis de setembre d’aquell estiu. Que hi
haurà d’haver un pacte amb Franco o rendició de la República amb pacte,o el que
calgui fer, per arribar a la fi de la guerra, tot deixant els franquistes
sortir uns milers d’homes políticament molt compromesos. Per això s’afirma que
segons Rouret s’està novament parlant d’un govern republicà presidit per Diego
Martínez Barrio, amb Lluís Companys de vicepresident, un govern que suspendria
l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i declararia l’estat de guerra. Que Rouret i
Companys tenen por que hi hagi un efectiu tancament de la frontera francesa.
“Que la producció nacional de munició, encara que molt organitzada, es
insuficient”, a causa de molts fracassos que atribueixen a sabotatges que fan
elements addictes als franquistes. Que cridaran les quintes dels anys 23 i 24.
Que per més mesures utilitzades obligar a tothom que es crida a files, són
molts els que no es presenten. Que a
Martí Rouret no se’l ha deixat portar un altre cotxe. Que Lluís Companys, d’acord amb els seus
companys dirigents ‘rojos’, tracta de situar al seu nom un milió de francs
francesos a París, per poder atendré més endavant les seves despeses, ja que
solament compta amb 80.000 francs producte de la venda de les seves
publicacions. Que Air France, a causa dels darrers incendis al port de Barcelona, es troba amb dificultats per obtenir combustible,
cosa que fa que hagi d’espaiar els seus viatges encara més. Que el mateix Rouret,
per circular per Catalunya, necessita un permís especial per cada viatge.
Així,
segons la documentació franquista el juliol de 1938 Rouret coneixia un pla per
fer fora del Govern republicà Juan Negrín i posar-hi Diego Martínez Barrios, de
president, i Lluís Companys, de vicepresident, centralitzant el poder de la
República, sense autonomia catalana, i intentant negociar amb Franco la fi de
la guerra i l’exili de milers de polítics molt compromesos
Informe
policial franquista de febrer de 1940. El març de 1939, ocupada totalment
Catalunya per l’exèrcit franquista i exiliats Companys i Rouret, la direcció
del PSOE amb part de la UGT i la CNT-AIT del centre peninsular fan un cop de mà
i treuen Juan Negrín de la presidència del Govern de la República, sense que el
general Franco accepti un armistici. Si tenim en compte el que diu l’espia
franquista sobre comentaris de Martí Rouret aquest pla contra Negrín i el
PSUC/PCE ja es gestava l’estiu de 1938. Cal recordar que el republicà Martínez
Barrio fou president del Govern de la República a l’Exili entre agost de 1945 i
febrer de 1962.
Informe
policial franquista de febrer de 1940
Després
de la victòria militar franquista i ocupació de Catalunya hi ha un informe de
la Prefectura Superior de Policia de Barcelona de febrer de 1940 on es diu que
aquest mestre nacional i casat, domiciliat a Barcelona, “abans del Gloriós
Moviment Nacional fou diputat per Esquerra de Tarragona; després d’iniciat
aquest tingué el càrrec de Sotsecretari de la Presidència de la Generalitat,
essent un home de plena confiança de Companys”. A més, que es desconeixen béns de fortuna, i en la data
de l’informe, s’afirma que sembla que es trobava a França, “on va fugir abans
de l’entrada de les Forces Nacionals”.
DOCUMENTS:http://www.memoria.cat/lluis-companys-avila/sites/memoria.cat.lluis-companys-avila/files/images/peticion_10944_page_34.jpg
http://www.memoria.cat/lluis-companys-avila/sites/memoria.cat.lluis-companys-avila/files/images/peticion_10944_page_35.jpg
http://www.memoria.cat/lluis-companys-avila/sites/memoria.cat.lluis-companys-avila/files/images/peticion_10944_page_36.jpg
Mira també:
[http://nordestllibertari.blogspot.com/2014/02/el-testament-politic-de-marti-rouret.html]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada