L'alcalde de Colomers, Josep Manuel López, davant l'estelada ecologista (triangle verd) de casa seva |
L'alcalde,
Josep M. López, adscrit a la CUP i assabentat del requeriment de l'Audiència
Nacional espanyola, encarrega al funcionari la resposta.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 09/04/2016
Colomers (Baix Empordà).-
Llegim en la premsa
catalanista que l'alcalde de Colomers, Josep Manuel López, que governa el poble
amb una candidatura d'independents adscrita a la CUP, ha deixat en mans del
secretari municipal del consistori la resposta al requeriment d'informació de
la fiscalia de l'Audiència Nacional espanyola, primer Tribunal Especial per la
Repressió de la Maçoneria i el Comunisme i després Tribunal d’Ordre Públic, pel
suport a la declaració de desconnexió aprovada el 9-N al Parlament de Catalunya.
Dijous a la tarda, l'alcalde va lliurar a agents dels Mossos d'Esquadra la seva
carta de resposta al jutjat d'instrucció número 2 del tribunal d’excepció del
Regne d’Espanya, en què s'inhibeix de la qüestió. López es resistia ahir a
qualificar la seva resposta de “desobedient” o “obedient”. “Som fidels a allò
que vam aprovar els cinc regidors per unanimitat” i el secretari decidirà en
“allò que consideri que és d'obligat compliment per part seva”.
Més
enllà de la primera carta de l'alcalde, el funcionari municipal segurament
trametrà al jutjat, com a mínim, una certificació de l'acord de ple aprovat. En
el document lliurat als Mossos d’Esquadra, com a policia jurídica, l'alcalde es
dóna per “assabentat” del contingut del requeriment i hi defensa la resposta
“política”, abans de delegar els aspectes tècnics en el secretari.
López
hi subratlla que “es tracta d'una actuació judicial sobre l'opinió i
l'expressió polítiques de representants populars escollits democràticament”, i
argumenta que “la declaració de suport no és res més que una expressió política
fruit de la llibertat d'expressió”. Tot seguit, l’alcalde rebla que “aquest fet
en cap cas pot ser motiu de delicte perquè vivim en un país democràtic”.
López
era fins l'any passat un dels pocs alcaldes vinculats a ICV a les comarques
gironines, però les posicions d’aquesta formació stalinista de debò a mesura
que avançava el procés sobiranista català el van fer afiliar a la CUP, noves
sigles que van servir de paraigua a la seva candidatura independent. Els cinc
membres de la candidatura, amb el 75% dels vots, van tornar a copar el ple,
regit pel sistema de llistes obertes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada