Espanya viu una situació inèdita des de 1977

Ja fa més de 100 dies que el país té un govern en funcions. 

L’escenari d’unes noves eleccions, d’incert resultat, amplia l’actual etapa de provisionalitat i de buit institucional fins després de les vacances d’agost. 

El rei es juga el coll. 

[Barcelona 11/04/2016]   
Jaume Reixach. Fundador i editor del setmanari EL TRIANGLE  

La decisió del rei Felip VI de no rebre, a començaments d’any, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, que volia comunicar-li oficialment la investidura del nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha estat l’espurna que ha desfermat una onada de rebuig municipal contra la monarquia que, cada dia que passa, va a més. La Zarzuela ha de ser conscient que està perdent, a passos agegantats, l’adhesió de la societat catalana i que el vell talp republicà i antiborbònic està fent forat en la consciència política d’aquest territori de la península Ibèrica.

Si el vell rei Joan Carles I va guanyar la “batalla” de l’opinió pública catalana i espanyola va ser perquè va trair el llegat rebut del dictador Francisco Franco i va ser capaç de fer el trànsit a la democràcia, de rebutjar l’intent de cop d’Estat del 23-F i de propiciar l’entrada d’Espanya a la Unió Europea. Però el seu fill i successor, Felip VI, encara ha de demostrar la seva vàlua i, de moment, no dóna senyals de vida. La seva incapacitat per trobar una sortida a la situació de bloqueig polític que van deixar les eleccions generals del passat 20-D és la demostració que la seva autoritat -emanada de la Constitució- grinyola.

Espanya viu una situació inèdita des de 1977: ja fa més de 100 dies que el país té un govern en funcions. L’escenari d’unes noves eleccions, d’incert resultat, amplia l’actual etapa de provisionalitat i de buit institucional fins després de les vacances d’agost. El rei, com a mediador i primum inter pares, té una responsabilitat directa, per acció i per omissió, en aquesta insòlita paràlisi política, que ja comença a tenir efectes negatius sobre les decisions empresarials i l’economia productiva.

El primer ajuntament català en declarar Felip VI persona non grata per la seva manca de respecte envers la presidenta del Parlament va ser el de Breda. Després s’hi han afegit els d’Arenys de Munt, Premià de Mar, Torelló i Vic. La paeria de Cervera ha fet un pas més enllà i ha exigit a la Casa Reial que la princesa Leonor deixi d’utilitzar el títol de comtessa que va associat a la capital de la Segarra. 

Els gestos d’hostilitat envers la monarquia borbònica es multipliquen a Catalunya: l’alcaldessa Ada Colau ha impulsat la retirada del bust del rei Joan Carles I de la sala de plenaris i de la Medalla d’Or de la ciutat a la infanta Cristina per la seva imputació en el cas Nóos. Quatre ajuntaments han aprovat que la foto de Felip VI deixi de presidir els plens municipals i el de Terrassa ha fet el mateix amb el bust reial. 

Evidentment, es tracta, de moment, de decisions simbòliques sense més transcendència política. Però indiquen que la causa republicana -no necessàriament vinculada a l’independentisme- està guanyant cada vegada més adeptes. El rei haurà de suar el sou si vol salvar el coll.