 |
| Palau de Justícia de Perpinyà |
La
prefecta de Perpinyà fa una demanda judicial contra el Comitè per a l’autodeterminació
de la Catalunya Nord.
Es
vol aconseguir la dissolució d’aquesta entitat catalana.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 01/04/2016
Perpinyà (Rosselló).-
Llegim que el passat 24 de març,
al tribunal de primera instància de Perpinyà (Rosselló) hi va haver una
audiència judicial per examinar la demanda que, com a representant de l’Estat
francès, la prefecta del Pirineu Oriental va posar per aconseguir la dissolució
de l’entitat Comitè per a l’autodeterminació de la Catalunya Nord.
Si
arriba el moment que el moviment catalanista esdevingui una força decisiva a la
Catalunya Nord, de demandes d’aquestes igual n’hi haurà una cada dia.
L’argument
de la part demandant és que el Comitè atempta contra la integritat del
territori francès i la seguretat nacional francesa. En els temps que corren i
en estat d’excepció, el concepte de “seguretat nacional”, ja més aviat associat
a la massacre del darrer 13 de novembre a la Sala Bataclan de París que no pas
amb una consulta sobre la independència de Catalunya Nord.
Per
part del Comitè, l’advocat Joan Codognès al·lega que la demanda constitueix un
atemptat intolerable a la llibertat d’expressió, però la part contrària es
manté ferma en les seves postures: “Estem en un període difícil i l’objectiu
d’aquesta associació és aconseguir la separació del departament del territori
nacional, cosa que atempta a la integritat territorial”; des de l’altra banda s’afirma
que no es tracta pas d’una qüestió de llibertat d’expressió sinó que
l’existència del Comitè entra en contradicció amb l’article primer de la
Constitució francesa, el qual diu que la República francesa és una i
indivisible.
Catalunya
Nord és líder en atur laboral dins de la República una, indivisible i
hexagonal, l el Comitè, que l’única cosa que pretenia era donar a conèixer
l’opinió sobre la relació de la gent de la Catalunya Nord amb l’Estat francès;
d’altra banda, considerar que, des del Tractat del Pirineu, l’administració
francesa ha contribuït a l’empobriment de la Catalunya Nord, cosa que explica
qualsevol llibre d’història que sigui una mica seriós, o si no com s’entén el contrast
que es dóna dins de Catalunya entre una regió dinàmica com ho és el Principat i
una regió tradicionalment agrícola de la qual calia emigrar per buscar-se un
futur com ho és la Catalunya Nord.
L’article
1 de la Constitució francesa defineix França com una república una i
indivisible, de la mateixa manera que, segons el seu article 2, la Constitució
espanyola es basa en la indissoluble unitat de la nació espanyola; tant en un
cas com en l’altre, hi ha un determinat principi polític que se situa per
damunt de la voluntat de la gent; al capdavall, què passaria si la majoria del
poble optés per dividir la República francesa?
Els esgarips franco-francesos, no necessàriament jacobins, que hem
sentit sobre Còrsega ens proporcionen una indicació de per on poden anar les
coses si a la Catalunya Nord arribés a haver-hi una voluntat majoritària de
trencar amb França. Per més que s’entossudeixin a no voler veure-ho, els
principis de llibertat, igualtat i fraternitat, és a dir, els de la democràcia,
entren en flagrant contradicció amb la idea d’una república una i indivisible.
Es pot imposar a la gent d’un determinat territori la sobirania francesa si la
majoria d’aquella gent no ho vol? En fi,
per més incendiari i radical que resulti el seu discurs racista, xenòfob i
autoritari, el partit Front National mai no serà acusat d’atemptar contra la
integritat del territori i la seguretat nacional. Això demostra les
contradiccions jacobines hexagonals franceses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada