Durant
una dècada, ‘Jordi’ va ser una bèstia negra dels moviments socials catalans per
la seva implicació en interrogatoris i en seguiments a activistes polítiques.
Vuit
testimonis identifiquen un històric inspector del Grup VI de la Brigada
Provincial d’Informació de la Policia Nacional com una de les dues
persones que han intentat captar l’activista Quim Gimeno com a confident.
DIRECTA
20/04/2016
David Bou
‘Jordi’
s’havia convertit, durant una dècada, en la bèstia negra dels moviments socials
catalans. La seva implicació en interrogatoris i seguiments a activistes
polítiques protagonitzava moltes històries de les persones que havien patit la
repressió. Fins i tot, el mes de desembre de 2006, el periodista David Fernández
i l’editorial Virus van publicar un llibre titulat Cròniques del 6, que
recollia els episodis on havia participat el Grup VI de la Brigada Provincial
d’Informació comandada per ‘Jordi’.
A
començament de l’any 1998, es va produir una onada de desallotjaments al barri
de Sants de Barcelona. Un d’aquests va ser el de l’habitatge batejat com La
Totxana, ubicat al carrer Hartzenbusch. La protesta en resposta al
desallotjament va finalitzar amb una escena que va quedar gravada a la retina
de les manifestants: Jordi i els seus homes van esgrimir les pistoles per
generar pànic i corredisses. A partir d’aquell moment, la llista de
despropòsits del comandament i el seu grup va créixer sense aturador.
Una
pràctica recurrent
L’intent
de captació de confidents no ha estat una pràctica aïllada al llarg d’aquest
període. En el transcurs de la investigació periodística, la Directa ha
recollit el testimoni d’una activista del Vallès Occidental que va ser pressionada
per ‘Jordi’ des de 1998, l’any que va ser detinguda per negar-se a lliurar una
càmera de fotos als agents en el marc d’una protesta antifeixista. “Em va fer
la vida impossible durant set anys. Em trucava, m’amenaçava, em coaccionava, no
em deixava en pau”, explica després de demanar que conservem el seu anonimat.
La noia relata que aquest comandament del Cos Nacional de Policia (CNP) la
trucava al seu telèfon mòbil un cop al mes i l’anava a buscar a la feina.
L’objectiu de les pressions era aconseguir que filtrés informació sobre
l’activitat de militants del moviment okupa i l’esquerra independentista. “Em
va arribar a oferir un sou de 800 euros al mes, però ho vaig rebutjar, mai no
vaig passar informació”, explica visiblement afectada.
L’octubre
de 2004, tres joves van ser detinguts a la carretera de la Bordeta acusats d’un
atac a la comissaria de policia de Sants. Dos d’ells van passar 61 dies a la
presó i, finalment, van ser absolts. Dotze anys més tard, un d’ells explica el
seu pas per comissaria: “Es va presentar com a ‘Jordi’, em va treure un dossier
i em va dir que sabia qui era i quant temps portava fent coses”. El cap del
Grup VI va passar un número de telèfon escrit en un tros de paper a un dels
nois que es trobava a la cel·la. Un temps després, ‘Jordi’ el va trucar per
proposar-li que col·laborés amb ells. S’hi va negar. Els detinguts van
denunciar els agents per coaccions i amenaces i van aconseguir fer-los seure a
la banqueta dels acusats durant un judici que es va celebrar l’any 2008. Aquest
testimoni explica que, en una topada al passadís del jutjat, van passar pel seu
costat i els agents van reblar: “Si os creeis que nos pasará algo, estais
equivocados". Tot i identificar visualment ‘Jordi’ --que l’Audiència de
Barcelona va associar amb el nom d’Ignacio Moreno Ameribia i el número de placa
74977-- i els seus subalterns com els presumptes autors dels abusos, tots els
agents van quedar absolts. “’Jordi’ va tenir la barra de dir que no estava
present durant la nostra declaració a la comissaria”, recorda una de les
víctimes que, en el moment dels fets, tenia dinou anys. Qui va ser un dels advocats
dels nois afirma que “Jordi participava de les detencions, però mai no figurava
als atestats”.
La
Directa ha recollit sis testimonis més de l’època: tres detinguts --dos a la
vila de Gràcia i un a la comarca de la Segarra--, dos advocats i un periodista.
Totes aquestes persones van veure de prop el rostre de l’inspector del Grup VI
i han manifestat la seva convicció que l’home fotografiat durant les trobades
amb Gimeno, que respon a les inicials T.M., és ‘Jordi’.
Identitat
‘errònia’
“Un
dels policies empresonat en la trama de corrupció de Castelldefels estava
acusat de tortures a Torà”. Aquest va ser el titular que va usar l’Agència
Catalana de Notícies (ACN) l’any 2009 per anunciar que José Javier Martín
Pujal, inspector del CNP amb número de placa 19095, complia una condemna de
cinc anys i mig de presó per suborn passiu. La pena tenia el seu origen en la
trama corrupta dels prostíbuls Riviera i Saratoga, arran de la qual una vintena
de policies, proxenetes i advocats van ser empresonats per l’Audiència de
Barcelona. Posteriorment, van ser excarcerats pel Tribunal Suprem, que els va
rebaixar les penes i va substituir la privació de llibertat de la majoria dels
condemnats per la inhabilitació professional.
Martín
Pujal va ser identificat amb el sobrenom de ‘Jordi’ durant la fase d’instrucció
judicial del cas. Aquest apel·latiu va fer que molts mitjans de comunicació --també
la Directa-- l’associessin amb qui havia estat un inspector de la Brigada
Provincial d’Informació del CNP fins a l’any 2005, tal com s’afirmava a les
mateixes diligències. Les últimes dades, però, apunten en direcció contrària.
La Targeta d’Identificació Policial (TIP) del ‘Jordi’ condemnat per la trama
dels prostíbuls no coincideix amb la del Jordi del Grup VI. Les fotografies que
es van fer durant la vista oral del cas Riviera-Saratoga també revelen
fisonomies notablement diferents. En el primer cas, el subjecte respondria al
nom de Jose Javier Martín Pujal, en el segon estaríem parlant d’Ignacio Moreno
Ameribia (veure les imatges que il·lustren l’article). Ara fa set anys,
diverses fonts policials --del CNP i dels Mossos d’Esquadra-- van assenyalar
erròniament que es tractava de la mateixa persona. Una pregunta queda sobre la
taula. Si l’antic cap del Grup VI mai no ha estat a la presó, a què s’ha
dedicat aquests últims anys? La seva activitat durant els primers mesos de
2016, ara al descobert, ofereix una possible resposta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada