 |
| La fi del PP podria ser la fi del Regne d'Espanya |
L’Audiència de Barcelona ha condemnat Francisco Marhuenda,
director del diari LA RAZÓN a pagar una
indemnització de 30.000 euros a l’excap superior de Policia de Barcelona,
Narcís Ortega.
Per una notícia que va sortir a la portada del diari LA
RAZÓN en plena efervescència del cas La Camarga i que formava part de
l’operació ordida pel ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, per
“salvar” el cul d’Alicia Sánchez Camacho.
El "Dia de les Esquadres", una herència franquista.
En uns moments de ruptura amb l'Estat espanyol, convé
recordar que l’origen de la festivitat de la Diada de les Esquadres de
Catalunya, data artificial que els governs autonòmics de les darreres dècades
van perpetuar per legitimar aquest cos policíac, és herència del franquisme.
Ciutadans ja té el seu gran corrupte de referència.
Mario Conde va donar suport electoral a Ciutadans el 2012 i
Albert Rivera li donà la benvinguda.
[Barcelona (República Catalana) 11/04/2016]
L’AMIC DEL POBLE
Espanya està tremolant, entre Bahames, Andorra, Suïssa i
Panamà. Sembla que la mala astrugància i el mal donat es donin la mà en aquest
mes republicà de Germinal en la pell de brau del sud d’Europa. Espanya, fins
ara penjada en una canya des de la derrota de Puerto Rico, Cuba i Filipines el
1898 i aguantada quasi quaranta anys pel general Franco, ara cau enfangada en
la ignomínia. Segons l’agència Europa Press El ministre d'Indústria, Energia i
Turisme en funcions en el govern del PP, José Manuel Soria, apareix també en
els anomenats papers de Panamà. La societat offshore' registrada a Bahames UK
Lines Limited, que figura en els documents del despatx d'advocats panameny
Mossack Fonseca, va incorporar el 23 de setembre de 1992 com a administrador a
Sòria, segons publiquen El Confidencial i La Sexta. El polític canari ho ha
negat. UK Lines Limited es va dissoldre al març de 1995, poc abans que comencés
la campanya electoral de les eleccions que convertirien a Soria en alcalde de
Las Palmas de Gran Canària. De tota manera, el nom del ministre es va esborrar
de l'empresa abans, al novembre de 1992. En una carta adreçada a Mossack
Fonseca es demanava canviar el nom de José Manuel Soria pel de Luis Alberto
Soria, germà del ministre, ja que el primer "havia estat nomenat de forma
errònia". El ministre ha declarat a La Sexta que l'esmentada companyia offshore
era una societat consignatària amb la qual havia treballat una empresa
familiar. Soria ha dit que ell no té a veure amb ella.
L’Audiència de Barcelona ha condemnat Francisco Marhuenda,
director del diari LA RAZÓN a pagar una
indemnització de 30.000 euros
 |
| Marhuenda, l'home dels germans Fernández Díaz |
L’Audiència de Barcelona ha condemnat Francisco Marhuenda,
director del diari La Razón, a pagar una indemnització de 30.000 euros a
l’excap superior de Policia de Barcelona, Narcís Ortega. El diari de la família
Lara va publicar, el 20 de febrer de 2013, una informació on s’acusava aquest
responsable policial, pròxim al PSOE, de prevaricació per afavorir Francisco
Marco, el director de l’agència de detectius Método 3. La instrucció judicial
ha demostrat que totes les imputacions que es feien a Narcís Ortega eren falses
i, en conseqüència, ha condemnat el director i l’empresa editora de La Razón a
indemnitzar-lo. Aquesta notícia va sortir a la portada del diari en plena
efervescència del cas La Camarga i formava part de l’operació ordida pel
ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, per “salvar” el cul d’Alicia
Sánchez Camacho.
El "Dia de les Esquadres", una herència franquista
 |
| El dia de les Esquadres, d'origen franquista, en una notícia de La Vanguardia Espanyola, durant la Dictadura |
Avui se celebra el #DiaEsquadres, una data amb una
utilització ideològica i corporativista, amb projecció institucional, i que
s'ha instituït en diada de referència per portar a terme la vindicació i la
cohesió del cos dels Mossos d'Esquadra. Aquestes dies es porten a terme
diferents actes arreu de la CAC per promoure aquesta diada, que enguany té com
a acompanyament la definició com "Acte Nacional". El moment polític no és aliè al cos armat
autonòmic, ja que justament aquests dies es manté viva la
polèmica sobre el paper dels Mossos d'Esquadra en relació a les citacions als
electes independentistes per la consulta del 9-N.
Però convé recordar l’origen de la festivitat de la Diada de
les Esquadres de Catalunya, data artificial que els governs autonòmics de CiU
van imposar per legitimar aquest cos policíac, és herència del franquisme, anys
en què aquest cos d’origen botifler va coexistir amb les altres forces
repressives comandades pel general Franco.
Per contra del que pensa la població, el cos dels Mossos
d'Esquadra va existir durant el franquisme, molts dels quals eren militars espanyols
de graduació, que mai van ser depurats i van continuar pertanyent a aquest cos
durant els anys de l'anomenada Transició.
L'origen botifler: res a celebrar
L'origen del cos i del nom de Mossos d'Esquadra (i de les
Esquadres) prové del cos armat creat pels botiflers de Valls després de la
derrota de la Guerra de Successió, impulsat pels germans Veciana. Es tractava
d'un cos indígena especialitzat en la repressió dels resistents austriacistes i
en endavant en un cos encarregat d'exercir la repressió comandat per la Santa
Inquisició.
Els Mossos d’Esquadra (o Esquadres dels Mossos) provenen del
segle XVIII-XIX i tenien com a funció principal un paper auxiliar de l’exèrcit
borbònic (combatre els guerrillers austriacistes, perseguir els desertors en
temps de pau i de guerra, control ideològic i moral, encalçament de
contrabandistes i bandolers, etc.), ja que coneixien suficientment el terreny i
actuaven a manera de mercenaris indígenes. Un rol militar i eficàcia policíaca
de control social i polític que els ha perpetuat per la confiança que oferien a
les classes dominants (terratinents, Església catòlica, industrials, militars
espanyols, etc.). Per aquesta raó aquest cos, que comptava amb un currículum
repressiu com a preservador de l’ordre social i d’obediència durant segles,
també va perviure durant el franquisme com un cos folklòric que simbolitzava
l'ordre i l'obediència al règim. Molts dels mossos dels franquisme eren
militars espanyols, un requisit que durant la transició també es va reservar
per als comandaments de la policia autonòmica actual, que havien de ser
militars de graduació per exercir un càrrec dins dels cos autonòmic.
Repressió i obediència a la reacció
En els anys de la reforma política els Mossos d’Esquadra van
a ser el candidat número u per exercir aquest paper de substitució dels
anteriors cossos repressius que, com en la resta d’aspectes d’aquesta operació
política de maquillatge canviés la façana per deixar-ho tot ben lligat. Un dels
promotors del canvi del model policíac de la reforma fos precisament
l’exfalangista Rodolfo Martín Villa, també molt interessat a recuperar i
ampliar un cos com aquest. Un altre avalador de la continuïtat d'aquest cos
armat va ser el també falangista Juan Antonio Samaranch.
"Atado y bien atado"
La festa de la Diada de les Esquadres, que compta amb una
dèbil tradició a la història de Catalunya, va ser recuperada a la dictadura
Franquista, i posteriorment es va perpetuar fins l'actualitat. Com podem
observar a la foto del retall de La Vaguardia, amb motiu del CCLVè aniversari
dels Mossos el 1976, es va instituir la festivitat de les Esquadres.
El govern de Jordi Pujol va fixar aquesta Diada de tradició
botiflera i reaccionària el 1982; festivitat militar i ara religiosa que s'ha
perpetuat fins als nostres dies.
Des d'alguns sectors de tendència progressista d'agents de
la policia autonòmica es va criticar fa
alguns anys la decisió de celebrar la Diada de les Esquadres amb una missa,
així com les ofrenes en nom del cos armat a la Verge de Montserrat.
Ciutadans ja té el seu gran corrupte de referència
 |
| Mario Conde i Albert Rivera: "tanto monta, monta tanto" |
Novembre de 2012, les eleccions autonòmiques catalanes són a
la vora i Ciutadans feia campanya. L'intent a la desesperada de Ciutadans per
ampliar suport va deixar de banda la moralitat i l'ètica. En aquest sentit,
Albert Rivera va arribar a dir: "tot el que sigui aglutinar diferents
corrents de la societat contra la deriva independentista que defensa CiU,
benvingut sigui". Així de satisfet es mostrava en conèixer que Mario Conde
i la seva formació, Societat Civil i Democràcia, demanava el vot per a ell.
Mario Conde va enviar una carta a Ciutadans on explicava que
el seu partit polític, Sociedad Civil y Democracia considerava que els
plantejaments del partit d'Albert Rivera eren l'única formació que defensa la
nació espanyola a Catalunya, "són els més propers a la societat civil
espanyola, farta de les imposicions dels nacionalismes i d'una classe política
endogàmica més preocupada de mantenir els seus privilegis oligàrquics que de
resoldre els problemes reals de la ciutadania". Així doncs, Mario Conde i
el seu partit van convidar "a tots els seus afiliats i simpatitzants"
amb dret a vot a Catalunya a votar a Albert Rivera. Segons Ciutadans, aquesta
'benedicció' va demostrar que des de fora de Catalunya "ens veuen com el
vot útil" contra els nacionalistes catalans.
Mario Conde, detingut un altre cop
La Guàrdia Civil ha arrestat a Madrid l'ex banquer, als seus
dos fills i al seu gendre per reintroduir a Espanya 14 milions d'euros.
L'expresidiari hauria utilitzat una xarxa d'empreses pantalla per recuperar el
patrimoni que va amagar després de la desfeta de Banesto. El 31 de març de 2001
l'Audiència Nacional dicta sentència contra Conde i el condemna a 14 anys pels
delictes d'estafa i apropiació indeguda i l'obliga a tornar 7.200 milions de
pessetes a Banesto.
Ciudadanos de Madrid també l'admira
Ignacio Aguado és un admirador de la figura de Mario Conde.
Així ho va mostrar públicament el líder de Ciudadanos a Madrid, a través de
diversos tuits en els quals destacava el paper de l'exbanquer i fins itot el
defensava d'haver "pagat pel que va fer". També va recolzar en algun
intercanvi de missatges les idees de Conde sobre els partits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada