El
TC prohibeix al Govern de la Generalitat garantir el subministrament a les
famílies que no poden pagar.
L'alt
tribunal anul·la part del decret de pobresa energètica perquè considera que
envaeix les competències de l'Estat.
El
fotoperiodista Raúl Capín condemnat a pagar 1.260 euros per "obstaculitzar
la tasca policial".
La
sanció és molt inferior a la sol·licitada per la Fiscalia, que demanava dos
anys de presó per un delicte d'atemptat contra l'autoritat. Tanmateix, Capín ha
recorregut la sentència.
[Barcelona
(República Catalana) 08/04/2016]
L’AMIC DEL POBLE
Segons
l’Agència Catalana de Notícies el Tribunal Constitucional ha anul·lat la part
del decret de pobresa energètica que garanteix el subministrament
d'electricitat i gas a les famílies vulnerables que no puguin pagar les
factures. El TC considera que el Govern de la Generalitat no té competències
per decidir si s'ha de tallar o no el subministrament i per això ho considera
"inconstitucional". La sentència considera que la norma catalana
envaeix les competències de l'Estat, que per llei ha optat per "la
protecció del consumidor vulnerable mitjançant un sistema de bonificació a
través del finançament de part del preu de subministrament d'electricitat i gas
i no mitjançant l'establiment de prohibicions de desconnexió del
subministrament".
El
ple del Tribunal Constitucional ha estimat parcialment el recurs del Govern
espanyol contra el decret llei 2/2013 de Catalunya, de 23 de desembre, sobre
pobresa energètica, que va modificar la llei del codi de consum de Catalunya
aprovat el 2010. Concretament, l'alt tribunal declara "inconstitucionals i
nuls" el paràgraf segon de l'apartat 6 i l'apartat 7 de la llei del codi
de consum de Catalunya, reformat pel decret-llei. L'article 7 estableix que les
unitats familiars que acreditin que estan en una situació de vulnerabilitat
econòmica, "restaran protegides de tall de subministrament entre els mesos
de novembre i març, ambdós inclosos" i també diu que el deute que es pugui
acumular s'ha "d'ajornar" i té "el dret de satisfer el deute
pendent de manera íntegra o fraccionada entre els mesos d'abril a octubre
següents".
Per
la seva part, l'article 6 fixa que en el cas que no s'hagi presentat l'informe
dels serveis socials bàsics, sinó només la seva sol·licitud, l'empresa
subministradora suspendrà la interrupció del subministrament fins que s'aporti
l'informe o hagin transcorregut dos mesos des de la comunicació de la
sol·licitud.
L'alt
tribunal espanyol recorda que la legislació estatal s'estableix d'acord amb la
llei europea, segons la qual, "els estats membres podran imposar a les
empreses elèctriques, en honor de l'interès econòmic general, obligacions de
servei públic que podran referir-se al preu del subministrament". Així, la
sentència assenyala que la normativa catalana incompleix la llei estatal en
"imposar a les empreses comercialitzadores el subministrament
d'electricitat i gas malgrat l'impagament" i que aquesta prohibició és
"incompatible amb les previsions bàsiques, que opten per un disseny de
protecció del consumidor vulnerable a través de la bonificació del preu del
subministrament".
Així
mateix, el tribunal apunta que "cap objecció podria efectuar-se" si
el legislador hagués optat per la regulació de "mesures assistencials
consistents en prestacions econòmiques tendents a evitar la interrupció del
subministrament d'electricitat i gas als consumidors vulnerables que rebin un
avís d'interrupció".
La
sentència s'acompanya de l'argumentació de dos vots particulars, contraris a la
decisió del tribunal. En un d'aquests, els magistrats Adela Asua i Fernando
Valdés afirmen que el tribunal hauria d'haver desestimat en la seva integritat
el recurs perquè la norma impugnada no contradiu, segons diuen, la regulació
estatal. Sostenen que la norma estatal no conté una "regulació
específica" per protegir els clients vulnerables davant la pobresa
energètica en els termes exigits per la UE, "per la qual cosa deixen la
porta oberta a la regulació per les comunitats", i també consideren que en
regular un sistema de bonificació del preu de l'electricitat, la llei estatal
"no expressa cap pronunciament sobre la voluntat d'excloure qualsevol
mecanisme de suspensió de la desconnexió del subministrament a consumidors
vulnerables en períodes crítics".
Per
la seva banda, el magistrat Juan Antonio Xiol considera que la matèria regulada
pel decret llei impugnat no és el règim energètic sinó la protecció als
consumidors més vulnerables, "per la qual cosa estem davant una norma de
contingut social". També afirma que encara que la matèria regulada fos el
règim energètic, la norma catalana regula mesures "sobre les quals l'Estat
no té competència exclusiva sinó compartida amb la Generalitat", ja que es
refereixen a "la qualitat dels serveis del subministrament d'energia".
Finalment, considera que la norma impugnada no contravé la legislació estatal
perquè no conté la regulació exigida per les directives de la UE per a la
protecció dels consumidors vulnerables. "Hi ha una renúncia expressa a
establir aquest desenvolupament normatiu per part de l'Estat" i, en aquest
sentit, segons apunta el magistrat, "la normativa autonòmica podrà
establir una regulació pròpia que ocupi l'espai normatiu abandonat per
l'Estat".
Raúl
Capín condemnat a pagar 1.260 euros per "obstaculitzar la tasca policial"
Segons
DIRECTA aquest matí un jutjat penal de Madrid ha condemnat al fotoperiodista
Raúl Capín, col·laborador habitual del Diario Independiente Digital i Mundo
Obrero, al pagament d'un total de 1.260 euros -a raó de sis euros diaris durant
set mesos- per agressió a una agent de policia pels fets ocorreguts durant la
manifestació celebrada el 23 de febrer de 2013 sota el lema Marea Ciutadana, a
Madrid.
La
jutgessa considera que el professional de la comunicació va obstaculitzar la
tasca policial empenyent a una agent en donar-li un cop de genoll als glutis,
la qual cosa la va desestabilitzar, sense que li causarà cap lesió. El fotògraf
ha recorregut la sentència. No obstant això, la sanció és molt inferior a la
sol·licitada per la Fiscalia, que demanava dos anys de presó per un delicte
d'atemptat contra l'autoritat. "En part estic satisfet perquè almenys es
desmunta el relatiu a l'atemptat", ha explicat Capín a Diagonal.
"El
que ve a dir la sentència és que no hi ha agressió, es basen en el fet que jo
he estat allí, la qual cosa jo reconec, i com la policia diu que li vaig donar
un cop de genoll i donen valor a aquest testimoni com a veritat, es considera
una resistència", sosté.
Capín
ha defensat la seva innocència des del començament del procés i afirma que el
judici "forma part de tota aquesta espiral repressiva que ha culminat amb
les Lleis Mordassa, però que porta donant-se des del 15-M, agreujada per la
crisi".
Per
a ell, la suposada agressió de la qual parla la policia és producte d'una
situació habitual en les cobertures de protestes quan es produeix algun tipus
d'altercat, moments en els quals fotògrafs i policies es barregen en l'exercici
del seu treball. "Quan hi ha molts fotògrafs, hi ha empentes per treure la
foto, a més, en aquest cas la gent estava empenyent".
Els
fets que la policia li atribueix es van produir entorn de l'estació d'Atocha,
quan diverses persones, explica el periodista, es "tiren damunt"
d'una noia que estava cridant, persones que "no van identificades ni en
cap moment s'identifiquen com policies", destacava el periodista en una
entrevista publicada per Diagonal el gener passat.
"Quan
els policies (insisteixo que mai es van identificar com a tals) van veure que
estaven envoltats de premsa, jo crec que es van espantar i van marxar. A mi
m'acusen que s'escapés la noia perquè li hauria donat un cop de genoll a un
policia i també l'hauria agredit amb un pal. Ha de ser alguna cosa difícil
estar fent fotos i alhora amb una altra mà estar buscant un pal per
donar-los", relata.
El
'episodi del pal' va ser desestimat pel jutge per no estar confrontada una
possible manipulació de les fotografies en les quals apareixia el suposat
objecte. "No se sap si això és un muntatge, en les fotos aquest pal ve pel
meu costat dret, em podria haver donat a mi si és que va haver-hi".
"Assetjament
policial"
Malgrat
el judici, Capín assegura que seguirà treballant com sempre: "Si no estem
allí, seria una deixadesa per als mitjans no informar". No obstant això,
reconeix que la pressió li imposa una mica de temor.
"Durant
tot aquest temps, des de la detenció fins al judici, he sofert molt assetjament
policial al carrer", apunta. Entre els episodis que enumera, "anar de
Vicálvaro a Atocha i ser parat tres vegades per la policia" o "estar
esperant en una cua en la porta de la FNAC i que passi una furgoneta de la UIP
[Unitat d'Intervenció Policial, antidisturbis de la Policia Nacional espanyola]
i que es parin davant i comencin a aplaudir, o que et cridin pel teu nom en les
manifestacions i et diguin 'tu ets el fotògraf que pega a policies, eh?'...
Imposa una mica, cal anar amb molta cura".
A
més de la causa de la qual s'ha dictat sentència avui, Capín té una altra
oberta per, suposadament, organitzar a un grup de manifestants per agredir a
uns policies d'incògnit en la manifestació 'Assetja el Congrés' celebrada el 25
d'abril de 2013. El periodista remarca la seva innocència i assegura que tant
ell com el fotoreporter Adolfo Luján van ser detinguts per fotografiar i
mostrar a un grup de policies encaputxats i infiltrats en un grup de
manifestants.
"Hi
havia un grup de xavals i, amb ells, un grup de senyors que rondaven els 40
anys amb la cara tapada. Aquests últims els deien als xavals 'venja, anem a
creuar galledes' o 'anem a creuar aquests bancs que aquells fills de puta ens
han pegat' en referència a la policia. No crec que mostrar això els fes molta
gràcia". Tant Capín com Luján van estar m
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada