Pintades
nazis als voltants de la Universitat de València el dia que s’hi celebra un
homenatge a Guillem Agulló.
Avui,
coincidint amb un acte en memòria del jove assassinat per la ultradreta, han
aparegut nombrosos símbols nazis i una amenaça directa a la vicepresidenta
Mònica Oltra.
El
camp de futbol de Mestalla es troba a escassos metres del centre i, cada cap de
setmana, la zona sol ser un punt de trobada de grups d'aficionades ultres.
Un
grup de feixistes es concentra a les portes del centre social L'Obrera de
Sabadell.
L'alarma
s'ha estès ràpidament entre els moviments socials de la ciutat i s'ha convocat
una concentració de rebuig. Una hora més tard, el grup d'una quarantena de
neonazis ha marxat encapsulat pels Mossos.
Quan
ha arribat el grup de neonazis, l'espai estava a punt d'obrir les portes. Poc
després, han arribat els Mossos i la policia municipal.
L'Audiència
Nacional afegeix un altre municipi a la llista d'investigats.
Sant
Vicenç de Castellet va donar suport a la desconnexió.
 |
El dimarts 5 d'abril, diverses alumnes alertaven, a través de les xarxes
socials, sobre l’aparició de pintades nazis a la biblioteca
d’Humanitats i, avui de matí, s'han repetit.
|
[Barcelona
(República Catalana) 07/04/2016]
L’AMIC DEL POBLE
 |
| Un des grafits s'adreça a l'actual vicepresidenta del Consell, Mònica Oltra |
DIRECTA
informa que estudiants de la Universitat de València denuncien, una vegada més,
l’aparició de pintades neonazis als carrers i els murs de les diverses
facultats del centre docent, per segon dia consecutiu aquesta setmana. El
dimarts 5 d'abril, diverses alumnes alertaven
sobre l’aparició de pintades nazis a la biblioteca d’Humanitats a través
de les xarxes socials. Avui de matí, les xarxes mostraven de nou algunes de les
pintades fetes la darrera nit. Aquesta vegada, també apunten contra la
vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, amb una amenaça directa, "Oltra,
estás muerta", i una esvàstica com a firma de la pintada. També l’alcalde
de València, Joan Ribó, fou blanc de les amenaces ultres el mes d’octubre passat,
quan va aparèixer una enorme pintada als murs del llit del riu Túria que deia
"9 d’Octubre, Valencians: Stop Catalanisme. Ribó traïdor" i una creu
celta.
 |
| Els murs de la biblioteca d'humanitats s'han omplert de grafits amb esvàstiques |
No
resulta estrany trobar adhesius i pintades neonazis pels carrers propers a les
diverses facultats de València. El camp de futbol de Mestalla es troba a
escassos metres del centre i, cada cap de setmana, la zona sol ser un punt de
trobada de grups d'aficionades ultres. Els grupuscles neonazis de la ciutat
saben que les facultats són territori hostil per a ells, ja que tant els
sindicats com l’activitat política de les facultats sol tindre un marcat
caràcter d’esquerres. La presència de la dreta radical és gairebé inexistent i
la seua activitat, nul·la. Tan sols s'hi manifesta amb pintades i adhesius o
fent acte de presència ocasionalment, perquè no s’obliden d’ella. Fou així
quan, els dies anteriors al 9 d’Octubre passat, un grup d’ultres va furtar les
banderes que havien despenjat tant el Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA) com el
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC).
El
local ocupat per estudiants al recinte de la Facultat de Filosofia, conegut com
Ca l’Estudiantat, també va patir un atac el mes de maig de 2015, quan un grup
de feixistes hi accedí, destrossà la porta i mobiliari divers, féu pintades i
reivindicà l’acció a les xarxes socials amb alguns dels efectes furtats durant
l’acció. Aquest local autogestionat ha patit nombroses accions de pintades i,
segons han denunciat públicament les seves responsables, també amenaces i
intimidacions per part de joves neonazis. Casualment, hui, a Ca l’Estudiantat,
se celebra un homenatge a Guillem Agulló, jove de Burjassot assassinat en un
atac d'extrema dreta l’onze d’abril de l’any 1993. La Plataforma per la Memòria
ha convidat el pare i la mare d'Agulló a parlar sobre el cas just després d’una
concentració d’homenatge prevista per les 6 de la tarda.
A
més de les pintades i les accions puntuals de grupuscles ultres, la zona també
ha sigut escenari de diverses agressions. El mes de novembre de 2014, diversos
estudiants denunciaren haver sigut assaltats a punta de navalla i agredits per
una banda de neonazis que freqüentava un bar de la zona, quasi arribant al
barri de Benimaclet. Els agressors també van furtar la cartera i altres efectes
personals a les víctimes. La darrera agressió, però, va tindre lloc durant les
Falles del mes de març passat, quan una vintena de neonazis va agredir dos
joves que tornaven a casa, fet que va provocar greus ferides a un d’ells, que
va rebre diversos punts de sutura al cap. En cap dels casos relatats no s’ha
produït cap detenció. També es desconeix si la Fiscalia de Delictes d’Odi ha
encetat alguna investigació per trobar els responsables de les amenaces i dels
atacs constants denunciats a la zona.
Un
grup de feixistes es concentra a les portes del centre social L'Obrera de
Sabadell
 |
| El grup de neonazis s'ha quedat fins que han arribat els Mossos |
També
a DIRECTA s’informa que hi ha un nou pas en l'escalada d'amenaces feixistes
contra el centre social L'Obrera de Sabadell. A les vuit del vespre, ha
aparegut una quarantena de persones amb estètica neonazi a un bar situat a la
vorera del davant de l'espai alliberat. Alguns d'ells lluïen samarretes amb la
inscripció HSM (Hogar Social Madrid). Diversos testimonis han identificat
antics membres de l'extint grup Hooligans Vallès (un grup de seguidors
ultradretans del C.E. Sabadell) entre els presents. Les mateixes fonts
presencials afirmen que alguns dels neonazis són coneguts per la seva filiació
al grupuscle Último Bastión.
Ràpidament,
han saltat les alarmes a la ciutat i s'ha anat aplegant gent a les portes del
centre social, situat al número 142 de l'avinguda de Barberà. La PAHC de
Sabadell, que en aquell moment celebrava una assemblea amb més de cent
cinquanta persones, ha suspès la reunió i s'ha sumat a la concentració de
rebuig.
Quan
ha arribat el grup de neonazis, l'espai estava a punt d'obrir les portes, com
fa habitualment per encabir totes les activitats que s'hi desenvolupen. La
presència policial no s'ha fet esperar i sis patrulles dels Mossos d'Esquadra
s'han personat al lloc dels fets, juntament amb la policia municipal i dos
furgons de l'Àrea de Recursos Operatius (ARRO) dels Mossos, que han arribat més
tard.
 |
| Més de dues-centes persones s'han concentrat davant del centre social en defensa de l'espai |
En
un degoteig constant de solidàries, dues-centes persones s'han aplegat a les
portes de L'Obrera, a tan sols vint metres de la posició que ocupaven els
feixistes. Aquests han estat identificats pels agents policials que tallaven el
carrer interposant-se entre el grup d'ultres i les antifeixistes. Finalment,
els agents antidisturbis han encapsulat el grup per obligar-lo a abandonar la
zona. Tanmateix, diverses persones del municipi han informat de la presència de
petits grups d'ultres a d'altres indrets de la ciutat.
Aquest
acte de provocació succeeix poc més d'una setmana després que, al mateix centre
social ubicat al barri sabadellenc de l'Eixample, apareguessin adhesius i
pintades racistes, islamòfobes, masclistes i homòfobes, amb lemes com Hitler
Fans o Smash the Reds, signades amb esvàstiques i creus gammades.
 |
| Més de dues-centes persones s'han concentrat davant del centre social en defensa de l'espai |
A
última hora del vespre, s'ha convocat una assemblea d'urgència a L'Obrera per
decidir col·lectivament "com respondre a aquesta amenaça", que ha
esdevingut constant les darreres setmanes. La trobada ha derivat en una
manifestació antifeixista que s'ha dirigit a un establiment Caprabo on, segons
explicaven des del centre social, els neonazis s'havien tornat a replegar.
Finalment,
des del compte de Twitter de L'Obrera, han piulat: "Els nazis han marxat
escortats per Mossos. Tornem a l'Obrera. Qui pugui que vingui. Ens quedem allà.
Avui marxem, demà tornarem".
L'endemà
dels fets, L'Obrera ha emès un comunicat on valoren l'episodi i agreixen les
persones i col·lectius que els han donat suport "tant fent-nos costat al
carrer com a les xarxes socials". Finalment, han convocat una roda de
premsa aquest divendres a les onze del matí a L'Obrera i han cridat a una
assemblea oberta que se celebrarà diumenge a les set de la tarda al mateix
centre social per "decidir entre totes com plantem cara a aquesta xacra
social".
El
rastre feixista a Sabadell
Fa
anys que la xacra del neonazisme és present a Sabadell i la ciutat té una
llarga experiència a l'hora de fer-hi front. Durant la dècada passada, les
agressions ultres van ser motiu de preocupació a la ciutat i a la veïna
Castellar. L’octubre de 2010, un concert de la banda neonazi Batallón de
Castigo i Más que palabras va servir perquè la Fiscalia Antiodi impulsés una
investigació contra les xarxes de distribució de música i marxandatge ultra a
l’Estat. L’estiu de 2013, un veí de la ciutat, Jesús A, va ser detingut per
difondre discursos d’odi a través del seu bloc i després que la policia
registrés casa seva i hi trobés un centenar d’armes blanques. També és
sabadellenc, entre altres, el veterà cabdill neonazi Alejandro Fernández, que
durant molt de temps va ser un habitual del Casal Tramuntana i havia estat un
activista destacat de PxC i l'MSR.
L'Audiència
Nacional afegeix un altre municipi a la llista d'investigats
 |
| Joan Torras, alcalde de Sant Vicenç de Castellet |
L'Audiència
Nacional espanyola també investiga l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet
(Bages) per haver aprovat una moció de suport a la resolució rupturista del
Parlament de Catalunya del passat 9 de novembre. La moció es va aprovar el 25
de novembre i va rebre el suport d’ERC i Convergència. L'alcalde del
consistori, Joan Torras, ha rebut de la mà dels Mossos d'Esquadra el
requeriment que insta l'Ajuntament a aportar tota la documentació del ple
municipal del passat 25 de novembre en què es va aprovar la moció de suport al
Parlament de Catalunya. El text va rebre el suport de Convergència i ERC,
mentre que el PSC i ICV-EUiA es van abstenir. Torras ha manifestat "la
tranquil·litat de l'Ajuntament en tot aquest procés" i ha afegit que
"a tot Catalunya s'ha requerit informació a uns 200 ajuntaments".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada