![]() |
| Presentació del llibre ahir a Girona |
L’historiador
Maximiliano Fuentes estudia els posicionaments dels diferents sectors a «La
gran guerra a les comarques gironines»
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 05/03/2016
Girona (Gironès).-
Llegim en la premsa convencional
que la conflictivitat social arrel dels impactes de la Primera Guerra Mundial
(1914-1918) va assolir a les comarques gironines el seu punt més elevat el
1919, quan l'increment de preus va arribar a resultar angoixant per a la classe
treballadora. Concretament, el 7 de febrer de 1919, tot just uns mesos després
de la fi de la guerra a França l’11 de novembre de 1918, hi va haver al centre
de la ciutat de Girona una gran manifestació obrera contra la carestia de la
vida, que va ser dissolta per la Guàrdia Civil al carrer Ciutadans.
El
12 de novembre de 1918, quan va arribar a Girona la notícia de la fi de la
Primera Guerra Mundial, els obrers de la fàbrica Grober, aleshores la més
important de la ciutat de Girona, es van manifestar pels carrers més cèntrics.
Van acabar el seu recorregut concentrats davant el consolat de França.
L'endemà, la manifestació va ser encara més nombrosa. Aquests esclats d'eufòria
davant el triomf aliat i la derrota de l'Imperi alemany a la Primera Guerra
Mundial també es van observar a la resta de poblacions de la demarcació de
Girona.
Aquestes
manifestacions d'alegria per la fi de la contesa bèl·lica interimperialista a
Europa en una ciutat allunyada dels fronts de batalla, com ara Girona, que
havia viscut els quatre anys de conflicte armat en la neutralitat decretada pel
Govern espanyol, són reveladors del gran impacte cultural i polític que la
Primera Guerra Mundial va tenir a les comarques gironines, com reivindica
l'historiador Maximiliano Fuentes, professor de la Universitat de Girona, al seu
llibre «La gran guerra a les comarques gironines», presentat ahir a la tarda a
la biblioteca Carles Rahola de Girona.
Fuentes
sosté que la bibliografia acadèmica sobre l'impacte cultural a la demarcació de
Girona de la també anomenada Gran Guerra «no va més enllà d'un article dedicat
als voluntaris gironins a l'exèrcit francès i alguna referència puntual». Així,
el doctor en Història de la UdG intenta amb aquest llibre omplir un buit, i
reconstruir com els diferents sectors socials, partits polítics i mitjans de
comunicació van respondre i es van posicionar davant l'esclat bèl·lic propiciat
per l'atemptat mortal el 28 de juny de 1914 a Sarajevo, Bòsnia, de l'hereu al
tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria.
L'impacte
del conflicte sobre la demarcació de Girona de l'època es fa evident quan es
descobreix que fins i tot les Fires de Sant Narcís de 1914 van estar a punt de
ser suspeses aquell any. Malgrat la neutralitat decretada pel govern d'Eduardo
Dato, president espanyol, la excitació del moment era tal que alguns intel·lectuals
es van allistar voluntàriament per lluitar al front europeu.
El
sector aliadòfil va estar representat a Girona per diverses publicacions, la
més destacada de les quals va ser ‘El Autonomista’, diari fundat i dirigit per
Dàrius Rahola, germà de Carles Rahola, afusellat anys més tard, el 1939,
després d'un judici militar franquista. Segons Maximiliano Fuentes,
l'«enemistat amb els periòdics germanòfils va ser manifesta i radical», i per
això ‘El Autonomista’ no va cessar d'atacar el diari carlista gironí ‘El Norte’,
per les simpaties d'aquest amb l'Imperi alemany.«Al llarg dels quatre anys de
guerra, bona part de l'arc aliadòfil espanyol va ser acollit a les pàgines d'El
Autonomista, des de Ramón Pérez de Ayala i Benito Pérez Galdós fins a Andrés
González Blanco o Ramon del Valle Inclán», escriu Fuentes.
Fuentes
també revisa al llibre les conseqüències d'un conflicte que va tenir massacres
com la de la batalla de Verdun (Mosa, Lorena), que entre el febrer i el desembre
de 1916 va costar la vida a 315.000 francesos i 281.000 alemanys.
A
Catalunya, els sectors aliadòfils, que havien esdevingut clarament dominants al
final de la guerra, van expressar pels carrers la seva eufòria pel triomf aliat
considerant que afavoria Catalunya per avançar cap a un nou escenari de plena
autonomia.
Fuentes
conclou que durant la Guerra Civil de 1936-1939 van tornar a aparèixer les
disputes que havien marcat els quatre anys llargs de la Primera Guerra Mundial
a Europa i a les comarques gironines.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada