dissabte, 5 de març del 2016

Un llibre analitza els impactes de la Primera Guerra Mundial interimperialista a les comarques gironines

Presentació del llibre ahir a Girona
L’historiador Maximiliano Fuentes estudia els posicionaments dels diferents sectors a «La gran guerra a les comarques gironines»  




 
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 05/03/2016
Girona (Gironès).- 

Llegim en la premsa convencional que la conflictivitat social arrel dels impactes de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va assolir a les comarques gironines el seu punt més elevat el 1919, quan l'increment de preus va arribar a resultar angoixant per a la classe treballadora. Concretament, el 7 de febrer de 1919, tot just uns mesos després de la fi de la guerra a França l’11 de novembre de 1918, hi va haver al centre de la ciutat de Girona una gran manifestació obrera contra la carestia de la vida, que va ser dissolta per la Guàrdia Civil al carrer Ciutadans.
El 12 de novembre de 1918, quan va arribar a Girona la notícia de la fi de la Primera Guerra Mundial, els obrers de la fàbrica Grober, aleshores la més important de la ciutat de Girona, es van manifestar pels carrers més cèntrics. Van acabar el seu recorregut concentrats davant el consolat de França. L'endemà, la manifestació va ser encara més nombrosa. Aquests esclats d'eufòria davant el triomf aliat i la derrota de l'Imperi alemany a la Primera Guerra Mundial també es van observar a la resta de poblacions de la demarcació de Girona.
Aquestes manifestacions d'alegria per la fi de la contesa bèl·lica interimperialista a Europa en una ciutat allunyada dels fronts de batalla, com ara Girona, que havia viscut els quatre anys de conflicte armat en la neutralitat decretada pel Govern espanyol, són reveladors del gran impacte cultural i polític que la Primera Guerra Mundial va tenir a les comarques gironines, com reivindica l'historiador Maximiliano Fuentes, professor de la Universitat de Girona, al seu llibre «La gran guerra a les comarques gironines», presentat ahir a la tarda a la biblioteca Carles Rahola de Girona.
Fuentes sosté que la bibliografia acadèmica sobre l'impacte cultural a la demarcació de Girona de la també anomenada Gran Guerra «no va més enllà d'un article dedicat als voluntaris gironins a l'exèrcit francès i alguna referència puntual». Així, el doctor en Història de la UdG intenta amb aquest llibre omplir un buit, i reconstruir com els diferents sectors socials, partits polítics i mitjans de comunicació van respondre i es van posicionar davant l'esclat bèl·lic propiciat per l'atemptat mortal el 28 de juny de 1914 a Sarajevo, Bòsnia, de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria. 
L'impacte del conflicte sobre la demarcació de Girona de l'època es fa evident quan es descobreix que fins i tot les Fires de Sant Narcís de 1914 van estar a punt de ser suspeses aquell any. Malgrat la neutralitat decretada pel govern d'Eduardo Dato, president espanyol, la excitació del moment era tal que alguns intel·lectuals es van allistar voluntàriament per lluitar al front europeu.
El sector aliadòfil va estar representat a Girona per diverses publicacions, la més destacada de les quals va ser ‘El Autonomista’, diari fundat i dirigit per Dàrius Rahola, germà de Carles Rahola, afusellat anys més tard, el 1939, després d'un judici militar franquista. Segons Maximiliano Fuentes, l'«enemistat amb els periòdics germanòfils va ser manifesta i radical», i per això ‘El Autonomista’ no va cessar d'atacar el diari carlista gironí ‘El Norte’, per les simpaties d'aquest amb l'Imperi alemany.«Al llarg dels quatre anys de guerra, bona part de l'arc aliadòfil espanyol va ser acollit a les pàgines d'El Autonomista, des de Ramón Pérez de Ayala i Benito Pérez Galdós fins a Andrés González Blanco o Ramon del Valle Inclán», escriu Fuentes.
Fuentes també revisa al llibre les conseqüències d'un conflicte que va tenir massacres com la de la batalla de Verdun (Mosa, Lorena), que entre el febrer i el desembre de 1916 va costar la vida a 315.000 francesos i 281.000 alemanys.
A Catalunya, els sectors aliadòfils, que havien esdevingut clarament dominants al final de la guerra, van expressar pels carrers la seva eufòria pel triomf aliat considerant que afavoria Catalunya per avançar cap a un nou escenari de plena autonomia.
Fuentes conclou que durant la Guerra Civil de 1936-1939 van tornar a aparèixer les disputes que havien marcat els quatre anys llargs de la Primera Guerra Mundial a Europa i a les comarques gironines.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada