 |
| Madeleine Lamberet i Georgi Grigorov (Balkanski) a Eus el 1980 |
Arran
de la Retirada de febrer de 1939 ajudà amb la seva germana Renée els refugiats
internats als camps de concentració, especialment als que hi havia dispersats
pel Rosselló i al de Bram.
Durant
l'ocupació nazi alemanya, els seus coneixements del gravat resultaren eficaços
per a la resistència i formà part del taller de falsificació de documents
muntat per Laureano Cerrada.
En 1947 viatjà a Bulgària per servir d'enllaç
entre els companys búlgars exiliats i els de l'interior, especialment amb Georgi
Grigorov, que en 1948 fugí de l’estalinisme.
Amb
Grigorov van adquirir una casa al poble d’Eus, al Conflent, i des d’on van col·laborar
en activitats llibertàries de Catalunya i Portugal. Durant la denominada
Transició Lamberet i Grigorov viatjaven a Lleida, Barcelona, Girona i l’Escala.
Van assistir al multitudinari míting barcelonès de la CNT-AIT a Montjuïc el 2
de juliol de 1977.
Madeleine Lamberet:
El 6 de març de
1908 neix a París (Illa de França) la pintora, dissenyadora i gravadora
anarquista Madeleine Lamberet. Filla d'una família de lliurepensadors, era
germana de la historiadora llibertària Renée Lamberet i segona esposa del
militant anarquista comunista búlgar Georgi Grigorov, dit Georges Balkanski. De
nena es va apassionar pel dibuix i per la pintura i va entrar a estudiar a
l'Escola d'Arts Decoratives de París, especialitzant-se en gravat. Aprengué als
tallers de grans artistes, com ara Signac, Vuillard i Maurice Denis. En 1929 va
exposar els seus quadres al Saló de Tardor, al costat de Picasso, Bonnard i
altres destacats artistes. En aquests anys descobrí el Pirineu i des d'Andorra
es dedicava a fer excursions retratant els paisatges i els habitants. cada
estiu passava les seves vacances a Lleida amb la seva germana Renée en una
família. En 1934 compartí el Premi Blumenthal.
El
novembre de 1936 assistirà amb el seu marit, delegat de la Federació Anarquista
Comunista Búlgara, a un ple de la CNT-FAI, on realitzarà nombrosos retrats de
militants llibertaris. En aquesta època col·laborà en Le Libertaire i participà
activament en les activitats de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) i
el seu òrgan d'expressió SIA. A partir de 1937 començà a treballar com a
professora de dibuix a les escoles elementals parisenques, lloc de feina que
ocupà fins a la seva jubilació en 1969.
Arran
de la Retirada de febrer de 1939 ajudà amb la seva germana Renée els refugiats
internats als camps de concentració, especialment als que hi havia dispersats
pel Rosselló i al de Bram (Aude, Llenguadoc, Occitània).
Durant
l'ocupació nazi alemanya, els seus coneixements del gravat resultaren eficaços
per a la resistència i formà part del taller de falsificació de documents
muntat per Laureano Cerrada. En 1947 viatjà a Bulgària per servir d'enllaç
entre els companys búlgars exiliats i els de l'interior, especialment amb
l'historiador anarquista comunista Georgi Grigorov. En 1948 Grigorov fugí de
Bulgària i aconseguí arribar a finals de 1949 a l’Estat francès, on esdevingué
company de Madeleine i milità en el moviment anarquista francès sota el nom de
Georges Balkanski. En aquesta època participà activament en les activitats de
l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT), en la Unió dels Anarquistes
Búlgars en l'Exili (UABE) i en el moviment llibertari espanyol. Amb Grigorov
van adquirir una casa al poble d’Eus (Conflent) i des d’on van col·laborar en
activitats llibertàries de Catalunya i Portugal. Durant la denominada Transició
Lamberet i Grigorov viatjaven a Lleida, Barcelona, Girona i l’Escala. Van
assistir al multitudinari míting barcelonès de la CNT-AIT a Montjuïc el 2 de
juliol de 1977.
En
els anys setanta els seus quadres decoraren la seu de la Confederació Nacional
del Treball (CNT-AIT) del carrer Vignoles de París i durant la llarga vaga de
la neteja del metro parisenc, portada pel Sindicat de Neteja de la CNT
Francesa, donà nombroses obres solidàriament.
A
la mort de sa germana Renée en 1980 s'ocupà de traslladar els seus importants
arxius a l'Institut d'Història Social (IHS) de París. Entre el 19 de juny i el
26 de juliol de 1998 l'associació «Amis de Madeleine Lamberet», amb el suport
de la CNT Francesa, va realitzar una exposició de les seves obres dibuixades
durant la Guerra Civil a l'«Espai Louise Michel» de París i va editar-ne, amb
el suport de CNT-AIT, el catàleg, on podem veure retrats de Carricondo, Peiret,
Juan Albós, Ramon Liarte, Bernat Pou, Segundo Martínez, García Oliver, Martínez
Alconchel, Pedro Cortez, Daniel Cuevas, Mariano Vázquez, Ignacio de la Fuente,
Virgilio Garrido, Aurora, Augusto Galera, Renée Lamberet, Ramon Porte,
Gironella, Francisco Giner, Quantin de los Baños, Marín, Pedro Herrera, Grigorio
Oliva, Pedro Biendicho, Tuneu, etc.
Madeleine
Lamberet va morir el 9 de maig de 1999 a París i fou incinerada cinc dies
després.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada