dimarts, 8 de març del 2016

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 8 de març de 1901 neix a Cervera del Maestrat l'anarquista Vicent Monzó Cervera

Necrològica publicada a "Espoir" el 1981
Quan el triomf militar franquista era un fet, creuà el Pirineu per Sant Llorenç de Cerdans amb la seva companya Manuela i el seu fill Afelio i, separat d'aquests, fou tancat al camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló. 
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista, amb altres companys, organitzà la Federació Local d'Argelers de la Marenda de la CNT-AIT a l’Exili. 
Després agafà una masoveria a Sant Pèire dels Camps  i en 1947 s'instal·là a Sant Laurenç de la Cabrerissa, la Federació Local de la CNT-AIT de la qual representà en diversos plens interdepartamentals a Perpinyà. 

Vicent Monzó Cervera: 
El 8 de març de 1901 neix a Cervera del Maestrat (Baix Maestrat, País Valencià) l'anarquista i anarcosindicalista Vicent Monzó Cervera. Fill de pagesos, quan tenia dos mesos el seu pare morí i arran d'aquest fet la seva família patí grans dificultats. En 1908 s'instal·là amb la seva mare a l’hexàgon francès, on va créixer. Insubmís al servei militar espanyol, en 1923 ja militava en el moviment llibertari. Aquest mateix any, amb altres companys (Capelles, Gil, Ciurana, etc.) organitzà un grup artístic i de propaganda anarquista a Bedarius (Llenguadoc, Occitània).
Quan l'aixecament militar franquista de juliol de 1936 retornà al País Valencià. A partir del 2 d'abril de 1937 presidí al seu poble natal el Comitè Local i la col·lectivitat, a més de ser regidor de Cultura i Propaganda del Consell Municipal, organisme que passà a presidir a partir del juny d'aquell any. Amb Ramon Fonollosa, a primers de desembre d'aquell any, constituí a Cervera del Maestrat l'Agrupació Anarquista «Fecundidad», adscrita a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
El 10 d'abril de 1938, pressionat per la reacció stalinista, encapçalada pel dirigent del Partit Comunista d’Espanya (PCE) Enrique Líster Forján, fugí cap a Barcelona, on entrà a formar part de la col·lectivitat de Sant Boi (Baix Llobregat). Poc després, quan el triomf militar franquista era un fet, creuà el Pirineu per Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir) amb la seva companya Manuela i el seu fill Afelio i, separat d'aquests, fou tancat al camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista, amb altres companys llibertaris, organitzà la Federació Local d'Argelers de la Marenda de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) a l’Exili. Després agafà una masoveria a Sant Pèire dels Camps (Llenguadoc, Occitània) i en 1947 s'instal·là a Sant Laurenç de la Cabrerissa (Llenguadoc, Occitània), la Federació Local de la CNT-AIT de la qual representà en diversos plens interdepartamentals a Perpinyà (Rosselló). El setembre de 1959 es traslladà a Narbona, on ocupà la secretaria de la CNT-AIT un temps; després passà a residir a Cucçac d'Aude (Llenguadoc, Occitània).
En els últims anys de la seva vida patí hospitalitzacions a Narbona i a Montpeller (Llenguadoc, Occitània). Vicent Monzó Cervera va morir el 22 d'agost de 1981 a Narbona) i fou enterrat dos dies després a Cucçac d'Aude.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada