 |
| Ramon Cambra Turias el 1936 |
El
febrer de 1939 creuà el Pirineu amb els tres-cents membres de la seva tropa.
Detingut per la policia francesa a Arles), va ser obligat a treballar en una
mina de carbó i es venjà sabotejant amb xifres falses les estadístiques de
l'explotació minera.
Després s'integrà en la Resistència, participant en
diverses accions de sabotatge. Traïts pel radio operador del grup, moriren tots
els integrants de l'escamot llevat d'ell, que fou capturat pels nazis
alemanys.
Ramon Cambra Turias:
El 28 de març de 1917 neix a Barcelona (Catalunya)
l'anarcosindicalista Ramon Cambra Turias, conegut com Mone. De ben jovenet
s'interessà per la literatura i començà a escriure poemes i participar en
associacions culturals. Quan tenia 14 anys es va fer vegetarià, formà de vida
que mantingué la resta de la seva existència.
Aprengué
l'ofici d'impressor i s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT)
de Barcelona. El 19 de juliol de 1936 participà activament en la resposta obrera
i popular contra el cop d'estat franquista, especialment en la barricada de la
plaça del Pes de la Palla de Barcelona. Després, encara que profundament
antimilitarista, lluità al front d'Aragó formant part de la «Columna Ortiz». El
novembre de 1936 volgué partir cap a Madrid per a defensar la ciutat, però un
tanc el trepitjà en una trinxera al front i el ferí. Un cop guarit, s'incorporà
en una unitat de la «Columna Roja i Negra» a Osca (Aragó), ocupant el càrrec de
sergent.
Quan
el triomf franquista era un fet, el febrer de 1939 creuà el Pirineu amb els
tres-cents membres de la seva tropa. Detingut per la policia francesa a Arles
(Vallespir), va ser obligat a treballar en una mina de carbó i es venjà
sabotejant amb xifres falses les estadístiques de l'explotació minera. Després
s'integrà en la Resistència francesa, participant en diverses accions de
sabotatge. Traïts pel radio operador del grup, moriren tots els integrants de
l'escamot llevat d'ell, que fou capturat. Després de patir diverses tortures en
dos camps de concentració al Midi francès, un oficial de les SS, que en
realitat era un agent de la Resistència, l'ajudà a fugir.
A
partir de 1942 visqué clandestinament a la Península sota el nom d'un familiar
de la seva companya, amb la família de la qual s'està. D'antuvi es guanyà la
vida com a estibador i després treballant en qualsevol cosa. A partir de 1950
es dedicà a la fotografia i, sota el nom de José Manen Eglesias, actuà d'enllaç
amb el grau de tinent de l'Agrupació de Forces Armades Espanyoles (AFAE),
l'Exèrcit republicà clandestí.
El
10 de maig de 1945, dos dies després del final de la Segona Guerra Mundial
interimperialista, es casà amb la seva companya Maria Serra Guillén i dos anys
després tingueren una filla, Montserrat. En 1956 aconseguí netejar el seu nom i
poder usar-lo «convencent» un bisbe que mantenia relacions amb feligreses.
Amb
la seva família s'establí a Castres (Guiana, Occitània). En 1964 emigrà a
Hamburg (Hamburg, Alemanya) i entrà a fer feina en el servei de correus
federal, conduint un camió postal per les nits durant molts d'anys. Durant una
càrrega i descàrrega del camió, patí un greu accident laboral.
En
1970 s'afilià al Sozialdemokratische Partei Deutschlands (SPD, Partit
Socialdemòcrata Alemany) i creà un grup esquerrà, però decebut, ràpidament
abandonà el partit.
A
començaments de la dècada dels vuitanta restablí el contacte amb la CNT i
s'afilià al Sindicat d'Arts Gràfiques de Barcelona. En aquests anys realitzà
diverses traduccions de l'alemany per a la premsa confederal (Tinta Negra) i
per a l'edició de llibres. Fins a començaments de la dècada dels noranta
col·laborà en el periòdic Solidaridad Obrera.
En
1984 participà en la refundació de la Freie Arbeiter Union Deutschland (FAUD,
Unió Lliure dels Treballadors Alemanys) d'Hamburg i 11 d'octubre de 1986 va fer
un breu discurs durant l'acte d'inauguració del Libertären Zentrum (Centre
Llibertari) del carrer Lagerstrasse d'aquella ciutat.
Ramon
Cambra Turias va morir el 26 de desembre de 2010 a Hamburg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada