MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 25 de març de 1917 neix a Hellín el militant anarquista i anarcosindicalista Ángel Marín Pastor

Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya)

Amb la derrota de 1939 va passar la frontera a través de la Cerdanya per Puigcerdà a la Guingueta d'Ix i va estar tancat amb la seva columna a la ciutadella de Montlluís i al camp de concentració de Vernet d’Arièja. 

Va fer mítings per diverses localitats (Perpinyà, Montluçon i altres) després de l'Alliberament. 

Ángel Marín Pastor: 

El 25 de març de 1917 neix a Hellín (Albacete) el militant anarquista i anarcosindicalista Ángel Marín Pastor. Molt aviat va emigrar amb la seva família a Barcelona, on va treballar i militar en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), en les Joventuts Llibertàries i en ateneus.

Quan va esclatar el cop d'estat franquista de juliol de 1936 va lluitar als carrers i va ser un dels primers que es va enrolar en el grup de Madrid de la Columna Durruti. Entre 1937 i 1939 va ser secretari de les Joventuts Llibertàries de la 26 Divisió al front, en substitució de Milla, i les va representar en el congrés d'Aragó de juny de 1937 i en el congrés de les Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) de 1938, sempre en la línia anarquista i revolucionària. També va representar les Joventuts Llibertàries en el periòdic El Frente.

Amb la derrota de 1939 va passar la frontera a través de la Cerdanya per Puigcerdà a la Guingueta d'Ix i va estar tancat amb la seva columna a la ciutadella de Montlluís (Alta Cerdanya) i al camp de concentració de Vernet d’Arièja (Migdia Pirineu, Occitània). Sembla que va formar part del Comitè de Besiers (l’Erau, Llenguadoc, Occitània) i, segons alguns autors, va estar lligat aleshores als grups d'acció especialitzats en expropiacions econòmiques.

A partir de març de 1944 va ser elegit en el Ple de Muret (Alta Garona, Lleguadoc, Occitània) membre del Comitè Nacional de la CNT i reelegit en el Ple de Tolosa de Lleguadoc (Alta Garona, Occitània) d'octubre d'aquell anys per a la Secretaria de Coordinació.

Va viatjar amb Carlos Calpe a Madrid, on va contactar amb el comitè clandestí d'Amil. Va fer mítings per diverses localitats (Perpinyà, Montluçon, etc.) després de l'Alliberament. En 1945 va ser elegit per a la Secretaria de Coordinació en el Congrés de París (Illa de França) i es va internar clandestinament a la Península.

Ángel Marín l'octubre de 1945 va ser detingut per la policia franquista a Barcelona. A partir d'aquest fet la seva figura cau en desgràcia i passa a ser per molts un traïdor, ja que va ser alliberat després de pocs mesos per les seves relacions amb el famós confident infiltrat a la CNT Eliseu Melis Díez. En tornar a l’exili, el març de 1946, junt amb el secretari de la Federació de Catalunya de la FAI Miguel Silvestre Talón (dit Juan Ferrer i El Nano) --que a Barcelona havia establert contactes amb l'infiltrat Melis amb la finalitat d'afavorir la sortida d'alguns perseguits, entre ells la seva companya, fet pel qual va ser criticat per molts companys de l’exili que l'acusaren també de ser un agent del franquisme, i el 17 de març de 1946 el seu cadàver va ser trobat fermat amb filferro, amb un tret al cap i amb evidències de tortura dins d'un sac llançat al canal de Midi a Tolosa de Llenguadoc, una mort encara no ha pogut aclarir-se--, Ángel Marín va perdre la confiança del Moviment Llibertari Espanyol a l’Exili quedar apartat de l'organització momentàniament, i més tard un congrés celebrar l'octubre de 1947 el va inhabilitar per a càrrecs orgànics i seguidament la seva Federació Local el va expulsar de la CNT-AIT.

Durant els anys vuitanta va formar part d'«Amicale Durruti» i va publicar nombroses col·laboracions en el Boletín de la Amicale. També entre 1980 i 1981 va publicar articles en Solidaridad Obrera. Segons el portal ANARCOEFEMÈRIDES, de Mallorca, el més probable és que no fos cap confident de la Brigada Político-social de Barcelona, ja que cap de les seves actuacions entre 1946 i 1976 avalen aquesta afirmació; sembla més que el seu alliberament per les autoritats franquistes es degui a la intenció de crear enfrontaments entre els anarquistes i els confederals de l'exili. Cal tenir en compte que des de la prefectura de Via Laietana, a Barcelona, es tenia molt controlat el moviment llibertari a nivell peninsular i també de l’exili, amb un immens arxiu de militants de la CNT, la FAI i la FIJL, cosa que feia que fos molt fàcil durant les detencions deixar alguns militants sense detenir per facilitar la sospita que l’operatiu policial s’havia fet gràcies a companys salvats dels arrestos. En aquest sentit el ministre d’Interior dels governs de Suárez, durant la Segona Restauració Borbònica, impulsà novament aquesta tàctica de provocacions, intoxicacions i infiltracions que finalment van dividir de nou la CNT a fi de facilitar la implantació del sindicalisme de gestió i integració al Capital (CCOO, UGT i USO). En aquest marc el Grup VI de la Brigada Regional d’Informació de la Prefectura de Barcelona el mes de desembre 1980 va elaborar pel govern Suárez, davant les informacions de propers cops d’estat militars franquistes i la resposta anarquista revolucionària enfront aquesta situació de caos polític i social, un actualitzat informe policial de 31 pàgines sobre la Federació Anarquista Ibérica, amb els apartats Estudi Preliminar, Preparació Revolucionària, Relacions amb les Joventuts Llibertàries, Número de militants de CNT i FAI el 1936, Relacions amb altres grups, La FAI en l’any 1977, La FAI en la regió catalana (Comitè Regional, Grups, Membres) i un apèndix (Moviment Llibertari Portuguès, Federació Francesa, Federació Local de Múrcia, de Màlaga, de Saragossa, de Bilbao, d’Alacant, Grup Terra Baixa, de Sevilla, Federació Nord de Madrid, Itàlia). Hi consta: “Confeccionado con datos tomados de dossier de Junio de 1977).    

Ángel Marín Pastor va morir en 1993 a Tolosa de Llenguadoc.