Durant
la Guerra Civil a Barcelona se li assignà un lloc en un comitè de control
fronterer a Portbou, enquadrat en un destacament de la «Centúria Sébastien
Faure» del Grup Internacional de la Columna Durruti
Robert Léger:
El 17 de març de
1915 neix a Clarmont d'Alvèrnia (Occitània) l'anarquista i anarcosindicalista,
lluitador antifeixista i francmaçó, Robert André Léger, també conegut com Regel
Trebor. Es va diplomar a la parisenca Escola d'Hostaleria amb el primer premi i
era membre de la Cambra Sindical Obrera dels Cuiners de París (CSOCP).
En
1933 estava afiliat a la Joventut Anarquista Comunista (JAC), adherida a la
Unió Anarquista (UA). En aquests anys col·laborà, sota el nom de Regel Trebor,
en Le Réveil des cuisiniers --òrgan de la CSOCP--, Le Libertaire Syndicaliste i
Le Libertaire.
En
1934, quant les manifestacions extrema dreta, defensà la seu del Gran Orient de
França (GODF), situada al carrer Cadet de París, de l'atac dels «Camelots du
Roy» i de membres de la Lliga de les Joventuts Patriòtiques (LJP).
En
1934, quant les manifestacions extrema dreta, defensà la seu de la lògia
maçònica «Grand Orient de France», situada al carrer Cadet, de l'atac dels
«Camelots du Roy» i de membres de la Lliga de les Joventuts Patriòtiques (LJP).
Durant
les vagues de juny de 1936, va ser elegit delegat del Cercle de Joves Cuiners
(CJC) i fou membre del seu comitè de vaga. En aquesta època s'adherí a la
Federació Comunista Llibertària (FCL), sorgida d'una excisió de la UA, i al
grup «Les Moules-à-Gauffres», on també militaven Charles Carpentier, Charles
Cortvrint (Louis Mercier Vega), Félix Guyard (Felo, Lapin), Lucien Feuillade
(Luc Daurat) i Jean Bernier, entre d'altres.
En
1936, abans d’enrolar-se a les Brigades Internacionals, s’inicià a la francmaçoneria
en una lògia del Gran Orient de França (GODF), a París. D’aquesta manera se’n
anà la guerra amb el denominat passaport maçònic.
L'octubre
de 1936 s'enrolà al centre de reclutament de les Brigades Internacionals,
situat a la seu del Partit Comunista de França (PCE) al carrer Mathurin Moreau
de París, i marxà el mes següent com a voluntari per lluitar a la guerra
d'Espanya juntament amb altres membres del Sindicat de Cuiners.
Va
ser enviat a la caserna general de les Brigades Internacionals a Albacete
(Castella) perquè s'encarregués de les cuines i dels menjadors. Com que el van
prendre per un militant stalinista, també li van assignar la missió d'escoltar
les converses dels milicians i delatar els elements anarquistes i trotskistes.
Tot d'una denuncià aquests fets a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT)
i a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) d'Albacete, i envià un informe sobre
la situació política en les Brigades Internacionals a la UA. Reconegut per stalinistes
parisencs, va poder fugir dels agents del Servei d'Informació Militar (SIM),
sota la batuta stalinista, per poc i gràcies a quatre cenetistes que
l'escortaren armats en un tren fins a Barcelona, on se li assignà un lloc en un
comitè de control fronterer a Portbou (Alt Empordà), enquadrat en un
destacament de la «Centúria Sébastien Faure» del Grup Internacional de la
Columna Durruti. Contrari a les execucions, més tard contà com, encarregat de
vigilar un jove falangista de 15 anys acusat d'espionatge, l'alliberà abans de
ser afusellat.
Després
de les jornades de Maig de 1937 a Barcelona, retornà a París. El setembre de
1937, com a secretari general de les Joventuts Sindicalistes de la Confederació
General del Treball (CGT), va ser detingut amb un centenar de companys
llibertaris arran d'una gran batuda desencadenada després d'un atemptat contra
la seu de la patronal a París. Mentre estava tancat per «possessió d'armes i
d'explosius», el PCF, que no li perdonà mai la seva «traïció» a la guerra d’Espanya,
llançà una campanya de desprestigi acusant-lo de ser un membre de La Cagoule
--nom donat per la premsa a la feixista Organització Secreta d'Acció
Revolucionària Nacional (OSARN)-- que fou resposta per una carta de suport de
companys voluntaris (Martín, Mayol, Turmo, Guirand, Cerezuela, Milani, Manuel
García i F. Vila) de la «Centúria Sébastien Faure».
El
26 d'octubre de 1937 va ser condemnat per la XIV Cambra Correccional a 13 mesos
de presó prorrogables i a 1.000 francs de multa per «possessió il·legal
d'armes».
Més
tard treballà a diversos restaurants (Scribe, Saint Maurice, al de l'Estació de
Lió, etc.) i també fou responsable de les cuines del Cercle de les Nacions,
lloc on, durant l'Ocupació, allotjà i auxilià, amb sa companya Eugénie
Szymanski, nombrosos polonesos evadits als quals ajudà a creuar la línia de
demarcació per Molins (Borbonès, Alvèrnia, Occitània). En 1940, com a inspector
i conseller tècnic de l'Auxili Nacional del Govern de Vichy, organitzà
l'avituallament de les poblacions bombardejades i el control tècnic de les
inspeccions higièniques dels restaurants.
El
juliol de 1942, arran de la «Batuda del Velòdrom d'Hivern», salvà alguns dels
jueus detinguts. Va fer d'agent d'enllaç en el grup «Ceux de la Libération»
(Els de l'Alliberament) de la Resistència.
Després
de l'Alliberament, va ser nomenat administradors de les cantines escolars
parisenques i responsable de la Cantina de Premsa, al carrer Réaumur de París.
Falsament
acusat pels stalinistes, se li va obrir un procés per «complicitat amb
l'enemic», del qual va sortir totalment absolt.
Durant
els últims anys de la seva vida laboral exercí d'assessor culinari d'un gran
grup de la indústria alimentària i en 1975 es retirà. Sempre blasmà contra el
«fast-fooddestructor del petit restaurant familiar, estudiantil o obrer». Va
ser condecorat amb la medalla de l'Acadèmia Culinària.
Robert
Léger va morir el 28 d'octubre de 1988 a Draveil (Illa de França). En 2005
Michel Léger publicà la biografia de son pare sota el títol De brigades en
brigades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada