La
nova alcaldessa de Girona va ser la presidenta del Col·legi d’Agents de la
Propietat Immobiliària entre els anys 2003 i 2010. Des d’aquest càrrec, animava
la població a hipotecar-se i exigia que s’agilitzessin els desnonaments.
Marta
Madrenas ha estat des de sempre vinculada al negoci immobiliari. El seu pare
era el propietari d’una constructora que posteriorment es va convertir en una
empresa de serveis immobiliaris. Finques Madrenas es troba en el mateix
emplaçament que l’extingida Madrenas i Prat, a la Travessera de la Creu núm.
22. Actualment, la família de l’alcaldessa gestiona una cartera d’immobles molt
variada, des de petits garatges fins a naus industrials de centenars de metres
quadrats.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 22/03/2016
Girona (Gironès).-
Llegim a ARIET.CAT que després
d’unes setmanes molt accidentades, CDC i el PSC s’han posat d’acord per
governar l’Ajuntament de Girona. El controvertit Albert Ballesta, que va fer el
salt des de la dinovena posició de la llista electoral fins a l’alcaldia, no ha
aguantat ni dos mesos en el càrrec i ha deixat pas a Marta Madrenas, que és
regidora des de l’any 2011. La sortida precipitada de Ballesta ha provocat un
bon terratrèmol polític, amb acusacions creuades entre CDC i ERC i molts
acudits a les xarxes socials. Amb l’elecció de Madrenas i l'aposta per la
sociovergència, el govern municipal recupera l’estabilitat perduda després de
l’accés de Carles Puigdemont a la presidència de la Generalitat.
Madrenas
és una persona molt discreta que s’ha mantingut sempre a l’ombra de Puigdemont.
La manca d’experiència política probablement ha jugat ha favor de la nova
alcaldessa, ja que el seu nom generava més consens que el de persones més
carismàtiques i amb trajectòries més definides, com Carles Ribas o Isabel
Muradàs. Malgrat que no és una persona gaire coneguda, Madrenas fa temps
participa a la vida pública de la ciutat, ja que va presidir el Col·legi
d’Agents de la Propietat Immobiliària (API) durant els anys de bonança
econòmica.
Agilitzar
els desnonaments i hipotecar-se 80 anys
Marta
Madrenas ha estat des de sempre vinculada al negoci immobiliari. El seu pare
era el propietari d’una constructora que posteriorment es va convertir en una
empresa de serveis immobiliaris. Finques Madrenas es troba en el mateix
emplaçament que l’extingida Madrenas i Prat, a la Travessera de la Creu núm.
22. Actualment, la família de l’alcaldessa gestiona una cartera d’immobles molt
variada, des de petits garatges fins a naus industrials de centenars de metres
quadrats.
Advocada
de professió, Madrenas va convertir-se en la presidenta dels API l’any 2003.
Des d’aquest càrrec va veure com s’inflava la bombolla immobiliària, com es
disparaven els preus i com s’enfonsava el castell de cartes. Durant els set
anys que va estar al capdavant del Col·legi, Madrenas va atendre la premsa
desenes de vegades i va donar tota mena de consells en matèria de política d’habitatge.
En
plena eufòria inversora, Madrenas animava la població a hipotecar-se per
adquirir un habitatge. “No ha de fer por negociar amb les entitats. Recomanem
que la gent busqui, compari i si troba una cosa millor que l’agafi”, explicava
a una periodista de El Punt. Era l’època en què els bancs concedien una
hipoteca amb una nòmina de 600 euros, l’època de les grues i del ciment a dojo.
Allargar les hipoteques, si cal fins als 80 anys, era “una manera d’accedir a
l’habitatge” sense destinar-hi bona part del sou. Per frenar l’escalada de
preus, Madrenas tenia una solució infal·lible: “construir més pisos”. Dos anys
abans de la caiguda de Lehman Brothers, quan començaven a sonar les primeres
alarmes, la futura alcaldessa afirmava amb rotunditat: “No crec que existeixi
una bombolla immobiliària”.
Perquè
ningú es quedés sense sostre, calia potenciar el lloguer. El problema era que
moltes persones propietàries no volien posar el seu pis al mercat. La solució
estava en mans de les administracions públiques: “Si volen ajudar, que
redueixin els tràmits per procedir al desnonament dels arrendataris que no
paguin”, explicava en una entrevista al Diari de Girona. En aquella època,
Madrenas no va expressar mai cap mena de preocupació per les famílies que es
quedaven sense casa. L’objectiu era “donar seguretat” al mercat, garantint
l’expulsió immediata de les persones que deixaven de pagar el lloguer.
La
possibilitat de forçar el lloguer en els casos en què hi hagués una voluntat
manifesta d’especulació, en canvi, no convencia gens la futura alcaldessa.
Segons Madrenas, aquesta mesura era “massa coercitiva”. Per garantir l’accés a
l’habitatge era millor “fomentar i convèncer que obligar”. En un moment en el
qual bancs i immobiliàries es lucraven estafant milers de persones, Madrenas
estava convençuda que Catalunya era “capdavantera en la protecció del
consumidor immobiliari”.
La
presidenta dels API no va començar a entreveure la catàstrofe fins l’any 2007,
quan la paraula “crisi” ja corria de boca en boca. En aquella època, Madrenas
reconeixia que el ritme de creixement no era el mateix d’abans, però ho
atribuïa a la “prudència” i a la “lògica” del sector. La situació no era
preocupant. Si algunes immobiliàries tancaven era perquè “esperaven una gran
rendibilitat", quan en realitat no hi havia prou negoci.
L’any
2009, després de la pitjor tempesta financera des del Crac del 29, Madrenas
assegurava que la crisi havia servit “per posar a cadascú al seu lloc”, ja que
havien desaparegut els operadors que “embrutaven el mercat” i havien quedat
“els professionals de tota la vida, que estan preparats per superar, amb més o
menys dificultats, aquests moments complicats”. Poc temps després d’aquestes
declaracions, la presidenta dels API abandonava el càrrec per integrar-se a la
llista electoral de Carles Puigdemont.
La
terrassa del Cu-cut
Després
de la victòria convergent, Madrenas va posar-se al capdavant de l’àrea de
Promoció Econòmica i Ocupació, des d'on s’ha hagut d’enfrontar a qüestions
força delicades, com l’horari nocturn de les terrasses. Per satisfer diverses
associacions de veïnes, l’Ajuntament va prohibir l’any 2013 que les terrasses
estiguessin obertes fins més tard de mitjanit. Aquesta decisió va fer enrabiar
bars i restaurants, que hi perdien diners. Fent equilibris entre aquests interessos
contradictoris, Madrenas va permetre que alguns establiments poguessin
saltar-se la normativa.
A
la pràctica, aquesta política erràtica ha acabat beneficiant el Grup Boira, un
potent grup empresarial que dirigeix establiments tan coneguts com el Royal, el
Sushi Bar o el restaurant Boira, que poden tancar més tard que la resta. Un
altre dels establiments que es pot saltar la normativa és el Cu-Cut, que
pertany al cunyat de Madrenas.
Una
altra de les qüestions que ha aixecat polèmica és la gestió de les Fires de
Sant Narcís. Des que Puigdemont va accedir a l’alcaldia, l’Ajuntament ha fet
molts esforços per regular i mercantilitzar la festa major de Girona. Des de
l’àrea de Promoció Econòmica, Madrenas ha prohibit que sindicats i partits
polítics poguessin obrir una barraca a l’espai de La Copa i ha sancionat amb
severitat aquelles entitats que havien venut alcohol a persones menors d’edat.
Madrenas també ha cedit a la pressió del lobby Girona Avança, presidit pel
restaurador Toni Vallory, i li ha permès organitzar alguns concerts de la festa
major.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada