L’Ajuntament de Vic oficialitza la retirada de la distinció de vigatà il·lustre al Virrei Avilés

Pintura vermella sobre la placa dedicada al Virrei Avilés en un edifici de la rambla de l'Hospital de Vic

Només el regidor ultradretà Josep Anglada s'oposa a la retirada dels honors a qui va ser còmplice de la repressió dels indígenes d’Amèrica a finals del segle XVIII  

  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 05/03/2016 

Vic (Osona).-  

Llegim a DIRECTA que el ple de l’Ajuntament de Vic va oficialitzar dimecres al vespre la retirada dels honors i de la distinció de vigatà il·lustre a Gabriel de Avilés y Fierro, més conegut com a Virrei Avilés pel càrrec que va ocupar entre 1796 i 1801 a les aleshores colònies espanyoles d’Amèrica. Així es donava compliment a la moció aprovada l’abril de 2014 a proposta de l’aleshores grup municipal de la CUP perquè, en aplicació del nou reglament d’honors i distincions, es deixés de considerar el Virrei Avilés com a vigatà il·lustre. Aquesta és la primera vegada, des de 1890 que es va instaurar aquesta figura, que es retira la condició a un dels vigatans il·lustres. La decisió de retirar la distinció va ser aprovada amb els vots de 20 dels 21 regidors del consistori. Només l’ultradretà Josep Anglada, de Plataforma Vigatana, hi va votar en contra. Ho va fer qualificant d’"ignorants i fanàtics" les regidores de Capgirem Vic, grup que ha agafat el relleu de la CUP a l’Ajuntament, i de "covards" les de l’equip de govern format per CiU i PSC. També va recordar que en dues anteriors ocasions, amb alcalde de CiU, com ara, ja s’havien tombat sengles mocions per retirar la condició de vigatà il·lustre del Virrei Avilés.

En contrast, el discurs més emotiu va ser el que va fer Marc Barnolas, de Capgirem Vic, que va atorgar l’èxit de la decisió de l’Ajuntament d’ahir als moviments socials de la ciutat que des de finals dels anys vuitanta han estat lluitant perquè el Virrei Avilés deixés de ser vigatà il·lustre. Citant l’economista Josep Manel Busqueta, Barnolas va recordar que “mai cap canvi en profunditat es donarà des d’una institució, sinó que és el carrer el que mana aquests canvis i la institució els acompanya”.  

Barnolas també va citar Salvador Allende, president de Xile, un dels territoris on va governar el Virrei Avilés, quan va dir que “tenen la força, podran sotmetre’ns, però no es paren els processos socials; la història és nostra i la fan els pobles”. Ho va dir recordant el sotmetiment dels pobles indígenes d’Amèrica als colonitzadors espanyols, “però els processos socials no s’aturen i fins avui han perdurat perquè nosaltres esmenem la història”. Barnolas també va demanar perdó a les vigatanes amb origen al Perú i Xile “per haver trigat tant a despenjar un dels artífexs de la repressió indígena”. Entre el públic del ple hi havia algunes de les activistes que en les últimes dècades han lluitat per arribar a la decisió presa ahir per l’Ajuntament.

Fill d'un militar de Felip V 

Gabriel de Avilés va néixer circumstancialment a Vic, el 1735, fill d’un militar, el primer corregidor de la ciutat, la figura que s’havia instaurat feia poc en aplicació del Decret de Nova Planta que Felip V va imposar després de la derrota catalana de 1714 a la Guerra de Successió. Als 9 anys, però, arran d’un canvi de destinació del seu pare, ja va deixar la ciutat i no hi va tornar mai més. Aquest és un altre dels arguments al·legats, més enllà de la seva complicitat en la repressió dels pobles indígenes d’Amèrica, per retirar-li la distinció, ja que el reglament d’honors de l’Ajuntament reserva la condició de vigatà il·lustre per a aquelles persones que hagin dut a terme “actes memorables que per mèrits propis ben definits, tinguin una incidència clara i manifesta en pro de la ciutat”.

El 1780, ja amb el rang de coronel, Avilés va ser destinat a les colònies d’Amèrica, on va participar en la repressió de les revoltes indígenes contra l’exèrcit espanyol. Si bé estudis recents han relativitzat la participació directa d’Avilés en la repressió en la seva etapa de virrei, sí que se’l considera còmplice per no haver evitat el que, com va recordar ahir al ple de Vic Marc Barnolas, “el que abans era el descobriment d’Amèrica ara és el genocidi d’Amèrica”.

De fet, l’historiador vigatà Vicenç Pascual, autor de diferents obres sobre el Virrei Avilés i principal estudiós de la seva figura, també present ahir entre el públic al ple de Vic, va emetre un informe encarregat per l’Ajuntament per avalar la decisió de retirar-li els honors en el qual concloïa que “la moció presentada per la CUP en aquest Ajuntament es pot considerar interessant, sobretot pel fet de no acceptar les fal·làcies del passat i reclamar que la memòria històrica tingui un contingut crític”. Pascual afegia que “l’anomenada conquesta d’Amèrica no és un fet històric per celebrar, sinó per conèixer-lo i no oblidar-lo, com a part d’uns esdeveniments que no s’haurien de tornar a repetir”. Ara quedarà pendent un acte per despenjar el retrat del Virrei Avilés de la galeria de vigatans il·lustres que hi ha a la Sala de la Columna de l’ajuntament de Vic.