 |
| Furgó amb què han estat traslladades Mónica i Francisco |
El
judici contra les militants anarquistes a l'Audiència Nacional espanyola queda
vist per a sentència. El ministeri fiscal manté la petició de penes de presó
mentre l’acusació particular les rebaixa.
La
fiscal Teresa Sandoval ha arribat a considerar l’existència de
"similituds" entre el "terrorisme" d’Al-Qaida i el dels
GAC/FAI/FRI.
El
defensor de Francisco Solar ha afirmat: "Hem trobat informes titulats
'Activitat terrorista a Montserrat', sense el 'presumpta'".
La
defensa considera que la Policia Nacional espanyola --en col·laboració amb els
Mossos d’Esquadra-- ha volgut crear una "literatura fictícia" al
voltant dels GAC que "permetés represaliar el moviment anarquista".
DIRECTA
11/03/2016
Sergi Frau (Madrid)
Després
de la segona sessió de la vista oral del dimarts, en què van declarar pèrits i TEDAX
implicats en la investigació policial, es va reprendre el judici contra Mónica
i Francisco a l'Audiència Nacional espanyola. La furgoneta de la Guàrdia Civil
que transportava les anarquistes va arribar amb molta puntualitat i es van
repetit els crits de suport i demanda de llibertat.
Durant
la darrera sessió del judici, no s’han apreciat modificacions en el discurs de
la fiscal, Teresa Sandoval, que ha afirmat que, durant les tres sessions
judicials, "ha quedat provada la concurrència dels acusats en els quatre
delictes pels quals estaven sent jutjats". La representant del ministeri
fiscal ha considerat que Mónica i Francisco són culpables de pertinença a
organització terrorista basant-se, principalment, en els documents físics i informàtics
confiscats al domicili de les dues acusades. Concretament, ha esmentat
materials com el llibre Contra la democracia o el text Aportaciones básicas
para el debate sobre acciones y la lucha revolucionaria, l’autoria dels quals
ha atribuït a Francisco Solar. Segons Sandoval, aquests textos, juntament amb
l’existència de cinc butlletins dels Grups Anarquistes Coordinats (GAC) trobats
en un compte de correu del domini Rise Up, confirmarien la pertinença de Mónica
i Francisco als GAC, un col·lectiu que tindria com a finalitat "la
desestabilització i el col·lapse del sistema i la revolució mitjançant la
propaganda, l'extensió de la revolta i el sabotatge". En aquesta part del
seu discurs, la fiscal ha arribat a considerar l’existència de "similituds"
entre el "terrorisme" d’Al-Qaida i el dels GAC/FAI/FRI i ha afirmat
que "poden aparèixer formes diferents orientades a servir de fonament i
justificació de fins terroristes i a fer efectiva la reivindicació d'accions i
captació de nous membres".
Pel
que fa al delicte d’estralls terroristes, Sandoval ha exposat que la versió
dels acusats que defensa que es trobaven al seu domicili el dia de l’explosió
d’un artefacte a la basílica del Pilar és "falsa". En aquest sentit,
l'argumentació ha estat prou sorprenent; la fiscal ha fonamentat el
desmentiment en el fet que "el 2 d'octubre a les 12:54, l'empresa
col·laboradora d'Endesa (una empresa que havia de fer la lectura dels
comptadors de llum) no va poder accedir al comptador perquè no va trobar ningú
al pis, prova que no hi eren". La justificació de la consideració de
culpabilitat en el delicte de conspiració per a la consecució d’un altre acte
terrorista --referit a la visita que Francisco i Mónica van fer a l’abadia de
Montserrat-- no deixa menys indiferent. La fiscal creu que les acusades
"es disposaven a col·locar un altre explosiu, ja que repeteixen
recorreguts durant la visita, presten poca atenció, estranyament, a la
moreneta" i "sembla que estiguin intentant localitzar càmeres de
seguretat efectuant una inspecció ocular de l'indret". L'acusació particular desestima la tesi de
l'"organització terrorista"
La
principal novetat ha vingut de l’acusació particular, que ha representat
l’única persona ferida arran de l’acció a la basílica del Pilar. L'advocat ha
manifestat que --a diferència del que considerava quan va començar el judici--
no es pot afirmar que els GAC/FAI/FRI, tot i la seva existència, la pertinença
dels acusats i "la seva tolerància amb l'ús de la violència",
constitueixin una organització terrorista. Principalment, s'ha basat en el fet
que, si bé la FAI/FRI va estar inclosa en la llista d’organitzacions
terroristes de la UE, actualment ja no hi apareix. Pel que fa a la resta de
delictes, l’acusació particular no ha distat gaire de les argumentacions i les
consideracions de la fiscalia. Ara bé, el representant de la dona ferida ha
demanat una indemnització total de 102.775 euros per a la seva clienta.
D'aquesta
manera, s’ha arribat al torn de les conclusions de la defensa de les acusades,
representada per un advocat i una advocada. En aquest cas, durant tota l'exposició
d’argumentari, la constant ha estat la crítica a la "parcialitat"
tant de la investigació policial com del procediment judicial. El defensor de
Francisco Solar ha afirmat: "Hem trobat informes titulats Activitat
terrorista a Montserrat, sense el presumpta". També ha manifestat que,
durant el procediment judicial, s’han acceptat de manera acrítica "els
informes policials de ‘corta y pega’". El lletrat ha manifestat obertament
que les persones acusades estaven sent jutjades perquè "s'han creat tesis
policials orfes de provatura per les quals se sol·liciten penes de 44
anys".
El
seu torn de paraula també ha inclòs una crítica a la cobertura mediàtica que,
segons ell, ha contribuït a "suprimir la presumpció d’innocència, situació
que recorda èpoques predemocràtiques".
Les
dues lletrades de la defensa han estat crítiques amb el procediment dut a terme
per la Brigada d’Informació policial respecte al reconeixement visual, efectuat
a través d'un programa informàtic que els pèrits van confirmar que no comptava
amb una probabilitat segura d’eficàcia i que no està homologat per cap
departament de justícia ni agència d’investigació.
Pel
que fa a la suposada pertinença de les acusades a una "organització
terrorista", la defensa ha argumentat que no queda provada la seva
pertinença a cap organització, que els únics tres documents que han fet públics
els GAC no inclouen cap invocació al terrorisme i que, a més, aquests no han
reivindicat cap acció terrorista. La defensa ha considerat que la Policia
Nacional espanyola --en col·laboració amb els Mossos d’Esquadra-- ha volgut
crear una "literatura fictícia" al voltant dels GAC que
"permetés represaliar el moviment anarquista en el seu conjunt".
També han criticat fermament que la fiscalia i l’Audiència Nacional puguin
"prestar-se a compartir aquesta narrativa fictícia". Finalment, la
defensa ha sol·licitat una sentència absolutòria de tots els càrrecs i que
se’ls deixi esperar el veredicte en llibertat.
Al
final de la sessió, la magistrada Ángela Murillo ha ofert la paraula a les dues
acusades. En primer lloc, Mónica ha defensat la seva innocència i la seva
ideologia anarquista i ha acabat amb un contundent: "Mort a l'Estat i
visca l'Anarquia". La tensió ha arribat quan Francisco ha fet el mateix
que havia fet la seva companya prèviament. En aquesta ocasió, la magistrada
l’ha interromput cridant dues vegades "Que no ens doni lliçons!" i ha
expulsat el públic --que semblava que es disposava a aplaudir-- de la sala.
Mentrestant, a la sala de premsa, s’han apagat les pantalles de plasma des d'on
es retransmetia la sessió i les que érem allà hem suposat que la magistrada
havia donat el "vist per a sentència".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada