 |
| Francisco a través de la pantalla de plasma de l'Audiència Nacional espanyola |
Mónica i Francisco neguen les acusacions i no reconeixen la jutgessa Ángela Murillo.
Dos
agents de policia han afirmat que reconeixien les persones acusades en unes
gravacions per la seva manera de caminar, tot i que se les veia “así, a lo
lejos”.
DIRECTA
09/03/2016 (Madrid)
Sergi Frau
Poc
abans de les deu del matí del dimarts, diversos mitjans de comunicació,
aproximadament una trentena de companyes, amigues i familiars de Francisco i
Mónica i la furgoneta de la Guàrdia Civil que transportava les dues persones
preses fins a les dependències de l'Audiència Nacional espanyola han coincidit
al carrer Límite de Torrejón de Ardoz, a Madrid, on avui s'ha celebrat el
judici que les acusades han estat esperant durant més de dos anys --en presó
preventiva--. Cap periodista no demana si és possible entrar a la sala on se
celebra la vista; es dóna per fet que, amb la sala de premsa i les dues
pantalles de plasma que hi trobarem, n’hem de tenir prou.
La
jutgessa que presideix la sala de la secció quarta és Ángela Murillo, coneguda,
entre altres coses, per la condemna d'Arnaldo Otegi a dos anys de presó –una
pena que el Tribunal Suprem va anul·lar posteriorment. Murillo també és
coneguda per protagonitzar escenes poc habituals entre la magistratura, fent
intervencions amb una forta càrrega personal.
“Estos
anarquistas siempre llegan tarde”, comenta un dels periodistes en una conversa
telefònica. A les 11:03 hores --poc més d’una hora després del previst-- s’ha
iniciat la vista judicial. Murillo ha llegit els delictes que s’imputen a les
acusades: un delicte de pertinença a organització terrorista (FAI/FRI/GAC), un
de lesions terroristes, un d’estralls terroristes i, finalment, un darrer
delicte de conspiració per a la comissió d’un altre delicte d’estralls
terroristes. La fiscalia demana un total de 44 anys de presó per a Francisco i
44 més per a Mónica. Durant el judici, les dues acusades han explicat que van
passar per un procés similar (el cas Bombas) al seu país natal, però que van
ser absoltes dels càrrecs, amb confirmació del Tribunal Suprem xilè.
Les
dues acusades --que no es trobaven dins la gàbia de vidre, com succeeix en
algunes ocasions en aquest tipus de judicis-- han manifestat que només
respondran les preguntes dels seus advocats, però, tot i així, la fiscal els ha
formulat la seva bateria de preguntes (pràcticament la mateixa a les dues acusades),
que ha incorporat tant qüestions relacionades amb els fets sotmesos a judici
com aspectes amb un marcat biaix polític.
Concretament,
la fiscal ha manifestat interès en qüestions com si les acusades es consideren
“anarquistes insurreccionals”, “quina relació mantenen amb aquest vessant
polític” o si han “escrit documents o llibres de caràcter anarquista”. Com era
d’esperar, la fiscal ha mencionat en diverses ocasions els Grups d’Anarquistes
Coordinats, així com la FAI/FRI. D’aquesta manera, s'ha confirmat que la feina
feta coordinadament per les brigades d’informació de la policia de Saragossa,
Barcelona i Madrid i la Comissaria General d’Informació ha obtingut els seus
fruits pel que fa a la generació d’una narrativa que s'inicia amb l'afirmació de
l’existència d’una estructura anarquista organitzada (els GAC/FAI/FRI), troba
el nus de la història amb la pertinença de desenes de persones --com les
detingudes en les diferents fases de les operacions Pandora i Pinyata-- a
aquests grups i pot acabar trobant el seu desenllaç --això encara s'ha de veure--
en la legitimació jurídica i mediàtica de l’empresonament de qualsevol persona
activa en ambients anarquistes que es pugui situar sota el paraigües dels
GAC/FAI/FRI. Així doncs, el moviment anarquista a l’Estat espanyol --que troba
un dels seus màxims exponents a la ciutat de Barcelona-- pot quedar situat al
punt de mira de l'Estat si, finalment, la jutgessa Murillo accepta la petició
de condemna de la fiscalia.
Pel
que fa als fets concrets de què s’acusa les dues anarquistes xilenes, tant
Mónica com Francisco han negat que la lletra dels documents emprats en la
investigació sigui seva i no s'han reconegut a les imatges de les càmeres de
seguretat de Saragossa i Barcelona, on apareixien dos individus amb els rostres
tapats. En aquest sentit, durant el judici, dos agents --responent les
preguntes de les defenses-- han afirmat que reconeixien les acusades en unes
gravacions per la seva manera de caminar, tot i que se les veia “así, a lo
lejos”. Tanmateix, després, els agents han confirmat que no creien que
tinguessin cap manera especial de caminar.
Per
altra banda, un dels agents ha sostingut que les múltiples gravacions que es
van visualitzar durant la investigació confirmen que les persones que
apareixien a les imatges són les mateixes que van col·locar l’artefacte al
temple. En aquest punt, una de les defenses ha recordat que no hi ha imatges de
la porta de la basílica i l’agent ha respost que no n'hi havia “perquè la càmera
de la basílica estava trencada”, mentre que un altre ha explicat que,
directament, no hi ha càmera.
A
les acaballes de la sessió de dimarts, ha declarat l'única víctima de
l’explosió a la basílica de Saragossa. El representant de l’acusació particular
és qui ha prestat més atenció a la seva declaració i li ha demanat detalls del
tipus: “Ha canviat molt la seva situació econòmica o laboral?”, “ha tornat a
entrar al temple des de llavors?” o “ha tornat a fer els hobbies que més li
agradaven després dels fets?”.
Durant
la sessió, s’han viscut moments de tensió, sobretot quan la jutgessa Ángela
Murillo, elevant molt el to de veu, ha fet callar les acusades --primer a
Franci
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada