Dos
dirigents de l’ANC se les tenen a Twitter.
Liz
Castro retreu pressions a l'exvicepresident Jaume Marfany.
Partits
i entitats en contra de la judicialització del procés independentista.
La
CUP-CC inicia la campanya 'Sense por' i les entitats promouen un manifest en
defensa dels càrrecs electes investigats per l'Audiència Nacional espanyola.
Comença
una onada de mocions a consistoris catalans per declarar el rei d’Espanya
‘persona non grata’.
[Barcelona
(República Catalana) 31/03/2016]
L’AMIC
DEL POBLE
Les
desavinences a la cúpula de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) s’han
evidenciat a Twitter en l’intercanvi de missatges de les darreres hores entre
Liz Castro, membre del secretariat i del comitè permanent, i Jaume Marfany, ex vicepresident,.
Quan Marfany ha publicat a la xarxa que “La batalla per controlar políticament
l'ANC ha començat ja fa setmanes”, Castro ha respost: “Fa més d'un any, però
qui compta? Més feina i menys maniobres, si us plau”. Liz Castro ha recordat a
Marfany que: “fa gairebé un any que tu em vas dir que no em presentés a
presidenta, malgrat ser més votada, per "preservar la unitat”. Marfany ha
admès que “Em vas demanar la meva opinió i te la vaig donar. En Jordi Sánchez
era la persona més adequada”, però Castro ho ha negat: “Jaume, això
senzillament no és cert. Tu em vas trucar i tu em vas pressionar tot solet”. “Mentida!
Tu em vas trucar... Increïble!”, ha estat la rèplica de Marfany, qui ha acabat
dient que “és increïble.... De totes maneres twitter no és el lloc per
parlar-ne... No penso tractar aquest tema en aquest espai”. Castro ha afegit
que “jo NO volia ser presi, vaig decidir postular-me després de veure les
maniobres que fèieu. Jo confiava en l’ANC”.
Partits
i entitats en contra de la judicialització del procés independentista. 'Sense
por', la nova campanya de la CUP-CC per desafiar la justícia espanyola.
La
moció que ha presentat aquesta setmana la CUP-CC al Parlament de Catalunya per
refermar la resolució independentista aprovada el passat 9-N ha generat aquests
últims dies algunes tensions entre aquesta formació i Junts pel Sí. Per això,
els cupaires han decidit promoure una nova campanya, sota el títol "Sense
por", per donar suport als electes "perseguits per la justícia
espanyola". Aquest és el cas de l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós,
que el proper dimarts, 5 d'abril, ha de declarar davant del jutge per haver-se
negat a treure l'estelada del consistori o el regidor de Vic, Joan Coma Roura,
imputat per sedició. Alhora, cal citar també els alcaldes de Viladamat i Celrà,
Robert Sabater i Daniel Cornellà respectivament, a qui l'Audiència Nacional ha
exigit que entreguin tota la documentació sobre el seu suport a la resolució
independentista del 9-N.
La
nova campanya, impulsada per la CUP, es donarà a conèixer aquest proper
diumenge, 3 d'abril, en un acte al Fossar de les Moreres i que ha de servir per
detallar els objectius d'aquesta iniciativa.
"Per
anar cap a la independència s'ha de desobeir. Si desobeeixes el Tribunal Constitucional
espanyol, obeeixes el teu poble", ha assegurat aquest matí la diputada
Anna Gabriel en una entrevista a TV3. Segons Gabriel, la CUP segueix el full de
ruta pactat amb Junts pel Sí i s'ha mostrat "sorpresa" pel debat que
s'ha generat aquests dies. "Seria molt estrany que Junts pel Sí votés en
contra de la moció", ha afegit la diputada cupaire.
Les
entitat sobiranistes promouen un manifest “en defensa de la llibertat
d'expressió” L'ANC, Òmnium Cultural, l'Associació de
Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM)
organitzen un acte aquest proper divendres, a partir de les 11 del matí a la
plaça del Rei de Barcelona, per presentar un manifest "en defensa de la llibertat
d'expressió i contra la judicialització del procés sobiranista". Amb aquest text, les entitats volen
"mostrar el seu suport als ajuntament, càrrecs electes locals i
organitzacions independentistes assetjades judicialment" després d'aprovar
mocions de suport a la resolució del 9-N.
Comença
una onada de mocions a consistoris catalans per declarar el rei d’Espanya
‘persona non grata’
El
rei Felipe VI cada vegada pot trepitjar menys territori català, com a mínim si
tenim en compte els pobles que ja l’han declarat ‘persona non grata’. Aquesta
setmana tres municipis ja ho han fet en una onada que tot just comença, ja que
si el 26 de gener d’enguany Breda era el primer consistori a vetar la figura
del rei d’Espanya, ara ja són vuit els pobles que consideren Felipe VI i la
família reial en conjunt persones no grates.
Els
motius: l'herència franquista, la manca de neutralitat i la negativa al dret a
decidir
Els
últims a incorporar-se a la llista han estat aquesta setmana la Bisbal
d’Empordà, Ripoll i Manlleu (Osona). En el text aprovat per la capital del Baix
Empordà s’explica que la decisió rau en el fet que es vol viure “en uns Països
Catalans on es respecti la sobirania popular i la igualtat entre persones”.
També retreuen al monarca espanyol la posició “no neutral” envers el procés
independentista català. ERC i CUP s’hi van posicionar a favor, i curiosament
tres dels quatre regidors del PSC també, a banda d’un regidor de la formació
local Compromís per la Bisbal.
S'insta
a evitar actes de reconeixement a la monarquia
La
moció del consistori ripollès és similar a d’altres aprovades en les últimes
setmanes i retreu, per exemple, que la família reial és la representant d’un
Estat que “impedeix el lliure exercici del dret a decidir del poble de
Catalunya”. Entre els motius, també s’exposa que Felipe VI és hereu del títol
gràcies a Francisco Franco. A més, també en la línia d’altres, insta el govern
local a evitar participar en qualsevol acció que suposi el “reconeixement” de
la monarquia. Convergència oscil·la des del Sí al No en les mocions contra
Felip VI
Manlleu
s’hi va unir dimarts al vespre, mentre que durant el mes de març també ho han
fet Premià de Mar (Maresme), amb majoria simple, i Sant Gregori (Gironès),
aquest últim per unanimitat gràcies als set regidors de CiU, que ostenten la
majoria absoluta. Els edils convergents han oscil·lat des del sí fins el no
passant per l’abstenció segons el municipi.
CiU
va evitar l'aprovació de la declaració a Vilafranca del Penedès i la Garriga
De
fet, el vot negatiu dels vuit representants de CiU a Vilafranca del Penedès i a
la Garriga van ser decisius per evitar l’aprovació de la declaració. A la
capital de l’Alt Penedès van dir que el municipi no tenia competències per
fer-ho, mentre que al poble natal d’Albert Rivera van argüir que ells ja havien
desconnectat de la monarquia espanyola.
Breda,
el municipi on va començar tot
Tot
va començar a Breda a finals de gener, quan es va decidir impulsar el text com
a resposta a la negativa de Felip VI a rebre Carme Forcadell per anunciar-li la
investidura d’un nou president català. El gest de la localitat de la Selva va
començar a tenir rèpliques durant el mes de febrer amb Arenys de Munt i
Torelló. En la votació del municipi osonenc, el PSC es va abstenir en lloc de
votar en negatiu com hauria estat més previsible, mentre que en el del Maresme,
la moció la va tirar endavant un dels artífexs de la primera consulta popular
catalana, Josep Manel Ximenis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada