Antimilitarista
convençut, a 19 anys, fugint del servei militar, passà a l’hexàgon francès, on
patí tota mena de penalitats i participà des de Perpinyà), amb altres exiliats,
en diverses accions a Bera i a Barcelona destinades a derrocar la dictadura de
Primo de Rivera.
En
1973 va fer conferències a París i a Perpinyà.
Fontaura:
El 24 de febrer de
1990 mor a Vénissieux (Roine-Alps) l'escriptor, periodista, mestre racionalista
i propagandista anarcoindividualista i anarcosindicalista Vicente Galindo
Cortés, més conegut com Fontaura, encara que va fer servir molts pseudònims
(Daniel Brel, Evelio, Ciro Palermo, Antonio Duarte, Helios Aracil, Néstor
Vandellós, Aldebarán, Daniel C. Alarcón, Argos, Marcolan, Evelio G. Fontaura,
etc.). Havia nascut en 1902 a Mataró (Maresme). Fill de pares aragonesos
emigrats a Catalunya, durant la seva infància patí diverses malalties que
malmenaren l'economia familiar. Estudià amb els escolapis, cosa que el decantà
per l'anticlericalisme i l'ateisme, i ben aviat s'interessà per la literatura. La
seva família s'instal·là a Badalona (Barcelonès Nord) i quan tenia 15 anys
establí contacte amb l'anarquisme i entrà a treballar en un taller, on aprengué
l'ofici d'ajustador mecànic.
A
Badalona es conreà culturalment llegint la premsa anarquista i conegué Avelino
Luis Bulffi de Quintana, el neomaltusianisme i l'anarcoindividualisme del qual
el va influí força. En 1917 contactà amb anarcoindividualistes barcelonins que
el van introduí en les idees d'André Lorulot i E. Armand a les quals restarà
fidel, encara que això no li va impedir col·laborar amb l'anarcosindicalisme i
el comunisme llibertari.
Antimilitarista
convençut, a 19 anys, fugint del servei militar, passà a l’hexàgon francès, on
patí tota mena de penalitats. A Graisseçac (Llenguadoc, Occitània) treballà en
diverses feines (peó agrícola, miner, etc.) i fundà un grup anarquista; aquest
activisme el va obligar sovint a canviar de residència (Marsella, Marinhana,
Lió, etc.). A Lió (Arpitània), on treballà d'ajustador, s'integrà en el Centre
d'Estudis Socials (CES) i participà des de Perpinyà (Rosselló), amb altres
exiliats peninsulars, en diverses accions a Bera i a Barcelona destinades a
derrocar la dictadura de Primo de Rivera.
Posteriorment
es traslladà a París (Illa de França), on tractà coneguts intel·lectuals
anarquistes (Sébastien Faure, Han Ryner, E. Armand, Valeriano Orobón Fernández,
etc.) i començà a escriure.
Retornà
clandestinament a Barcelona i s'integrà en el Comitè Peninsular de la Federació
Anarquista Ibèrica (FAI). Després passà al País Valencià (València, Elx, Elda),
on formà el Comitè Regional de la FAI. A Elda (Vinalopó Mitjà, País Valencià)
treballà de mestre a l'escola racionalista de l'Ateneu Llibertari d'Elda i
dirigí la revista La Voz del Pueblo. En 1931 fou redactor de Solidaridad Obrera
i en 1933 edità a Xàtiva el mensual Faro. Folleto de Cultura Racionalista, a
més d'encapçalar «Ediciones Faro». Més tard, fundà i dirigí Proa, Al Margen i
Vida i fou secretari de Cultura de la Regional de Camperols de Llevant.
En
1936 passà a treballar en la redacció de Solidaridad Obrera, la qual dirigí
quan Liberto Callejas estava malalt. Durant la Guerra Civil fou corresponsal de
premsa al front d'Aragó. Amb el triomf militar franquista, va ser capturat a
Alacant i gràcies que no fou identificat pogué salvar la vida. Després de patir
cinc anys de presó, durant els quals va intentar suïcidar-se, va ser desterrat
a Granada (Andalusia), on va fer contactes amb la resistència antifranquista.
Un
any i mig més tard, retornà a Badalona i s'integrà en la FAI i en la
Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), dirigint la clandestina
Solidaridad Obrera. Fugint de la pressió policíaca, creuà el Pirineu i
s'establí a Lió (Arpitània). Durant dos anys fou secretari de Cultura del
Secretariat Intercontinental de la CNT-AI en l’Exili a Tolosa de Llenguadoc
(Occitània). En aquesta ciutat occitana fundà «Liberacana Fraktion», la
societat dels esperantistes llibertaris, així com el seu butlletí Libera
Ligilo.
En
aquesta època realitzà nombroses conferències, col·laborà en la premsa
llibertària i ocupà càrrecs orgànics en el Nucli Confederal de Roine-Loira i en
l'Ateneu Cervantes, entitat aquesta que fundà amb altres companys. Amb
Francisco Hiraldo Aguilar, creà la Federació Local d'Oullins (Roine-Alps) i
milità en el «Grupo Lealtad».
En
1973 ocupà la secretaria de Propaganda del Nucli Confederal Roine-Loira i va
fer conferències a París i a Perpinyà. En 1975 defensà la unificació de totes
les tendències del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) en el Congrés de Marsella
de la CNT-AIT.
Descontent
de divisió confederal, s'allunyà de la primera línia militant. En els anys
vuitanta s'establí a Vénissieux, des d'on realitzà viatges a la Península.
Col·laborà amb el Centre Internacional de Recerques sobre l'Anarquisme (CIRA) i
especialment en el butlletí consagrat als Anarchistes espagnols dans la tourmente
(1989).
Trobem
col·laboracions seves en infinitats de publicacions llibertàries, com ara Açao
Direta, Acción Social Obrera, Anarres, Ateneo de Alcoy, Boletín Interior de la
FIJL, Boletín Ródano-Alpes, Cenit, CNT, Le Combat Syndicaliste, Confrontación,
Cultura Libertaria, Cultura Proletaria, ¡Despertad!, Despertar, Esfuerzo,
España Nueva, Espoir, Ética, Fragua Social, Frente Libertario, Ideas,
Ideas-Orto, Inquietudes, L'Internazionale, IRL, El Luchador, Más Lejos, Mi
Tierra, Mujeres Libres, La Noche, Nueva Senda, El Productor, La Razón,
Reconstruir, Ruta, El Sembrador, Sistema Comunal, Solidaridad, Solidaridad
Obrera, Suplemento de Tierra y Libertad, Tiempos Nuevos, Tierra y Libertad,
Umbral, L'Unique, etc.
És
autor de ¿Cómo es posible vivir actualmente en anarquía? (1934), La escuela del
trabajo (1950), Hacia una vida mejor. En la ruta de la CNT (1969), Liberakanaj
vivkonceptoj pri socio organizado (1970), El Anarquismo. Sus posibilidades
(1971), La juventud ante la incógnita del futuro (1972), Anarquismo para
anarquistas (1973), Anarquismo individualista en la sociedad de consumo (1975),
Poesía y anarquismo (1977), Felipe Alaiz, anarquista heterodoxo (1978), La
estela de los recuerdos. Ideas y figuras (1986), El anarquismo en Alicante
(1987), El periodismo independiente y libertario de Felipe Alaiz (1990), etc.
Vicente Galindo Cortés va morir el 24 de
febrer de 1990 a Vénissieux i fou incinerat el 28 de febrer a Lió. Deixà textos
inèdits, com ara Una tarde en el parque, i una gran part del seu arxiu i de la
seva biblioteca va ser llegat al Centre Llibertari «Isaac Puente» de Vitòria
(Àlaba, País Basc, Euskal Herria), que posteriorment va ser cedit al CIRA de
Lausana i a la Fundació Anselmo Lorenzo (FAL) de Madrid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada