MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 2 de febrer de 1978 mor a Perpinyà l'anarquista Justo Val Franco.

Notícia de l'atemptat contra Justo Val publicada a "ABC" el 19-6-1934

Havia nascut en 1902 a Albalate de Cinca  




 

Justo Val Franco: 

El 2 de febrer de 1978 mor a Perpinyà (Rosselló) l'anarquista i anarcosindicalista Justo Val Franco. Havia nascut en 1902 a Albalate de Cinca (Osca, Aragó). Fill d'una família benestant, tingué una bona educació, però encara adolescent s'instal·là a Barcelona, on treballà en diversos oficis, especialment en la construcció.

S'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT), representant el sindicat a la fàbrica i a la Junta Sindical. En el 1923, amb la dictadura de Primo de Rivera, la seva militància l'obligà a exiliar-se a Occitània, on col·laborà en les activitats insurgents contra la Dictadura, participant activament el 7 de novembre de 1924 en l'aixecament de Bera (Bortziri, Navarra, Euskal Herria), en el qual va ser ferit i detingut. El 13 de gener de 1927 va ser jutjat en consell de guerra per aquests fets, juntament amb altres 32 companys, i fou condemnat a 10 anys de presó. Restà més de sis anys empresonat, temps que aprofità per la seva formació cultural.  

Un cop lliure, l'abril de 1931 retornà a Albalate de Cinca, on entrà a formar part del grup anarquista al voltant de Félix Carrasquer Launed, amb qui efectuà gires de conferències, col·laborant en els seus projectes pedagògics, propagandístics, sindicals i teatrals.

Durant els anys republicans fou primer secretari de la CNT-AIT d'Albalate i del Comitè Comarcal del Cinca. Per aquestes activitats va ser empresonat, però fou alliberat per la pressió popular. Abans de la guerra, s'integrà en una col·lectivitat al seu poble i s'uní lliurement amb Esperanza Casado, fet molt cridaner en una societat rural com aquella.

Participà en la insurrecció anarquista de desembre de 1933 i fugint de la repressió --el 18 de juliol de 1934 la seva casa d'Albalate de Cinca va ser incendiada com a represàlia--  visqué a Lleida fins juliol de 1936.

 Durant els anys de la Guerra Civil fou secretari comptable en una col·lectivitat pagesa lleidatana, alhora que ajudà a organitzar les col·lectivitats del seu poble. El 22 d'agost de 1936 assistí, amb José Alberola Navarro i Manuel Lozano Guillén, a l'assemblea que se celebrà a Albalate de Cinca on es debaté sobre «el mitjà o manera d'estructurar una nova economia natural i proletària» i on van ser representats els 21 pobles de la comarca del Cinca. També fou membre del Comitè Provincial de Lleida de la CNT-AIT.

Amb el triomf militar franquista, creuà el Pirineu i després de les penalitats típiques de tots els refugiats, acabà instal·lant-se a Carpentràs (Provença, Occitània), on treballà de pagès.

Durant els anys seixanta s'establí a Perpinyà, on, molt fatigat, va ser feina de paleta. En l'exili sempre milità en el moviment llibertari, però no exercí càrrecs orgànics.