 |
| Lluís M. Xirinacs |
“Ésser madur, emancipat o independent no és cosa de
consulta, votació o referèndum sinó viceversa” va escriure Lluís M.
Xirinacs
[29/02/2016]
LLUÍS BUSQUETS I GRABULOSA
-. Senyor Mariano, senyor Pedro, a veure, repeteixin, que no
és tan difícil: "Ca-ta-lu-nya és u-na na-ci-ó".
-. Catalu... No puedo. Ya tengo bastante con decir
Puikdemonc!
-. Ca-ta-lu-ña es u-na, u-na..., na.... cio .. o... nalidad!
Dad! Lo dice la Constitución.
-. La Constitución habla de la "indisoluble unidad de
la Nación española". Fue el trágala que impusimos a vascos y catalanes. Si
Cataluña, una fuera nación podríamos hablar de igual a igual...
-. No des ideas. "La soberanía nacional reside en el
pueblo español", uno, dos.
-. Pues si lo crees, ya me explicarás cómo pactas con los
independentistas.
- ¡Tiene narices que os llaméis constitucionalistas cuando
no querías la Constitución! Por tu culpa nos vemos así. Has hecho más
independentistas que nadie.
-. Anda, ya. En Suresnes los sociatas admitíais la
autodeterminación.
-. Però, volen o no volen tenir govern? Hauran de fer la
puta i la Ramoneta -adduïa el senyor Miquel-. A veure, repeteixin:
"Ca-ta-lu-nya..." En Pere Navarro ho deia sovint!
-. Cataluña es... es.... una, una.., naci.... Quizás en el
sentido cultural.
-. No colará. Quieren ser sujeto soberano jurídica y
políticamente.
-. Menystenen el 48% de catalans? Apa, esforcin-se!
Repeteixin: "Ca-ta-lu-nya..."
-. Cata... No insista, Iceta. Me ampara el candado
constitucional.
-. Queremos una España única y sin privilegios.
-. A parte del cupo vasco, claro.
-. Y Navarra...
- .Y las prerogativas del Cabildo canario...
-. Y las excepciones insulares.
No hi havia maneres. Prou els recordava que l'article 2 va
ser una imposició o que el senyor Iñigo Cavero, quan es discutia la
Constitució, parlava d'Espanya com a "nació de nacions"... Prou els
explicava que això de ‘la unidad’ és una falòrnia! Exemples? La justícia emana
del poble... (art. 117) i, això no obstant, el TC va dictar sentència contra el
que el poble havia referendat. L'Estat ha de vetllar per un equilibri adequat i
just entre les diverses parts del territori (138.1) i no es poden comparar la
despesa cultural de Madrid i Barcelona en els darrers pressupostos...
El senyor Iceta anava a les arrels però no hi havia
maneres."La Constitución sólo se puede reformar a partir del artículo 168
del título X." L'article en qüestió fa així, en els seus tres apartats: 1)
Si es proposava la revisió total de la Constitució o una de parcial que afectés
el títol preliminar (que és on hi ha l'art. 1 de la sobirania i l'art. 2 de la
"indisoluble unitat de la nació espanyola", a més de la garantia
d'"integritat" per les Forces Armades de l'art. 8), el capítol segon,
secció 1a del títol I (Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques,
art., 15-29) o el títol II (Dels drets i deures dels ciutadans, art. 30-38), es
procedirà a l'aprovació del principi per majoria dels dos terços de cada
cambra, i a la dissolució immediata de les Corts. 2) Les cambres elegides
hauran de ratificar la decisió i procedir a l'estudi del nou text
constitucional, que haurà de ser aprovat per majoria dels dos terços de les
dues cambres. 3) Aprovada la reforma per les Corts Generals, se sotmetrà a
referèndum per a la seva ratificació.
És a dir, segons 1) calen 2/3 de diputats i 2/3 de senadors
per reformar la Constitució (i el PP domina en el Senat amb majoria!). I
suposant el prodigi de l'acord, això suposaria la dissolució de les Corts i
noves eleccions. I ara, segons 2), caldrien nous miracles. El segon seria que
les eleccions les guanyés una majoria de reformistes constitucionals. Tercer
miracle: que les noves cambres acordessin un nou text constitucional de factura
centrífuga, federal o confederal, on les comunitats nacionals que ho
desitgessin es poguessin dotar amb claredat de veritable sobirania jurídica i
política en comptes d'un text com l'actual que permet una lectura retrògrada i
centrípetament unificadora. Quart i cinquè miracles, que s'aprovés el nou text
per la majoria dels dos terços les dues cambres, una i altra. Miracle suprem.
Si arribéssim aquí, el referèndum obligat per 3) seria cosa de bufar i fer
ampolles. Però això és una entelèquia. Per això, el senyor Sánchez, si no vol
anar-se'n cap a caseta, malgrat pactar almenys l'abstenció amb ERC i DiL (amb
promesa d'un referèndum estrafet o diluït), no podrà reformar la Constitució de
cap de les maneres si el PP no s'hi posa bé. I creuen que s'hi posarà bé?
Des de Catalunya s'han posat moltes esperances en el partit
d'Iglesias. Quan Herrejón sostenia la necessitat del referèndum perquè els
catalans el perdem, era una jugada per ablanir els contraris o sabia el que es
deia?
Un home lúcid com Lluís M. Xirinacs, el 21-XII-1999, pocs
dies abans de plantar-se a la plaça de Sant Jaume demanant Assemblea dels
Països Catalans va escriure: "L'autodeterminació s'associa amb un
referèndum. I fer un referèndum a l'inici del procés, quan encara mana l'amo al
territori, és una autèntica trampa mortal. [...] El partit Abako, liderat per
Patrici Lumumba, no tolerà les autoritats belgues que ocupaven el Congo
(Leopoldville) la convocatòria de cap referèndum. Qui eren ells per
convocar-lo?"
Un cop plantat va explicar les raons de la seva oposició a
un referèndum en un escrit datat el 31-III-2000. La fal·làcia amagada en el
referèndum d'autodeterminació, publicat al Diari de Girona el 20-VI-2000 sota
el títol Referèndum d'autodeterminació. Malgrat referir-se a un referèndum de
tots els Països Catalans, deia així: "Si el referèndum el convoca Espanya,
la convocatòria es heterodeterminada i heterodeterminant, com també els termes
de la pregunta, l'àmbit preguntat, les condicions tècniques de la consulta, el
moment, les condicions comunicacionals i mediàtiques, de seguretat, de
presència de coaccions, militars, econòmiques, culturals, religioses, etc. No
és pas petit el pes de l'alteritat ("hetero") del procés. Encara hi
ha més. Si a l'hora d'avaluar resultats es tracta en igualtat els que voten
independència, els que no voten o voten en blanc i els que voten Espanya, també
s'incorre en fal·làcia puix es barregen autodeterminació, no determinació i
heterodeterminació. [...] Ésser madur, emancipat o independent no és cosa de
consulta, votació o referèndum sinó viceversa. Gandhi a l'Índia no tolerà cap
referèndum d'autodeterminació convocat per Anglaterra, l'imperialisme allí
present. Tampoc Patrici Lumumba el tolerà als belgues dominadors del Congo
(Zaire). [...] "Als Països Catalans s'autodeterminen només aquells
habitants que els volen com a nació lliure i responsable, doncs independent.
Aquells habitants que se'n desentenen culpablement, inno-centment, enganyats,
atrafegats per necessitats de la vida immediata, etc., no es determinen.
Compten només a efectes de drets humans no nacionals. Els que voten Espanya,
per les raons que siguin, tampoc no compten perquè s'heterodeterminen. Volen
antidemocràticament que Espanya domini els PPCC. Volen PPCC amb la condició
prèvia de l'existència d'Espanya quan això ho hauríem d'autodeterminar des de
la independència dels PPCC. Volen els PPCC des d'Espanya. Heterodeterminació
dels PPCC. Infantilisme, provincianisme. Qui no hi és no es pot autodeterminar.
La determinació "de baixada" és dependència. En aquest cas,
nacionalisme espanyolista." Mots profètics d'avís a incauts. Que hi
reflexionin els polítics!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada