Aquest
membre de la Federació Anarquista Gran Canària, impulsora de la
Comunitat Esperanza a Santa María de Guía, es va enfrontar a un
judici, ahir, acusat de lesions i atemptat contra l'autoritat en un
procés kafkià encara per esclarir.
Ruymán
Rodríguez, membre de la FAGC i activista incansable pel dret a
l'habitatge a l'illa va ser detingut el passat 30 d'abril.
La
Guàrdia Civil va recórrer el cas al Tribunal Provincial, que
acceptà el recurs perquè es tornés a imputar Ruymán per un
delicte d'atemptat contra l'autoritat.
Durant
el judici el magistrat va explicar que a la darrera instrucció
s'havia imputat d'ofici a l'agent de la Guàrdia Civil, que també es
va presentar com a acusació, per lesions.
Ruymán
ha criticat en tot moment que l'objectiu de la Guàrdia Civil en
aquest procés és "apartar-lo de la lluita social, intimidar-lo
i desgastar-lo".
 |
| Ara mateix, no hi ha nova data de judici i s'està a l'espera que es dirimeixi novament si es manté o no la imputació penal |
DIRECTA
18/02/2016
Guille Larios
La
Comunitat Esperanza és el projecte d'okupació més gran de l'Estat
espanyol. Nascuda el mes de gener de l'any 2013 a Santa María de
Guía, un municipi al nord de l'illa de Las Palmas de Gran Canaria,
va ser impulsada per la Federació Anarquista de Gran Canària (FAGC)
i enfortida per les lluites contra els desnonaments que van prendre
força a les illes arrel del moviment 15-M.
Els
quatre blocs d'habitatges van ser posats a disposició de 73 famílies
sense recursos, un total de 260 persones, 160 de les quals són
infants. Des d'aquell dia, la comunitat i les seves habitants han
rebut pressions de la Guàrdia Civil en forma de seguiments,
diligències policials, intimidacions i identificacions.
El
cas més greu i sonat és el de Ruymán Rodríguez, membre de la FAGC
i activista incansable pel dret a l'habitatge a l'illa que va ser
detingut el passat 30 d'abril. La detenció però, va ser més aviat
"un segrest", en paraules de Ruymán. Segons la seva versió
"mentre esperava a la parada d'autobús per anar a treballar,
dos homes van baixar d'un cotxe i em van portar al 'quartelillo'
local de la Guàrdia Civil". L'activista explica que no es van
identificar, ni van dir si estava detingut o retingut "va ser un
segrest, i al cotxe van començar els insults i amenaces i a dir-me
que estava omplint el poble d'escombraries, referint-se a les
persones de la Esperanza, ja que moltes de nosaltres venim de barris
guetificats de l'illa amb un fort estigma".
Ruymán
segueix explicant que va saber que li havien fet seguiments, "sabien
la meva ruta fins a la feina i sabien que m'acabava d'operar del dit
polze, ja que me'l van retorçar amb les tortures". El relat
dels fets de comissaria continua. Denuncia insults, cops, ofegaments
i tortures. "Inclús van embolcallar les porres en tovalloles i
em van començar a colpejar. Només van parar quan vaig dir que els
denunciaria al jutge i aniria a parlar amb els mitjans de
comunicació", assegura.
Ruymán
va passar aquella nit als centres de salut de Guía i Gáldar,
expectorant sang a causa dels continus ofegaments. L'endemà següent
va a denunciar els fets, però es va trobar amb una denúncia
interposada contra ell per agressió a l'autoritat, a on li demanen 5
anys de presó.
Un
procés judicial "rocambolesc"
Rere
un procés inicial de deliberació, el jutge va considerar que la
denuncia, interposada per la Guàrdia Civil com a delicte contra
l'autoritat havia de quedar en una simple falta de desobediència. Un
dels agents denunciants, principal responsable de les presumptes
tortures, aporta com a prova un part de lesions, amb rascades a la
cuixa.
Segons
fonts de la FAGC, el mateix agent va declarar obertament als jutjats
que "si el cas es desestimava com a delicte el portaria al
Suprem, amb tot el suport del cos policial”. La Guàrdia Civil va
recórrer la darrera decisió judicial i va portar el cas al Tribunal
Provincial, que acceptà el recurs perquè es tornés a imputar un
delicte d'atemptat contra l'autoritat. A Ruymán se li demanen d'1 a
3 anys de presó, a més de les indemnitzacions corresponents als
agents.
Judici,
dimarts a Las Palmas
El
judici, celebrat dimarts a Las Palmas, va ser "estranyament
rocambolesc", segons afirma Ruymán. Per començar, el jutge que
inicialment havia rebaixat la imputació de delicte a falta va ser
substituït pocs dies abans del judici. "Quelcom poc comú enmig
d'una instrucció", assegurava la lletrada de Rodríguez.
Seguidament, l'advocat de l'agent denunciant es va acostar a
l'advocada de Ruymán i per etzibar-li "podem arribar a un acord
de conformitat: accepteu l'atemptat [a l'autoritat] i les penes de
presó".
El
judici es va iniciar amb el jutge preguntant-li a Ruymán si es
ratificava en el seu part de lesions, les denunciades el dia de la
detenció. Ruymán va assentir i el jutge va prosseguir "bé,
doncs ens queda sentir a l'altra part imputada". L'advocat de
l'agent del cos militar, membre de la Asociación Española de la
Guàrdia Civil, va protestar dient que el seu client s'havia personat
com a acusació, no com a imputat.
En
aquell moment, el jutge li va explicar que a la darrera instrucció
s'havia imputat d'ofici a l'agent de la Guàrdia Civil, que també es
va presentar com a acusació, per lesions. Entre la indignació i
l'estupefacció, l'agent i el seu advocat van abandonar la sala entre
malediccions, tot i demanar comparèixer un altre dia en qualitat
d'imputats, en un procés judicial diferenciat.
Tot
i així, ara mateix no hi ha nova data de judici i s'està a l'espera
que es dirimeixi novament si es manté o no la imputació penal. "No
estic absolt, segueixo imputat, però l'agent està imputat d'ofici i
ara canvien les coses", apunta Ruymán.
Ruymán
Rodríguez, que en tot moment ha criticat que l'objectiu de la
Guàrdia Civil en aquest procés és "apartar-lo de la lluita
social, intimidar-lo i desgastar-lo", està rebent el suport de
diferents organitzacions i moviments llibertaris peninsulars.
"Agraeixo l'organització espontània per les xarxes socials i
la tasca dels mitjans de contrainformació", assenyala.
Un
Ruymán menys tensat, ja seguia avui dijous amb la tasca de
reallotjament de famílies impulsada per la FAGC, que des de l'any
2013 ha reallotjat al voltant de 400 persones a l'illa. Aquest cop es
dirigia cap a Sardina del Sur, municipi de l'illa a on hi ha obert un
procés imminent de desnonament de vuitanta famílies sense recursos.
Tant
la Guàrdia Civil de Santa María de Guía com la Comandància de la
Guàrdia Civil de Las Palmas de Gran Canaria mantenen el silenci i no
han volgut fer declaracions a aquest mitjà. El dissabte 27 de febrer
a les cinc de la tarda, en el marc del Febrer llibertari de Sants, la
FAGC estarà present a una taula rodona sobre l’habitatge,
juntament amb l'Assemblea d'Habitatge de Tetúan (Madrid), la PAH
Barcelona i el Grup d'Habitatge de Sants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada