 |
| Foto del guerriller llibertari Vidal Pasanau i plec del consell del consell de guerra que el va condemnar a mort |
José López Penedo (1915-1950), company d’afusellament.
Membre del Grup d'Acció Los Novatos, liderat pel maquis
Quico Sabaté, aquest militant anarcosindicalista nascut a Sarrià el 1917, fou
condemnat a mort i afusellat juntament amb el seu company de militància José
López Penedo, el 4 de febrer de 1950.
Amb José López Penedo i altres, s’integrà al Grup d’Acció
Los Novatos, del Moviment Llibertari, encapçalat per Quico Sabaté i el seu
germà gran Josep.
El 2 de març de 1949, Vidal participà, sempre segons la
policia, en un fallit atemptat contra el cap de la Brigada Político Social
Eduardo Quintela Bóveda.
Carles Vidal va ser detingut el dissabte 4 de juny a
Barcelona. En aquell moment treballava a la Casa Butxems amb el nom de
"Juan Capdevila Mestre".
López Penedo va pertànyer al Partit Obrer d’Unificació
Marxista (POUM) i va ser capità de l’exèrcit republicà, segons l’ajuntament
franquista del seu poble.
DIRECTA 04/02/2016
Jordi Bigas
El dissabte 4 de febrer de 1950, Carles Vidal Pasanau era
afusellat a Barcelona, amb 32 anys. Anarcosindicalista i resistent
antifranquista, era conegut com en Pasanau i com El Carlitos per la policia.
Havia nascut el 6 de novembre de 1917 a Sarrià. Fill d’Alteria Pasanau Pentinat
(de 24 anys) nascuda a Mora la Nova (Ribera d’Ebre) i de Buenaventura Vidal
Tort, jornaler i carboner anarcosindicalista nascut a Manresa que tenia
aleshores 26 anys. La inscripció al Registre Civil, feta per la llevadora Maria
Boada Soler, assenyala que en Carles va néixer a les cinc del matí al segon pis
del carrer Hort de la Vila 16.
 |
| El mestre anarquista Josep Xena Torrent (1907-1988) a l’Hospitalet, l’any 1935. Un any després seria alcalde de la ciutat. A la seva esquerra Carles Vidal Pasanau, que en fou alumne |
Vidal estudià a l’Escola Ferrer Guàrdia de l’Hospitalet de
Llobregat, regentada per Josep Xena Torrent, ciutat on la família se’n va anar
a viure en data desconeguda. De ben jove freqüentà la família dels Sabaté
Llopart i els ambients anarquistes de la Torrassa. Durant la Guerra civil va
combatre amb les unitats anarquistes en primera línia i la rereguarda.
Amb el triomf militar franquista, amb 21 anys, s’exilià a
França, acompanyat de la mare (46), el pare (48) i una germana, Maria Vidal.
Abans de la guerra treballava d'aprenent mecànic i vivia a la que, amb la
victòria va passar a anomenar-se Rambla Justo Oliveras 37, d’Hospitalet de
Llobregat. Després de la guerra va treballar de carboner amb el pare a Tolosa
de Llenguadoc.
En 1947, va ser responsable clandestí de la coordinació de
la Comissió de Relacions del Baix Llobregat de la Confederació Nacional del
Treball (CNT) a l’exili –a Tolosa de Llenguadoc, concretament– i, el 1948,
membre del Comitè Regional de Catalunya de la CNT. Amb José López Penedo i
altres, s’integrà al Grup d’Acció Los Novatos del Moviment Llibertari,
encapçalat per Francesc Sabaté Llopart (El Quico) i el seu germà gran Josep.
A l’Estat francès va fer de xofer i mecànic. Era propietari
d’un automòbil Citroën que va ser identificat als voltants de la fàbrica de
productes químics Rhône Poulenc de Le Péage de Roussillon, a prop de Lió. La
nit del divendres del 6 al 7 de maig del 1948 l’empresa va patir un asalt.
L’atracament va acabar malament amb la mort d’un vigilant, fet que el va
obligar a passar a Catalunya.
El divendres 28 de gener del 1949, el Grup d’Acció ja a
l’interior va atemptar contra Antonio Seba Amorós, un confident policial
infiltrat als ambients llibertaris. L’esperaven quan baixava de l’autobús al
carrer Casp de Barcelona. Malgrat diferents trets, Seba tan sols va quedar
ferit. Se suposa que Carles Vidal era al volant del taxi que havien segrestat.
Aquell mateix matí, van atracar la sucursal del Banc Hispano
Colonial d’Hospitalet amb un botí de 346.021,95 pessetes. Segons figura als
informes del consell de guerra, sis membres del grup d’acció, armats amb
pistoles, i un d’ells amb una pistola metralladora, van entrar al banc.
Parlaven en català, excepte un, segurament en José López Penedo, i es van
acomiadar amb la frase "per la república i el seu exèrcit de resistència.
Salut, companys".
El dimecres 2 de març de 1949, Carles Vidal participà a
Barcelona, sempre segons la policia, en un agosarat atemptat contra el cap de
la Brigada Político Social Eduardo Quintela Bóveda, al costat de Francesc i
Josep Sabaté Llopart, Simón Gracia Fleringan, José López Penedo i Wenceslao
Jiménez Orive. El cap policial no anava al cotxe oficial i dos dels ocupants
del vehicle resultaren morts: el secretari del districte universitari del
Frente de Juventudes, Manuel Piñol Ballester i el xofer d’en Quintela, Antonio
Norte Juárez. José Tella Badoy, cap d’Esports del Frente de Juventudes, hi va
resultar ferit.
A l’atracament del 28 de gener del Banc Hispano Colonial, el
sumari militar afegeix diferents delictes, com el segrest i assassinat de
l’industrial Bernabé Noguera Fernández, al carrer Igualdad. També s’inclou una
cadena d’atemptats del 15 de maig contra els consolats dels estats que havien
votat a favor de l’ingrés de l’Estat franquista a les Nacions Unides,
concretament la col·locació de bombes a les seus diplomàtiques de Bolívia -al
carrer Girona 148-, de Brasil –al carrer Muntaner 273– i el de Perú –a Rambla
Catalunya 88.
A la sentència condemnatòria s’inclou igualment el tiroteig
a una parella de la Policia Armada a les portes del Banco de Vizcaya, al carrer
llavors del General Mola 12 de Barcelona, que va ocasionar la mort del policia
Manuel Rodríguez i en el qual va resultar ferit Francisco López Adán. També la
mort de dos membres del cos general de policia en la que suposadament va
participar José López Penedo. El dissabte 26 de febrer de 1949, als voltants
del cine Condal, a l’avinguda del Marqués del Duero 91, va caure abatut el
policia de la secreta Oswaldo Blanco Gregorio, per trets atribuïts per la
policia als germans Sabaté. L’altre policia, l’agent de tercera classe de la
comissaria de l’Hospitalet, Antonio Juárez y Juárez, va morir una setmana
després de l’atemptat contra el cotxe d’en Quintela. Els fets van ocórrer el
dimecres 9 de març de 1949, durant l’asalt nocturn a la casa on dormien dos
membres del Grup d’Acció, José López Penedo i Josep Sabaté, al carrer General
Sanjurjo 40 primer primera, al barri de la Torrassa de l'Hospitalet.
 |
| Ordre judicial de compliment de la condemna a mort imposada a Vidal Pasanau i López Penedo |
En Carles Vidal es va escapolir precipitadament i en
calçotets, però en José López Penedo va resultar ferit i quedà estès a terra,
interrompent la seva fuga. Tres mesos després, recuperat a l’Hospital Militar
de Barcelona, López Penedo es trobaria amb Carles Vidal a la presó Model i
serien processats al mateix sumari d’un consell de guerra que els va condemnar
a mort.
Les declaracions policials de José López Penedo a comissaria
van portar a la identificació d’El Carlitos com un dels membres del Grup
d’Acció. Els inspectors policials, comandats per Antonio Juan Creix, el van
localitzar mesos després. A diferència d’altres maquis que entraven i es
refugiaven al Sud de l’Estat francès, en Vidal havia tornat a Barcelona amb la
seva companya, treballava amb identitat falsa i havia llogat dos pisos a la
ciutat.
En Carles Vidal no va ser detingut fins el dissabte 4 de
juny a Barcelona. En el moment de la detenció treballava a la Casa Butxems amb
el nom de "Juan Capdevila Mestre". La detenció es va produir a un
tenda de queviures del carrer Canalejas (Sants) on estava inscrit amb la seva
companya per rebre el racionament setmanal. Amalia Masobe Vidal, de 43 anys,
que també havia abandonat la seva residència de França, era nascuda a Guils del
Cantó, a l’Alt Urgell.
"Estrechado a preguntas", Juan Capdevila va
confessar la seva identitat real. Els inspectors li van trobar una clau al seu
pis, al carrer Vilamarí 57, quart primera. La clau donava accés a una habitació
al carrer Sant Antoni Maria Claret 96, cinquè segona, on, segons la policia,
van trobar una pistola i carregadors Astra. La policia, va decomissar al Grup
d’Acció cinc metralletes, tres pistoles i llapis explosius, a més de la pistola
Astra i els carregadors corresponents.
Els interrogatoris van permetre localitzar la vinculació
d’en Carles Vidal amb els germans Sabaté. Segons l’historiador Argi Ferrero,
"la gendarmeria francesa, complint ordres del prefecte de Perpinyà, es
presentà a Casonouve Loubette (Costoja) i detingué a Francesc Sabaté i Llopart
el diumenge 5 de juny, en presència de la seva dona i filles. Molt
probablement, les bones relacions entre Pedro Polo Borreguero, cap de la
Brigada Político Social, i la policia francesa van facilitar la col·laboració
amb la policia franquista".
El seu germà gran, Josep Sabaté, que segurament continuava
amagat a Barcelona, va caure assassinat al barri antic. El dilluns 17 d’octubre
del 1949, la policia l’esperava al carrer Trafalgar. Va aconseguir escapar de
la trampa, ferit de bala, fins a una farmàcia. En el decurs de l’enfrontament,
va morir un policia i ell va ser detingut i traslladat a un centre hospitalari
municipal del carrer Sepúlveda on morí amb 39 anys.
El germà petit, Manuel Sabaté va ser detingut prop de Moià
el mes de setembre del 1949 quan, formant part d’un grup d’acció –Los Primos–
que intentava arribar a Barcelona, guiat per en Ramon Vila Capdevila (1908-1963),
conegut com Caracremada. Torturat a comissaria, seria condemnat per un Consell
de Guerra el dimecres 16 de novembre i afusellat mesos després al Camp de la
Bota, el divendres 24 de febrer del 1950, junt amb Saturnino Culebras, acusat
de ser el delegat del Grup d’Acció. En Manolet Sabaté tenia tan sols 23 anys.
Carles Vidal Pasanau va ser afusellat vint dies abans, el
dissabte 4 de febrer de 1950 a Barcelona, juntament amb el gallec José López
Penedo i enterrats junts al Fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc.
José López Penedo (1915-1950), company d’afusellament
 |
José López Penedo, també conegut com Liberto López. Havia
nascut el 13 de juliol de 1915 a Paredes de Cidade (O Irixo, Ourense, Galícia).
Paleta, afiliat a la Confederació Nacional del Treball (CNT), va pertànyer al
Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) i va ser capità de l’exèrcit
republicà, segons l’ajuntament franquista del seu poble. Segons altres fonts,
lluità en la Columna Durruti durant la Guerra Civil. En acabar el conflicte, va
ser un dels primers a prendre part en accions antifranquistes de grups
llibertaris. Després passà a França i durant l’ocupació participà en la
Resistència a la zona de Prats de Molló.
A l’Alliberament de França, entrà en el grup guerriller
llibertari de Francesc Sabaté Llopart (El Quico), on se l’atribueix ser
l’encarregat de redactar els pamflets i els periòdics clandestins. El 2 de març
de 1949, amb els germans Josep i Francesc Sabaté Llopart, Simón Gracia
Fleringan, Carles Vidal Pasanau, Wenceslao Jiménez Orive i Josep Luis Facerías,
participà en el metrallament a Barcelona de l’automòbil d’Eduardo Quintela
Bóveda, cap de Brigada Politicosocial de la policia que, justament aquell dia,
no viatjava al cotxe; en aquesta acció moriren Manuel Piñol Ballester,
secretari del Frente de Juventudes del districte universitari i Antonio Norte
Juárez, xofer del cotxe d’en Quintela. I quedà ferit de bala José Tella Badoy,
cap d’Esports del Frente de Juventudes.
Dies després, el 9 de març, va ser detingut en una casa del
carrer Sanjurjo, a la Torrassa, barri de l’Hospitalet de Llobregat, on havia
passat la nit amb Josep Sabaté Llopart, tot preparant la partida cap a França.
Sorpresos en plena nit, els dos companys es defensaren i aconseguiren saltar
per una finestra sota una pluja de bales. Sabaté aconseguí fugir, però en José
López fou capturat inconscient, ferit d’un tret al pulmó. Portat d’antuvi al
dispensari de la Creu Roja de Collblanc, va ser traslladat a l’Hospital Militar
de Barcelona, on va ser operat abans de ser detingut i interrogat a la
Comissaria General de Policia.
El dimecres 16 de novembre de 1949 va ser jutjat per un
consell de guerra i condemnat a mort per l’atemptat contra Quintela que va
matar a dos falangistes i la mort de dos policies. José López Penedo va ser
afusellat el 4 de febrer de 1950 al Camp de la Bota de Barcelona, juntament amb
el seu company Carles Vidal Pasanau, i fou enterrat al fossar de la Pedrera; deixà
dona i dues filles.
 |
| Un extracte del sumari judicial del cas López Penedo - Vidal Pasanau, un document fins ara inèdit consultat per elaborar aquest reportatge de DIRECTA |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada