Un enterrament catalanista descrit per la policia franquista

Enterrament de Caterina Albert vigilat per la policia

Fa 50 anys la Brigada d’Informació Político-Social vigilava la família Albert. 

El 27 de gener del 1966 morí a casa seva l’escalenca Caterina Albert, que signava amb el nom masculí de Víctor Català.  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 27/01/2016 

L’Escala (Alt Empordà).- 

Caterina Albert i Paradís, filla del diputat republicà federal insurgent Lluís Albert casat a l’Escala i alcalde d’aquesta vila de l’Alt Empordà, antiga capital alt medieval del comtat carolingi d’Empúries i després estat medieval independent de la casa de Barcelona i Aragó, feia uns quinze anys que feia vida, llegia, escrivia i rebia escasses visites intel·lectuals al llit, doncs des de la mort dels seus germans temia una caiguda mortal a causa de la pèrdua d’agilitat amb l’edat i gràcies a ser rendista agrària, pocs diners a l’any que li donaven per viure i pagar el sou de la seva minyona de tota la vida. Solament s’aixecava a les 11 del matí per dinar al migdia i tornava a la seva cambra a la seva casa familiar dels Paradís, emparentats amb els Farrès i els Sureda. 

El 27 de gener de 1966 a l’Escala el metge de capçalera, Jesús Isern, va avisar la gent que trobava pel carrer que s’havia mort l’artista plàstica --dibuixant i pintora--, historiadora, arqueòlega, poeta, escriptora i novel·lista Caterina Albert --que signava des de finals dl segle XIX amb el pseudònim masculí i patriòtic Víctor Català-- que havia nascut a aquesta vila l’11 de setembre de 1866, poques setmanes abans que el seu pare guerregés contra l’exèrcit espanyol del règim del general Prim en la insurrecció popular de la Bisbal d’Empordà. Tenia 96 anys, però no fou gaire estrany que el Govern Civil de Girona alertés la Brigada d’Informació Polític-Social de que el sepeli fos estretament vigilat i en sortís un informe  polític. Mentre, en els cafès de l’Escala tothom comentava aquella defunció. 

L’alcalde, el farmacèutic i pintor surrealista Joan Massanet i Juli, monàrquic del pretendent Joan de Borbó i antic militant de Renovació Espanyola abans de la guerra, amic de Caterina Albert des de sempre, va autoritzar a la família Albert Rivas a instal·lar una capella ardent a casa seva, al carrer Enric Serra, on desfilà molta gent, de poble, de l’Empordà i d’arreu de Catalunya, com ara l’Agrupació Escalenca per la Cultura i Esbarjo Jovenils (ACECEJ) la tarda del divendres 28 de gener després de la reunió constituent el matí d’aquell dia als estudis de l’Escola Nacional, a l’Aixart. Durant dos dies la família Albert Rivas reberet molts telegrames de condol de diversos indrets del país i que anaven a recollir a la propera oficina telefònica que regentava Caterina Sala, en el mateix carrer. 

Inhumació al cementiri marí de l’Escala sota vigilància policial de la secreta BIPS

A les 4 de la tarda del dissabte 4 de gener un multitud d’arreu es congregà davant casa seva, amb l’assistència de part de la intel·lectualitat d’aquell temps, com ara l’escriptora, música i novel·lista francmaçona i d’ERC Aurora Bertrana, que passava llargues temporades a l’Escala; el poeta i escriptor de Castelló d’Empúries Carles Fages de Climent, acompanyat pel director de la revista figuerenca ‘Canigó’, Xavier Dalfó; l’advocat empordanès, antic dirigent de la Lliga de Catalunya i empresari Narcís de Carreras; l’artista i torero Màrius Cabré; els Folch i Camarasa, que passaven mesos de vacances a l’Escala, l’arqueòleg gironí Lluís Pericot;  l’historiador gironí Santiago Sobrequés; els escriptors Octavi Saltor, Artur Llopis, Tomàs Roig i Llop, Josep Miracle, Joan Oller, Jordi Sarsanedes, Joan Triadú i molts altres. Davant el nínxol on s’havia d’inhumar Caterina Albert, un grup escolta femení de Barcelona, que duia el nom de Daines Víctor Català, va cantar emocionadament el ‘Cant dels ocells’ aquella tarda de gener, mentre dos escriptors detectaven la presència d’agents de la Brigada Político-Social i avisaven a la família Albert del fet.

En l’informe policial franquista es llegeix una detallada relació de les persones catalogades com a més sospitoses de desafectes a la Dictadura, entre les quals hi figurava l’antic col·laborador de Francesc Cambó, Narcís de Carreras, nat a la Bisbal d’Empordà; l’escriptor Octavi Saltor; el poeta Fages de Climent; l’historiador Santiago Sobrequés i el periodista figuerenc Xavier Dalfó. La policia franquista destacà que Màrius Cabré va fer una ofrena floral amb una corona “a la que estava subjecta una cinta bandera de les quatre barres, d’uns dos metres de llarg per sis centímetres d’amplada”. I que l’alcalde, Joan Massanet --que militava a les FET de las JONS però era monàrquic de Joan de Borbó i antic membre de l’espanyolista i ultradretana Renovació Espanyola (Bloque Nacional) però també antic membre de l’entitat Amics de l’Art Vell que havia promogut Pere Bosch Gimpera, però malvist pel Govern Civil de Girona que l’havia anomenat l’any 1959 a causa de ser delegat del Servei del Patrimoni Artístic Nacional espanyol dins l’estratègia franquista d’utilitzar el patrimoni d’Empúries com a reclam turístic-- que en el cementiri va “pronunciar en català, visiblement emocionat, unes paraules d’alabança de la personalitat, molt senyalada i original en molts aspectes, de la finada”.

En la fitxa franquista de Víctor Català es considerava aquesta figura escalenca com una persona catalanista,però no fou qualificada de separatista.

Políticament, cal senyalar que l’alcalde Joan Massanet, entre la cinta de la senyera, les Daines Víctor Català i el fet de fer un discurs en la seva llengua pròpia provocà una indignació al Govern Civil de Girona, i, poc després, el governador Hellin Sol el va destituir, per més que mantenia bones relacions amb el ministre d’Habitatge del govern franquista, Luis Rodríguez de Miguel.