Fou
col·laborador de «Los Solidarios», grup d'acció que s'oposà al pistolerisme de
la patronal catalana. Fou un dels 74 anarquistes presos a la Model que signà la «Carta abierta a los camaradas anarquistas» el març de 1925 i on es plantejava la necessitat de crear una federació anarquista d'àmbit ibèric, idea que més tard donà lloc a la creació de la Federació Anarquista Ibèrica.
Tancat
al penal del castell de Figueres, pogué fugir-ne l'11 de febrer de 1930 amb
altres cinc companys. Detingut amb aquests companys a l'estació de Perpinyà,
fou tancat per «ús de documentació falsa i vagabunderia». Els cinc foren
exonerats de l'acusació, però van ser traslladats a la presó de Montpeller.
Joaquín Blanco Martínez:
El 8
de gener de 1933 fou assassinat per la policia a Barcelona el militant
anarcosindicalista i destacat anarquista Joaquín Blanco Martínez, també conegut
com El Picón o El Valladolid. Havia nascut cap al 1901 a Valladolid (Castella).
Polidor
d'ofici i militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), fou
col·laborador de «Los Solidarios», grup d'acció que s'oposà al pistolerisme de
la patronal catalana. Durant la dictadura de Primo de Rivera milità en el
Sindicat Metal·lúrgic cenetista. Acompanyava permanentment Ángel Pestaña en
prevenció de possibles agressions.
El
1922, amb José Alcodori Villalba i José Claramonte Gómez, participà en un
intent d'atemptat contra Martínez Anido. En aquesta època feia servir el nom de
José Picón Martínez (El Valladolid) i també era membre del grup de xoc de Josep
Batlle Salvat i de Ramon Rius.
El
25 de setembre de 1924 fou jutjat i condemnat a cadena perpètua i a 14 anys de
presó per les morts, el 4 de juny de 1923 al carrer del Carme de Barcelona,
d'un agent de vigilància, Jesús Fernández Alegría, i d'un taverner que passava
per allà, Pere Garriga Busquets, que es van posar enmig quan anaven a liquidar
Pere M. Homs Sord, antic advocat de la CNT que s'havia fet confident de la
policia i que finalment resultà sa i estalvi.
Fou
un dels 74 anarquistes presos a la Model de Barcelona que signà la «Carta
abierta a los camaradas anarquistas» publicada en Solidaridad Proletaria de
Barcelona el març de 1925 i on es plantejava la necessitat de crear una
federació anarquista d'àmbit ibèric, idea que dos anys més tard donà lloc a la
creació de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
Tancat
al penal del castell de Sant Ferran a Figueres (Alt Empordà), pogué fugir-ne
l'11 de febrer de 1930 amb altres cinc companys (Amadeu Samartí Suñé, Pere Oro
Ricart, Joaquim Pons Gilmar, Bernat Ramis Visellarch i David Piedrahita Luis).
Detingut amb aquests companys a l'estació de Perpinyà (Rosselló), fou tancat
per «ús de documentació falsa i vagabunderia». Els cinc foren exonerats de
l'acusació, però van ser traslladats a la presó de Montpeller (Lleguadoc,
Occitània) perquè pesava una ordre d'extradició per l'atracament de la Casa
Salisachs. Finalment, gràcies a una intensa campanya de suport, fou alliberat
el juny de 1931 i expulsat de l’Estat francès.
Novament
a Catalunya, s'incorporà al Sindicat Fabril i Tèxtil de la CNT-AIT barcelonina.
Formà part del Comitè Revolucionari que encapçalà la insurrecció anarquista de
gener de 1933. Joaquín Blanco Martínez caigué mort el 8 de gener de 1933 a les
escales del Sindicat de la Indústria Hostalera (Sindicat Gastronòmic) de
Barcelona durant el setge policíac arran de l'aixecament anarcosindicalista
d'aquell dia. Deixà una important biblioteca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada