MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 7 de gener de 1900 neix a Évol (Conflent) el mestre, escriptor proletari i llibertari Ludovic Massé

El 1946 escriu una apologia pacifista llibertària, Le refus, inspirada en els esdeveniments recents (ocupació, Resistència, col·laboracionisme, Alliberament) que pel seu inconformisme i les seves crítiques a la burgesia nord-catalana serà rebutjada per l'editorial Flammarion i que no es publicarà fins al 1962




 

Ludovic Massé:

El 7 de gener de 1900 neix a Évol (Conflent) l'escriptor proletari i llibertari Ludovic Massé. Mestre d'escola de professió, com el seu pare Sylvain Massé, va ensenyar a Cabestany (Rosselló) i a Ceret (Vallespir).

El 7 d'abril de 1921 es va incorporar en la Infanteria de Toló (Provença, Alps Costa Blava,Occitània) i fins al 26 de setembre de 1922 va fer el servei militar, tota una experiència per a la seva sensibilitat rebel. En maig de 1930 es casa amb Louise Bassou. I aquest mateix any comença a escriure i fa amistat amb Henry Poulaille, reivindicador de la «literatura proletària», a qui envià els primers textos en 1932, fruits del seu esperit individualista i inconformista. Aquest any, s'adherirà al Grup d'Escriptors Proletaris i entra en 1933 en el comitè de redacció de la nova revista Prolétariat.  

El 12 de febrer de 1934 participa en una vaga de mestres a la Catalunya Nordi, després, participarà en la creació del periòdic Cri Cérétan. El 14 de juliol de 1935 va prendre part com a membre del Comitè d'Intel·lectuals Antifeixistes en un gran míting a Perpinyà (Rosselló).

El 1937 les jornades de maig a Barcelona el deixaran trasbalsat. En 1940, per participar en una vaga i per exposar les seves idees pacifistes i llibertàries, és separat de l'ensenyament pel govern de Vichy i es dedica exclusivament a l'escriptura instal·lat a Perpinyà, i a la seva gran afició, la pintura --serà bon amic de pintors com Raoul Dufy, Jean Dubuffet, Gérard Schneider, etc--.

L'any 1946 escriu una apologia pacifista llibertàrIa, Le refus, inspirada en els esdeveniments recents (ocupació, Resistència, col·laboracionisme, Alliberament) que pel seu inconformisme i les seves crítiques a la burgesia nord-catalana serà rebutjada per l'editorial Flammarion i que no es publicarà fins al 1962.

Entre 1970 i 1982 la malaltia arremet contra ell que malgrat tot continuarà escrivint fins a la seva mort, el 24 d'agost de 1982 a Perpinyà --dos dies després serà enterrat a Ceret--.

Entre les seves obres podem destacar Le mas des Oubells (1932),  Ombres sur les champs (1934), La flamme sauvage (1936), Les Grégoire (trilogia de la història d'una família rural catalana, formada per: Le livret de famille, 1944; Fumées de village, 1945; i La fleur de la jeneusse, 1948), Le vin pur (1945, sobre les revoltes vinyataires de 1907), La terre du liège (1953), Les trabucayres (1955), Simon Roquère (1969), La sang du Vallespir (1980, reeditada en edició bilingüe català i francès en 2000 per Balzac), entre d'altres.

Va escriure també contes i va col·laborar en nombroses revistes, com Méridional Sportif (crítiques esportives, fonamentalment), Vu, Regards (on va publicar una sèrie d'articles sobre Catalunya), Maintenant, A Contre-Courant, Prolétariat, Cri Cérétan, etc., on a vegades signava sota el pseudònim de Ludovic le Petit. Va mantenir correspondència amb molts escriptors, entre ells, Roger Martin du Gard, Blaise Cendrars, Henri Pourrat, Raoul Dufy, Jean Dubuffet, etc. Es vanagloriava dient que havia fet la seva carrera d'escriptor sense haver «pujat» cap vegada a París (Illa de França). De fet, un escriptor llibertari català en llengua francesa per impediment polític.