Relacionat
amb el grup de Quico Sabaté, especialment en el pas de propaganda i
armament a una banda i altra de la frontera, l'1 de març 1946 fou
detingut de bell nou a Figueres quan recuperava armes d'un amagatall
i condemnat a 12 anys de presó
Emili
Vilardaga Peralba:
El 26 de gener de 1912 neix a Gironella (Berguedà)
el militant anarquista i resistent llibertari Emili Vilardaga
Peralba.
De
jove treballà a les mines de Sallent (Bages) i després va fer feina
a la companyia telefònica. Per la seva activa militància fou
empresonat en diverses ocasions a Barcelona.
Quan
l'aixecament franquista, a partir del setembre de 1936 marxà al
front amb la «Columna Tierra y Libertad» i, un cop militaritzada,
fou nomenat comissari de la Primera Companyia del Segon Batalló (153
Brigada). Després, a partir de març de 1938, passà a ser milicià
de Cultura.
El
febrer de 1939 s'exilià a i patí els camps de concentració
francesos.
El 1943, durant l'ocupació nazi alemanya de l’’hexàgon francès,
passà a la Península i, després d'un breu tancament a Barbastre
(Osca, Aragó) per «pas clandestí de frontera», lluità en
l'antifranquisme fins el seu retorn a l’Estat francès.
Relacionat
amb el grup de Quico Sabaté, especialment en el pas de propaganda i
armament a una banda i altra de la frontera, l'1 de març 1946 fou
detingut de bell nou a Figueres (Alt Empordà) quan recuperava armes
d'un amagatall i condemnat a 12 anys de presó. Entre 1947 i 1949, a
la presó Model de Barcelona, col·laborà, juntament amb Manuel
Llatser i Diego Camacho (Abel Paz), en l'edició del butlletí La Voz
Confederal i mostrà el seu esperit rebel negant-se a cantar en el
cor de les capella de l'Església catòlica que hi havia en el centre
de detenció --fou un gran aficionat al cant amb gran talent--. A les
presons de Burgos i de Zamora va fer d'escrivent.
A
començaments de 1952 fou amollat en llibertat condicional i després
d'una odissea, el gener de l'any següent, creuà la frontera del
Pirineu. A l’Estat francès visqué a diferents indrets
(Chartres-Sévard, Eure i Loir, Brezolles, Senonches) i, des de 1959,
a Dreux (Eure i Loir, Vall del Loire). A l'Exili treballa, gràcies
als seus coneixements de l'anglès, en una base nord-americana de
Crucey (Eure i Loir), amb Diego Camacho, i, un cop tancada aquesta,
d'administratiu en una empresa de construcció.
A
més de militar en el Moviment Llibertari de l’Exili, formà part
del grup artístic «Reflejos de España» com a cantant. La seva
companya fou Eulàlia Pajerols Casals (Laieta), filla d'un militant
anarquista de Gironella i íntima d'Antònia Fontanillas.
Emili
Vilardaga Peralba va morir el 8 de setembre de 1969 en un accident
laboral a Dreux.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada