El
1936, Vincenzo Perrrone, conjuntament amb el companys Camillo
Berneri, Michelle Centrone, Mario Girotti, Giuseppe Bifolchi, Ernesto
Bonomini i altres italians, formà part del grup d'anarquistes que,
després de passar per Perpinyà, entraren a l’Alt Empordà pel pas
del Roc de Santa Eulàlia (972 metres, Albera, Rabós) fins
al corral de Pils --i en camió fins a Figueres-- gràcies al suport
de Giuseppe Passoti
Vincenzo
Perrone:
El 25 de gener de 1899 neix a Salern (Campània)
l'anarquista Vincenzo Perrone. Els seus pares es deien Leonardo
Perrone i Antonietta Padula.
El
juliol de 1917 va ser enrolat en l'exèrcit italià i, després de
participar en diversos combats de la Gran Guerra, va se enviat a
Tripolitània per participar en les operacions militars contra les
revoltes líbies. El 20 de desembre de 1920 va ser desmobilitzat i
entrà a formar part de la secció de Salern dels «Combattenti ed ex
Arditi di Guerra» (ex combatents). Funcionari dels ferrocarrils
estatals, participà en diverses vagues i en 1923 va ser cessat per
les seves activitats polítiques.
Com
a sospitós de ser membre del grup antifeixista «Italia Libera», el
29 d'abril de 1925 va ser detingut amb un grup de militants
comunistes quan intentaven aferrar manifests a favor del Primer de
Maig. El juliol de 1925 abandonà Salern amb el militant anarquista
Gerardo Landi i s'establí a Milà (Llombardia), on freqüentà els
cercles llibertàries i, sota la influència de Gino Bibbi,
esdevingué anarquista.
L'agost
de 1926 retornà a Salern i a partir d'aquesta data patí nombrosos
escorcolls per part de la policia feixista. El 17 de novembre de 1926
va ser detingut; jutjat, va ser condemnat a 15 dies de presó per
«portar una navalla». Un cop lliure, va ser condemnat a cinc anys
de confinament i enviat a diverses colònies penitenciàries
(Favignata, Ponça i Lipari). Amb altres companys (Emilio Lussu,
Francesco Fausto Nitti i Carlo Rosselli), participà en un projecte
d'evasió de l'illa de Lipari.
L'agost
de 1928 va ser portat davant un Tribunal Especial per «activitats
comunistes», però finalment va ser absolt per manca de proves.
El
29 de febrer de 1932 va ser alliberat i el novembre de 1933 passà
clandestinament a l’Estat francès i després a Suïssa, on a
Ginebra establí contacte amb Luigi Bertoni.
El
març de 1934 marxà cap a Tunísia, on, gràcies als militants
anarquistes Luigi Damiani, Antonio Casubolo i Giulio Barresi,
obtingué l'autorització per a residir-hi. Treballà com a
representant comercial i per aquest motiu realitzà nombrosos viatges
a l’Estat francès. El juliol de 1936, quan es trobava a París
(Illa de França) i esclatà la guerra d'Espanya, amb altres companys
(Camillo Berneri, Michelle Centrone, Mario Girotti, Giuseppe
Bifolchi, Ernesto Bonomini, etc.), formà part del grup d'anarquistes
que, després de passar per Perpinyà (Rosselló), entraren a l’Alt
Empordà pel pas del Roc de Santa Eulàlia (972 metres, Albera,
Rabós) fins al corral de Pils --i en camió fins a
Figueres-- gràcies al suport de Giuseppe Passoti. És dóna la
circumstància que molts anys després en aquest mateix corral de
cabres van ser apallissats per la policia espanyola els companys
Agustí Rueda i Ferran Simón en el seu primer interrogatori,
detinguts l’octubre de 1977 al coll de Banyuls.
Milicià
enquadrat en el «Batalló Giacomo Matteotti» de la Secció Italiana
de la «Columna Ascaso», partí cap al front d'Aragó per lluitar
contra les tropes franquistes.
Vincenzo
Perrone caigué abatut el 28 d'agost de 1936 durant els combats al
Monte Pelado, entre Osca i Almudébar (Aragó), i fou enterrat al
cementiri de Bizién (Osca, Aragó). Giustizia e Libertà, de París;
L'Adunata dei Refrattari, de Nova York; L'Avanti, de París; Tunis
Socialiste, de Tunis; Il Risveglio Anarchico, de Ginebra; i Guerra di
Classe, de Barcelona, entre altres publicacions, li van retre
homenatge i recordaren el seu sacrifici. En 1999, pel centenari del
seu naixement, Giuseppe Galzerano publicà la biografia Vincenzo
Perrone. Vita e lotte, esilio e morte dell'anarchico salernitano
volontario della libertà in Spagna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada