Nord-est Llibertari: Manifestació al centre de Perpinyà demà dissabte contra l’estat d’urgència a l’Estat francès

divendres, 29 de gener del 2016

Manifestació al centre de Perpinyà demà dissabte contra l’estat d’urgència a l’Estat francès

L’Observatori crida a participar-hi. Es farà davant del Castellet.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 29/01/2016

Perpinyà (Rosselló).-

Es crida a participar a la manifestació de demà dissabte 30 de gener, a les 10:30h, davant del Castellet a Perpinyà (Rosselló), contra l’estat d’urgència decretat a l’Estat francès i que el govern del Partit Socialista francès pretén ara allargar tres mesos més.

Aquesta mobilització és convocada arreu de l’hexàgon francès per sindicats, formacions polítiques i entitats cíviques, com ara la Lliga dels Drets Humans, per expressar el rebuig a l’estat d’excepció i mesures com la retirada de la nacionalitat, que es van instituir després dels atemptats de novembre 2015 a París, amb data de caducitat per aquest final de febrer però que el Govern francès ara vol allargar.

L’Observatori pel respecte dels drets i les llibertats, que aplega una vintena d’associacions i sindicats, crida a manifestar-se a Perpinyà en el marc d’una crida a nivell estatal per dir: Non a l’Estat d’urgència, un perill per la democràcia! No a la retirada de nacionalitat, un perill per la igualtat!

L’estat d’urgència s’inscriu dans l’autoritarisme d’aquest govern. Permet l’actuació policial sense control de la justícia. Restringeix les llibertats públiques (llibertat de manifestació, drets sindicals, llibertat d’expressió…) i les llibertats individuals (assignació de residència…).

Ni l’estat d’urgència ni la retirada de nacionalitat no són respostes als actes terroristes. Al contrari, contribueixen al reforçament dels privilegis racistes, amalgames i pràctiques discriminatòries.

No a la inscripció de l’estat d’urgència i la retirada de nacionalitat a la Constitució. Non a la inscripció en el codi penal de mesures d’excepció.

Participaran a la manifestació de Perpinyà, entre altres, AFPS 66, Agaureps, Prométhée, Asti 66, CEMEALR 66, CGT 66, CNT 66, Collectif anti ogm 66, Collectif pour les droits des femmes 66, FSU 66, Libre Pensée, Ligue des droits de l’Homme 66, Mouvement de la Paix 66, MRAP 66, SNEPS/PJJ 66, Solidaires 66, SURVIE, Syndicat de la médecine générale, Syndicat de la magistrature, CNT SO 66.

També donen suport les formacions polítiques, com ara EELV País Català, FA (grup.Ruff), NPA 66, PCF 66, PG 66, RCP 66, ERC Catalunya Nord.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...