El
nou conseller de Cultura de la Generalitat és impulsor a Figueres
del model de mercantilització de la cultura.
Se’n
va a les corrides de Ceret ja que la tauromàquia queda reduïda a
les Terres de l’Ebre.
 |
| El conseller Santi Vila al costat d'Irene Rigau durant l'últim ple de Carles Puigdemont a l'Ajuntament de Girona |
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 17/01/2016
Figueres (Alt Empordà).-
La governamental
Agència Catalana de Notícies, que fundà fa uns anys Carles
Puigdemont, notifica que el nou conseller de Cultura de la
Generalitat, ex conseller de Territori i Sostenibilitat i antic
alcalde de Figueres (Alt Empordà) per CiU, Santi Vila, va rebutjar
ahir l'etiqueta de defensor dels toros i va assegurar que no ha estat
mai una persona pro taurina. "Jo, senzillament, per una raó de
principi liberal quan es va discutir aquesta qüestió a Catalunya,
vaig dir que no era partidari de prohibir massa res, especialment
vinculat a la cultura", va subratllar Vila en una entrevista al
programa El Suplement de Catalunya Ràdio.
Reconeix
haver assistit a corrides a Ceret
"Si
a mi algú em pregunta si portaria el meu fill als toros jo diria que
no, perquè és un acte massa violent per la sensibilitat del segle
XXI", va continuar el conseller de Cultura, que sí que va
reconèixer haver assistit a diverses corrides de toros a Ceret
(Vallespir) i les va definir com una "experiència
antropològica".
La
Fissura exposa el model de gestió cultura de Vila quan fou alcalde
de Figueres
Llegim
al portat empordanès La Fissura que la gestió institucional en
matèria cultural d’avui a la ciutat de Figueres s’explica, en
gran part, pels canvis en el model que va implementar Santi Vila,
avui conseller de Cultura, des de l’alcaldia.
L’emergència
de grans festivals amb recorregut nacional --amb partides que
s’emporten bona part del pressupost de la regidoria per a propostes
culturals-- contra la disminució de les dotacions econòmiques per a
les petites entitats culturals. La progressiva conversió de la
cultura en producte de consum contra d’altres propostes de caràcter
local que en permeten la seva democratització.
“Hem
de dotar l’Ajuntament d’estructures d’empresa”
De
Vila és la frase “hem de dotar l’Ajuntament d’estructures
d’empresa”, voluntat que és, per una banda, certa: la
introducció d’una administració de la cultura essencialment
encarada a la promoció econòmica. Però també, i sobretot, de
credibilitat dubtosa: la seva gestió va llegar un endeutament del
100,92% al Consistori l’any 2012. Moltes propostes que Vila
projectava per a la Figueres del futur es van quedar en només una
imatge --una maqueta-- i d’altres, com el Conservatori de Música,
continuen en procés d’execució. Tot això en un període
(2007-2013) en què la ciutat patia els primers i pitjors embats de
la crisi econòmica.
Els
festivals: la cultura com a producte de consum
A
l’arribada a l’alcaldia de Santi Vila, la ciutat es converteix en
la seu de dos festivals que marcaran l’agenda cultural dels
figuerencs i que absorbiran gran part de les partides pressupostàries
destinades a aquest àmbit de gestió, deixant poc espai de maniobra
a altres propostes de petit format, d’entitats culturals més
petites de la ciutat o de polítiques culturals de major
periodicitat. Ja des de l’oposició, en el darrer govern del PSC de
Figueres el 2006, Santi Vila manifesta el seu descontentament amb
l’administració de l’erari municipal destinat a finançar el
festival Acústica.
És
uns anys després a l’alcaldia quan l’alcalde Santi Vila
destitueix de forma polèmica Ciro Llueca com regidor de Cultura
(membre del PSC i soci de govern) el febrer de 2010, afirmant que
aquest destinava una quantitat excessiva al pressupost de la ciutat
en Cultura, però una dotació escassa als festivals, posant en
perill, segons el llavors alcalde, l’Acústica. Dos mesos després
de la destitució de Llueca, Vila firma amb Promo Arts Music
--productora privada del festival-- un conveni que contempla la
destinació de 140.000 euros municipals (40.000 euros els aporta la
Diputació) per, segons afirma, assegurar la continuïtat del
festival. Avui, els pressupostos pendents d’aprovació per al 2016,
el festival Acústica té destinades diferents partides que sumen un
total de 220.000 euros.
El
que inicialment es concebia com un festival de petit format, a l’aire
lliure, amb una contractació d’artistes emergents i íntegrament
gratuït, els darrers anys s’ha convertit en una proposta ben
diferent: concerts de pagament, privatització de l’espai públic
amb les anomenades Acústica Club (zona VIP de pagament) en benefici
de la promotora o l’augment de la seguretat per a controlar l’accés
a l’espai públic. Tot plegat instaurant un model cultural de
festival amb una tendència creixent a l’exclusivitat i
l’establiment de jerarquies dins la plaça, nítidament delimitada
per la grada de pagament. No és estrany que el mateix Santi Vila
sigui l’autor de la frase “hem de dotar l’Ajuntament
d’estructures d’empresa”. Però, en parlava àmpliament Joan
Roura a l’article Dissonàncies, estridències i arítmies a
l’Acústica: “No es tracta només que Figueres s’administri des
d’una perspectiva empresarial que anteposa la raó econòmica al bé
comú, sinó, sobretot, que aquest govern concep la mateixa ciutat
com una marca, és a dir, com un producte de consum amb el qual és
necessari especular”.
El
festival del Circ és un altre esdeveniment que ha quedat a Figueres
fruit del llegat de l’administració de Santi Vila. En un inici,
aquest festival no disposava d’una partida pressupostària pròpia
de l’Ajuntament de Figueres. Però l’any 2012, el promotor
d’aquest esdeveniment, Genís Matabosch, exigia major implicació
de les administracions públiques, al·legant que el festival tenia
un cost total de 285.000 euros (l’Ajuntament hi aportava aquell
primer any amb partida pròpia 25.000 euros). L’any següent el
mateix Matabosch torna a demanar un augment del finançament per part
del Consistori figuerenc, al·legat que el festival té un cost total
–aquest cop– de 600.000 euros. Serà llavors quan, amb Marta
Felip com a nova alcaldessa, l’Ajuntament firmarà un conveni per a
certificar la continuïtat del Festival del Circ fins al 2017 amb una
partida que passa de 25.000 euros a 110.000 euros i que en els
pressupostos contemplats per a aquest any ja és de 120.000 euros.
Sobre la democratització de la cultura que ofereix el festival, les
xifres parlen per si soles: les entrades que estan avui a la venda
per als espectacles ronden dels 15 als 95 euros.
Cal
fer aquí una menció especial sobre les irregularitats
administratives que el Secretari i l’Interventor de l’Ajuntament
de Figueres posen de manifest en el ple municipal que aprova el
conveni del Festival Acústica l’any 2012. Segons l’informe
negatiu que proposen els tècnics de l’Ajuntament, el conveni per
al festival no era un conveni sinó un contracte i, com a tal, hauria
de fer-se per concurs obert. Aquesta circumstància administrativa ha
travessat molts dels convenis en dels últims anys entre l’Ajuntament
de Figueres i entitats privades del sector cultural. De fet, el debat
sobre aquestes irregularitats va tornar a sorgir al ple de setembre
de l’any passat arran de la renovació del conveni amb ConArte.
L’Ajuntament de Figueres va anunciar que adoptava el compromís de
cercar una formulació jurídica que s’ajustés a la legalitat que
encara ara no s’ha materialitzat.
Les
retallades i els projectes inacabats
La
conversió de Figueres en ciutat de festivals projectada per Santi
Vila havia de minvar per a algun lloc. L’objectiu: la cultura
popular i de petit format. L’any 2012 --precisament quan apareix la
primera partida pressupostària pròpia destinada al Festival del
Circ--, les entitats figuerenques culturals pateixen una davallada en
el finançament per part de l’Ajuntament de Figueres. Malgrat que
en els pressupostos, aquesta disminució no queda constatada,
aglutinant diverses partides en una sola, els ingressos a les
entitats pateixen retallades que es fan evidents, llavors sí, en els
pressupostos del 2013. A títol d’exemple: el Cineclub Diòptria
passa de 7112 euros a 5594,98 euros, la Colla Castellera de Figueres
de 9000 euros a 7103,95 euros o les Joventuts Musicals de Figueres de
61204 euros a 51820,42 euros.
Catorze
organitzacions i col·lectius figuerencs de l’àmbit de la joventut
i de la cultura s’organitzaven entorn d’un manifest que s’oposava
a la retallada de l’Embarraca’t
Uns
anys abans, el març de 2009, catorze organitzacions i col·lectius
figuerencs de l’àmbit de la joventut i de la cultura
s’organitzaven entorn d’un manifest que s’oposava a la
retallada de l’Embarraca’t que havia aprovat el govern de Vila.
La modificació, que consistia en la reducció de 9 a 4 dies de
l’Embarraca’t ocasionava una pèrdua de visibilitat i recaptació
per part de les entitats, que tenien en la festa major nocturna de la
ciutat la seva principal font de finançament.
La
gestió en matèria cultural del govern liderat per Santi Vila també
deixa pel record projectes inacabats que mai han arribat a veure la
llum i que havien de convertir Figueres en una ciutat nova i moderna,
segons les paraules del mateix Vila: la segona biblioteca, un nou
arxiu comarcal, la Casa de Cultura, l’escola de dansa Àngel
Corella… La major part d’aquests anaven acompanyats de
modificacions urbanístiques i arquitectòniques d’envergadura, per
la qual cosa calia oferir a la premsa nombroses maquetes i
projeccions virtuals. D’altres iniciatives de l’ara conseller de
Cultura segueixen formant part del pla de govern actual. El 2011, el
Conservatori de Música havia d’ubicar-se a les instal·lacions del
Convent dels Caputxins, on començava a construir-se –amb les obres
adjudicades l’empresa Teyco– un auditori amb capacitat per a 300
persones, on també havia d’instal·lar-s’hi l’escola de dansa
d’Àngel Corella. L’escola superior de música no va poder
materialitzar-se sota el mandat de Santi Vila, però en els últims
anys el govern de Marta Felip ha iniciat diversos tràmits per a
fer-lo realitat. Malgrat que aquest curs escolar havien d’iniciar-se
les matrícules dels alumnes, el projecte resta aturat. L’oposició
al ple de l’Ajuntament ha manifestat en diverses ocasions el
caràcter exclusiu del projecte, amb uns preus de matriculació
elevats i l’adjudicació de la gestió a una entitat privada sense
experiència en l’ensenyament musical.
Santi
Vila va governar la ciutat de Figueres els anys més incipients i
durs de la crisi econòmica posant les expressions i fets culturals
al servei de la promoció econòmica i projectant la ciutat com un
espai sobre el qual, l’Ajuntament, podria especular. El 2012 el seu
govern va deixar a l’Ajuntament de Figueres un endeutament del
100,92%. Encara que s’ hagi intentat pal·liar durant els anys de
govern de la seva successora, Marta Felip, la ciutat en continua
tocada (i és que ens queden el tinter moltes escenes i actuacions de
l’antic alcalde, més enllà de la gestió en matèria cultural).
De
Territori a Cultura
Després
de passar per la direcció del Departament de Territori i
Sostenibilitat, Santi Vila ha esta anomenat pel president de Junts
pel Sí, Carles Puigdemont, nou conseller de Cultura. Vista la seva
gestió cultural des del municipi de Figueres, com a conseller de
Cultura potser no serà, ni tan sols, un bon empresari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada