Balanç
catastòfic d’una conselleria de la Generalitat, des de Pepe
Montilla a Artur Mas
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 14/01/2016
Banyoles (Pla de l’Estany).-
Balanç de la
gestió d’Irene Rigau al Departament d’Ensenyament. Recordarem
quan al final de la legislatura del Tripartit (2003-2006) es va
implementar la sisena hora als centres de primària. Una de tantes
polítiques no consensuades i rebutjades per moltes raons ja que a la
lletra petita d’aquesta mesura s’hi podia llegir un intent de
justificar i subvencionar la sisena hora que imparteixen a les
escoles concertades. En una legislatura més recent, la que va del
2006 al 2010, encapçalada pel president Montilla i amb Ernest
Maragall de conseller, l’educació pública va patir un dels atacs
més greus amb l’aprovació de la LEC (Llei d’Educació de
Catalunya). És clar que en aquest cas Irene Rigau encara no era
consellera d’educació, però no cal amagar que el seu partit no
solament hi va votar a favor sinó que l’ha assumit amb tots els
ets i uts. I a banda d’assumir-la, ha estat la responsable de
desplegar-ne bona part. Malauradament, ha anat en la línia
d’enfortir una organització jerarquitzada dels centres i de reduir
la participació del professorat a la presa de decisions, traslladant
als centres públics un model de gestió dels centres privats, de
caire més gerencial. En canvi, aquest desplegament no ha donat eines
per construir entorns d’aprenentatge humanitzats.
De
l’exconsellera Rigau no ha agradat ni el què, ni el com. La seva
bel·ligerància envers l’escola pública es va manifestar des de
bon començament del seu mandat. No li van caldre ni 100 dies per
aplicar mesures devastadores per a l’ensenyament en nom de
l’optimització dels recursos que es van traduir en la manca de
cobertura de substitucions i la reducció entre un 20 i 28% de les
dotacions per a despeses de funcionament de centres. A Rigau no li va
caldre l’aplicació del Reial Decret Llei 14/2012 pel Govern
espanyol de mesures urgents de racionalització de la despesa pública
per començar a retallar. Ella es va avançar i quan va planificar
les plantilles del curs 2011-2012, el primer curs sencer del seu
mandat, amb vehemència va anunciar la intenció de fer front a
l’augment previst de 12000 d’alumnes sense augmentar la plantilla
i va suprimir el cobrament del mes de juliol per a les persones que
fan substitucions, a més a més de reduir la seva jornada i salari.
Així mateix, també va preveure un augment d’hores lectives i no
lectives de mestres i professorat. I no us penseu que es va aturar
aquí, el curs 2012-2013 va planificar el tancament d’escoles
començant per les línies de P3.
De
Rigau tampoc ha agradat el com. Encara tenim present les paraules “la
vostra escola no té futur” quan es va adreçar als membres d’una
plataforma que defensava l’ensenyament públic i reclamava la
continuïtat d’una escola. Ara marxa del Govern de la Generalitat i
diu que torna a les aules.
La
comunitat educativa s’ha organitzat, ha sortit al carrer a fer
sentir la seua veu i ha manifestat que no estava d’acord amb
aquestes mesures per forçar-ne el canvi. Quin goig feia el territori
quan les samarretes de SOS ESCOLA PÚBLICA omplien els carrers, i als
centres educatius s’hi evidenciaven senyals de descontent amb el
que estava passant fent cadenes humanes, cassolades i actes de tota
mena i quan les assemblees on la defensa de l’educació pública
era el centre del debat es van multiplicar. Perquè l’escola es fa
entre totes, és molt clar el què es juga i per això cal
defensar-la.
La
conselleria d’Ensenyament de la Generalitat ja té nova
responsable, Meritxell Ruiz. Resulta que mentrestant Irene Rigau ha
anat aplicant les polítiques que s’han descrit més
amunt, Meritxell estava al seu costat.
Italo
Calvino el 1974 va dir: "Un país que destrueix l’Escola
Pública no ho fa mai per diners, perquè manquin recursos o perquè
el seu cost sigui excessiu. Un país que desmunta l’Educació, les
Arts o les Cultures, està ja governat per aquells que només tenen
quelcom a perdre amb la difusió del saber". Aquest país ara és
el Principat de Catalunya i Convergència, amb Rigau o sense Rigau,
ha governat tot desmuntant l’Escola Pública i mentre un sol
element d’aquest partit estigui en el Govern seguirà aquesta
destrucció, sigui en solitari, com fins ara, o amb companyia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada