En
l’alliberament republicà nacional vers la República Socialista Catalana, ni un
pas enrere.
El
Govern espanyol aprova l’ofegament de l’Ebre.
La
Plataforma de Defensa de l’Ebre ja ha iniciat accions per aturar-lo.
La
Delegació del Govern espanyol demanda quatre ajuntaments catalan.s
Accions
contra els consistoris de Barcelona, Badalona, Vacarisses i Torrembarra per
assegurar la ubicació "preferent" de la foto del rei.
Manuel
Delgado: “No podem confiar el futur a aquell que representa la pitjor part del
passat”.
“L'escorament
polític que fins ara ha tingut el sobiranisme ha estat bàsicament del
centre-esquerre cap a la dreta”.
“Que
l’amabilitat s’esfumi de cop i aparegui un rostre desencaixat i rabiós que
adverteix justament això que dic. La forma histèrica del nacionalisme té un
nom: feixisme”.
[Barcelona
(República Catalana) 08/01/2016]
L’AMIC DEL POBLE
 |
| Artur Mas encara avui defensa la seva candidatura per ser reelegit president de la Generalitat |
De
cap manera s’ha de deixar liderar Artur Mas, representant de la burgesia, el
procés d’alliberament republicà català. Diumenge, 10 de gener, aclamat per la
contrarevolucionària Assemblea Nacional Catalana i els elements nacionalistes ‘blancs’,
des de Convergència al partit Poble Lliure i el Col·lectiu Drassanes, Artur Mas
no haurà baixat del burro. S’emprenya amb ERC pel fet de no voler entrar en el
seu govern en funcions i insulta la CUP-CC quan qualifica aquesta formació
política parlamentària de ser un corc que el veta i si acceptés aquest vet i
fer un pas al costat per salvar els mobles del “procés sobiranista”, al seu
criteri, els mobles es corcarien. Si realment Artur Mas vol la independència
nacional i no vol renunciar a la Presidència la sortida és clara: en comptes de
signar la convocatòria d’eleccions pel 6 de març que faci com Lluís Companys el
6 d’octubre de 1934. Que proclami per decret aquest diumenge la República
Catalana. I restableixi el decret de col·lectivitzacions, control obrer i
municipalització de l’habitatge de 1936, decreti la formació d’un cos voluntari
civil de Milícia Republicana Catalana, trenqui tota relació amb l’Estat
espanyol, decreti el desarmament i sortida de l’Exèrcit espanyol, la Guàrdia
Civil i el Cos Nacional de Policia espanyola mentre Mossos d’Esquadra i la
Milícia Republicana Catalana assumeixin totes les competències de Seguretat
Pública i Defensa Interior i Exterior així com controlin la frontera francesa i
els límits de la nova frontera espanyola, els aeroports i els ports catalans,
nacionalitzi la banca i decreti la col·lectivització dels serveis bàsics, l’ensenyament
privat i religiós, la sanitat privada, el transport privat, en definitiva que
es desconstrueixin les estructures capitalistes al Principat. És evident que
Artur Mas mai faria això. Per això mateix cal dir-li bon vent i barca nova.
Vers la República Socialista Catalana, autogestionada i autogestionària per la
col·lectivitat.
El
Govern espanyol aprova l’ofegament de l’Ebre
 |
| Una pintada en contra del transvasament del riu Ebre |
El
Consell de Ministres del Govern espanyol celebrat aquest divendres ha aprovat
per reial decret la planificació hidrològica que inclou una desena de conques,
entre les quals la de l’Ebre. El reial decret no inclou cap de les peticions
que demanava la Generalitat de Catalunya per respectar el cabal per considerar
sostenible el tram final de riu. El Govern de la Generalitat considera
“insuficient” el cabal que quedarà al tram que passa per les Terres de l’Ebre.
El document aprovat preveu 465.000 hectàrees més per a regadiu i la construcció
d’una cinquantena d’embassaments.
La
Plataforma de Defensa de l’Ebre ja ha iniciat accions. Aquest mateix divendres
convoca una concentració de protesta a Tortosa. I té previst recórrer el nou
Pla davant el Tribunal Duprem i la Comissió Europea.
El Govern
de Castella la Manxa, de la seva banda, també ha anunciat que durà el decret
que preveu plans hidrològics del Tajo, el Segura, el Júcar i el Guadiana al
Suprem.
Accions
contra els consistoris de Barcelona, Badalona, Vacarisses i Torrembarra per
assegurar la ubicació "preferent" de la foto del rei
 |
| Fotos petites del Borbó i d'Artur Mas |
Esgrimint
que el retrat del rei d'Espanya ha d'ocupar un lloc preferent on tenen lloc les
sessions dels ajuntaments, com marca la normativa sobre funcionament de les
entitats locals, la Delegació del Govern a Catalunya ha demandat fins ara
quatre consistoris catalans: els de Barcelona (octubre), Badalona, Vacarisses
(desembre) i Torredembarra (novembre). Pel que fa a Torredembarra, des del 29
d'octubre de l'any passat es mostra una foto amb mida de carnet de Felip VI de
Borbó (també una d'Artur Mas de les mateixes dimensions), la qual cosa ha mogut
l'Advocat de l'Estat a presentar una demanda amb relació a la qual el jutjat
número 2 de Tarragona ha obert diligències. En tots quatre casos, considera la
Delegació del Govern, es van incomplir els requeriments sobre la imatge del rei
previs als recursos contenciosos administratius plantejats. En canvi,
l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, quan el president d'ERC, Oriol
Junqueras, encara era alcalde, va complir el requeriment per ubicar la imatge
de Felip VI com vol la Delegació del Govern.
Manuel
Delgado: “No podem confiar el futur a aquell que representa la pitjor part del
passat”
 |
| Manuel Delgado per la independència i enfront el nacionalisme histèric |
En
una entrevista de Vilaweb a l’antropòleg Manuel Delgado, signant del manifest
Crida Comunista que defensa una República Popular Catalana davant la gent que
defensem una República Socialista Autogestionada i Autogestionària, es diu que és
una veu autoritzada per a parlar dels moviments socials i populars del país.
Creu que el sobiranisme necessita aquests sectors per a poder-se eixamplar i
superar la barrera del 50%. Per això troba indispensable de deixar enrere la
figura de Mas: “Continua essent l’obstacle”. Òbviament, també parlem de la
divisió interna de la CUP i de les probables eleccions de març, per a les quals
proposa una coalició d’esquerres.
També
que “la coherència de la CUP es va repetint com un elogi. La coherència del no.
Però és que el no es tan coherent com el sí. Els partidaris del no, no són més
coherents que els del sí. Igual que els del no, no són menys independentistes
ni els del sí són menys anticapitalistes. Això no és veritat. Bàsicament, hi ha
una actitud diferent sobre què cal fer. Baños i jo, posem per cas, crec que
pensem igual. Encara més, et diré que sentim la mateixa cosa. I estic molt
orgullós de gaudir de la seva amistat. L’única diferència és que ell pensa que
s’ha de fer una cosa i jo penso que se n’ha de fer una altra. Aquesta és la
diferència. Però no és un problema de coherència. La seva posició és tan
coherent com la d’aquells que han votat que no. Baños ha estat coherent amb
allò que interpretava que era el programa que representava”. I afegeix: “La CUP
està unida perquè està dividida. Perdó, ja sé que sembla un joc de paraules,
però és impossible d’unir una cosa que no estigui dividida. La CUP és una
unitat, la qual cosa vol dir que és composta per maneres diverses de veure les
coses que estan juntes. O sigui, les coses poden estar unides sempre que siguin
divisibles, sempre que puguin ser distingibles les unes de les altres. Si no,
no estarien unides i serien la mateixa cosa. Això no és una paradoxa lògica. La
CUP és una unitat. Sempre ha estat dividida, en el millor sentit de la paraula.
Sempre ha tingut formes diferents de veure les coses”. I que “la CUP té un
doble risc. D’una banda, que els qui han votat pel sí puguin acabar
dissolent-se dins ERC. De la mateixa manera que alguns, subratllo alguns, que
han votat pel no, finalment acabin dissolent-se dins En Comú Podem. És clar que
és possible. Però passa que alguns creiem que el projecte CUP encara té
vigència i que li correspon de superar aquesta mena de crisi que és resultat
d’una opció, però també d’una campanya d’insults que són inconcebibles en el
nostre context social que tantes vegades hem qualificat d’exemplar. En vista
d’això, és normal que hi hagi una mena de neguit. Però jo estic convençut que
no passarà ni l’una cosa ni l’altra i que la CUP com a projecte sobreviurà.
Evidentment, és clar que em puc equivocar. També t’explico molt més els meus
desitjos que els meus pronòstics”. Sobre la denominada classe mitjana en el
procés català diu: “Però bàsicament ha de comptar que no tothom és de classe
mitjana. Ja sé que bàsicament vivim en un model social en què qualsevol persona
que no sembli de classe mitjana sembla condemnada a l’estigma. Cal pensar que
una part de la població no és de classe mitjana i que fins i tot podria ser
identificada amb allò que en una altra època hauríem anomenat classe obrera o
senzillament classes populars. Això que ha passat aquests últims anys ha estat
un moviment de masses, en el sentit històric de la paraula. El protagonisme i
l’aliment bàsic ha estat essencialment la classe mitjana. Històricament, aquests
moviments poden tenir certes derives que de vegades no deixen de ser
inquietants, tal com alertava Ortega”.
A
més, Delgado exposa: “El problema ha estat sempre el mateix, i en això la CUP
tenia raó, perquè sempre que n’ha tingut l’oportunitat ha advertit de la importància
d’eixamplar el procés per l’esquerra. I és claríssim que aquesta és la mancança
que tenim. És claríssim que l’escorament polític que fins ara ha tingut el
sobiranisme ha estat bàsicament del centre-esquerre cap a la dreta. En aquest
país hi ha hagut mobilitzacions importantíssimes que han estat clau en la
història recent, relacionades amb les protestes contra les retallades o contra
l’abús immobiliari, de les quals l’expressió màxima i més notòria va ser el
15-M. I aquells sectors, d’alguna manera, hi han d’estar presents. Per no
parlar de què significa aquesta part de la població que viu als barris del nord
i a l’extraradi de Barcelona. Aquesta gent existeix”. Sobre el paper d’Artur
Mas: “En un moment determinat en què, de sobte, la lluita per l’emancipació
nacional es va convertir en una lluita per a defensar Mas. Va ser en aquest
moment quan es va produir un trencament perquè una part dels sectors favorables
al procés sobiranista van espantar-se. Una part important de la població va
desenganxar-se del procés, bàsicament, perquè veien inacceptable la presència
de Mas al capdavant”. Afirma que “Mas continua essent l’obstacle. És a dir, no
podem confiar el futur a aquell que representa la pitjor part del passat. És
que és una incongruència absoluta”. Opina que unes noves eleccions no debilita
el procés sobiranista: “No. Jo crec que és claríssim que no hi haurà cap
independentista que deixi de ser-ho. Pot ser que deixi de votar, però no que
deixi de ser-ho. En canvi, es produeix un fenomen ben interessant. Que és que
un nombre de persones –difícil de calcular– que van votar una opció tan
radicalment unionista com Ciutadans el 27-S, a les eleccions espanyoles van
votar una opció inequívocament sobiranista, partidària del dret a
l’autodeterminació, com és En Comú Podem. És molt probable, i faig només una
càbala, que la presència d’En Comú Podem acabi absorbint un nombre
importantíssim de votants que fins ara havia votat Ciutadans”.
Finalment,
Delgado diu que “sempre hem cregut que el nostre país era com un foc de camp
colossal, en què tot era fet amb harmonia, amb somriures i que entre tots ho
faríem tot. No. Ara es va veient que a un sector d’aquesta mena d’esfera que
conforma Junts pel Sí, particularment de CDC, se li escapen rampells d’odi. Per
entendre’ns. Hi ha un sector de votants de Junts pel Sí que sembla que hagin
entrat en convulsió. De la mateixa manera que tenim la nostra caverna mediàtica
catalana. I que tenim la nostra Marhuenda. Aquesta insistència, aquest to que
ens és tan estrany en la nostra tradició tan flegmàtica de fer les coses que,
francament, demostra una vegada més una cosa: que hi ha un sector de qualsevol
nacionalisme que pot entrar en qualsevol moment en situació d’histèria. I crec
que això que veiem és una histèria nacionalista”. Sobre si es podria retardar
per les actuals contradiccions parlamentàries la independència, Delgado
conclou: “En els moments complicats és quan es veuen les coses. A mi també em
feia molta il·lusió! Però de debò que aquesta mena de convulsions en què entren
tantes persones… Sembla que estiguin posseïts. Que l’amabilitat s’esfumi de cop
i aparegui un rostre desencaixat i rabiós que adverteix justament això que dic.
La forma histèrica del nacionalisme té un nom: feixisme”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada