Quan
Ciutadans demostra que és el principal enemic polític del proletariat i les
capes populars que hi ha al Regne d’Espanya, com el Partit Nazi als anys 30 a
Alemanya, hi ha un degoteig de dimissions amb polèmica a aquest parit feixista
espanyol.
Són
l’únic alcalde del partit a Andalusia i un falangista regidor i responsable de
la formació a Soto del Real.
Duran
i Lleida s’ha servit de la política i l’ha convertit el seu pal de paller per
sustentar la seva vida, un fet reconegut per ell mateix.
[Barcelona
(República Catalana) 10/12/2015]
L’alcalde
d’Espartinas (Sevilla), José María Fernández, ha presentat la dimissió aquest
dimecres tot i que està imputat per prevaricació fa quatre mesos. Segons
publica lainformación, la direcció nacional de Ciutadans ha justificat l’acte
del seu dirigent perquè sospitava que el PP anava a fer públic el succés durant
la campanya electoral, per perjudicar el seu candidat a la presidència del
Govern espanyol, Albert Rivera.
D’altra
banda, un falangista regidor de Ciutadans a Soto del Real, responsable del
partit al municipi madrileny, ha estat forçat per la direcció del partit a
dimitir després que es conegués que havia elogiat el fundador de la Falange,
José Antonio Primo de Rivera.
Fernández
està imputat per presumptes irregularitats en contracte del pla d’Ajut a la
Contractació que va a càrrec de la Junta d’Andalusia. Hauria signat 18
contractes sense respectar el període d’al·legacions, entre altres
irregularitats.
El falangista
regidor de Ciutadans a Soto del Real ha dimitit després que dimarts es conegués
que al 2011 havia elogiat via twitter el fundador de la Falange. El regidor ja
havia esborrat prèviament el seu compte de la xarxa social, després que es
difonguessin imatges del seu historial on apareixien missatges que elogiaven
José Antonio Primo de Rivera: “Els teus valors segueixen presents, les teves
idees no s’afusellen” o “gent que critica Primo de Rivera sense tenir ni puta
idea de qui va ser ni què pensava”.
Queda
clar que Ciutadans és el principal enemic polític del proletariat i les capes
populars que hi ha al Regne d’Espanya, com el Partit Nazi als anys 30 a
Alemanya.
Segons
informa l’Agència Catalana de Notícies, el líder suprem de Ciutadans, Albert
Rivera, ha hagut de sortir al pas d'una nova polèmica que afecta a la seva
formació i ha negat que tingui cap intenció de rebaixar les penes als
maltractadors de les esposes. El programa electoral de Ciutadans especifica que
la formació vol "acabar amb l'assimetria penal per qüestió de sexe" i
la seva número tres per Madrid, Marta Rivera, va defensar aquest punt al debat
a nou que va tenir lloc aquest dimecres a TVE, perquè "és tan greu que un
nen vegi com el seu pare mati a la seva mare com que vegi que la seva mare mati
el seu pare". Totes les formacions que concorren a les eleccions
espanyoles del 20-N han criticat amb duresa la pretensió de Ciutadans de reformar
la Llei que el govern de Zapatero va aprovar el 2004 i diversos portaves han
acusat Ciutadans de "masclista".
Ciutadans
ha fet públic finalment aquest dijous una breu nota de premsa que reprodueix
unes declaracions del seu líder. "Ciutadans elevarà l'agreujant penal de
la violència contra les dones en tots els casos de violència domèstica de
qualsevol tipus i condició", especifica Albert Rivera, i per tant
"Ciutadans en cap cas reduirà les penes dels maltractadors". En tot
cas, ha assegurat, "Ciutadans previndrà el maltractament contra les dones
introduint i reforçant les mesures cautelars". Una frenada tàctica. Realment,
si tenim en compte que Ciutadans busca el vot del lumpenproletariat és més que
evident que vol defensar els maltractadors de la muller o simplement aquells individus que criden “es
meva, és meva”. C’s vol el vot de l’Espanya negra i el que al segle XIX en
deien “escòria de la societat”.
Duran
i Lleida s’ha servit de la política i l’ha convertit el seu pal de paller per
sustentar la seva vida, un fet reconegut per ell mateix
Josep
Antoni Duran i Lleida ha estat un dels polítics més ben valorats pels
espanyols, fins i tot el 2011 va ser el més ben valorat, però després de trenta
anys al capdavant del grup de CiU al Congrés dels Diputats, de viure com un sapastra
i de flirtejar amb el sector negocis madrileny, el polític de la franja de
Ponent ha perdut el seu crèdit de forma inversament proporcional a l’augment
d’adeptes a la independència de Catalunya. Duran passarà a la història per
haver traït els principis fundacionals del seu partit, provocar-ne l’escissió,
situar Unió Democràtica de Catalunya en l’àmbit extraparlamentari i deixar el
partit amb un deute impossible de prop de 20 milions d’euros. Malgrat el penós
llegat, ara Duran intenta cremar l’últim cartutx polític que li queda amb el suport
incondicional del comte de Godó, el diari La Vanguardia i el programa del
desprestigiat Josep Cuní, la veu del seu amo, Xavier Godó.
Amb
un extens currículum que un s’havia estat tota la vida dedicant-se a la
política, per sort, avui dia, quan algú es presenta amb aquestes credencials la
reacció generalitzada és d’arrufar el nas i desconfiar. Atenció als càrrecs que
ha anat acumulant Duran i Lleida durant els seus més de 40 de dedicació
política que aquí us enumerem. Tardareu més d’un minut a llegir-los per més
ràpid que intenteu anar:
-. Ingressà
a Unió Democràtica de Catalunya l'any 1974 i fou el primer president de la Unió
de Joves el 1977.
-. Començà
la carrera política com a paer segon a la Paeria de Lleida, càrrec que deixà
l'any següent en ser nomenat...
-. Director
general d'Assumptes Interdepartamentals de la Generalitat de Catalunya.
-. Diputat
a les eleccions generals espanyoles en les legislatures del 1982, 1986 i 1989 i
des del 2004 fins a l’actualitat. Ara pretén repetir però tot a punta que es
quedarà sense cadira.
-. Nomenat
delegat territorial de la Generalitat a Lleida.
-. De
1986 a 1987 fou diputat al Parlament Europeu.
-. El
1999 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya i nomenat conseller de
Governació de la Generalitat de Catalunya, fins al 2001.
-. Ha
estat president del Grup Parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats des de
les eleccions de 2004.
-. És
també president del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya des del
1987, càrrec que ja ocupà entre 1982 i 1984.
-. A
partir del 2001 va ser secretari general de Convergència i Unió.
-. En
2004 va ser escollir president de la comissió permanent d'afers exteriors del
Congrés dels Diputats, càrrec que va repetir en 2008 i 2011.
-. També
fou vicepresident de la Internacional Demòcrata Cristiana i és president
d'honor de la Cambra de Comerç de Xile a Barcelona.
Una
aixeta oberta: això és el Cas Pallerols per Duran
El
Cas Pallerols ha fet molt de mal a Unió, però gens ni mica a Duran. Al novembre
del 2000, saltà l’escàndol del finançament il·legal d’UDC, a través dels fons
europeus de formació professional. Ell mateix va afirmar que si es descobria
que el seu partit tenia algun tipus de finançament il·legal dimitiria. Però la
paraula donada per Duran durà poc i se l’endugué el vent. Per justificar la
seva no dimissió, va comparar el Cas Pallerols amb una aixeta de la cuina de
casa: "Si vostè té un pis i algú està treballant a casa i deixa l'aixeta
oberta, vostè no ho ha fet voluntàriament, ni té cap responsabilitat penal. És
clar, haurà de pagar, però és una responsabilitat civil subsidiària".
Al
gener de 2013, el Cas Pallerols es resol amb l'autoinculpació dels acusats, que
per eludir l'ingrés a la presó acorden penes de multa i entre 7 mesos i any i
mig de presó.
Després
del Cas Pallerols, es va preguntar a Duran què li semblava fer una llei que
regulés el finançament dels partits. Duran va afirmar que de "corrupció
sempre n'hi haurà. Allà on hi hagi un ésser humà hi pot haver corrupció".
Deixant clar que qualsevol mesura per a eradicar-la és inútil. De fet, el 16 de
març de 2013 va declarar el següent: "Hem de ser curosos i veure si volem
deixar en mans dels jutges la destinació dels polítics", "Hem
d'acordar una proposta entre tots".
Fer
públics el patrimoni dels diputats és xafarderia
Al
programa Salvados de La Sexta Jordi Évole li va preguntar a Duran què li emblava
que es fessin públics els béns i immobles dels diputats i càrrecs electes. La
seva resposta va ser: “doncs és una ximpleria que no serveix per a res, només
per fer contents als xafarders”. Així i tot, va assumir que durant el seu pas
per la política s’havia fet “més ric”.
Retallades?
No, “reordenament de la despesa pública”
En
un altre programa de Salvados, el conservador va frivolitzar sobre les
retallades:
Jordi
Évole: Què en pensa de les retallades?
-. Duran:
Quines retallades? De les estisores? Retalls de diari?
-. Jordi
Évole: No sap de què parlo? De les retallades en sanitat, educació...
-. Duran:
No són retallades, són reordenament de la despesa pública.
En
una present entrevista a La Vanguardia Duran afirma: “quan reso també demano
força per canviar els meus rampells, algunes actituds, la meva obsessió per
l'ordre i la perfecció que em porten a un malviure i a fer malviure als que
m'envolten. Per sort, la gent que em coneix, malgrat tot, m’estima, però
accepto que tinc uns arravataments terribles".
En
la mateixa entrevista, Duran desvetlla (tot i que era un secret a veus) que no
l’uneix cap tipus d’amistat, ara ni abans, amb Artur Mas. I amb to
condescendent explica: “però començant una relació des de la fredor (els dos
som especials), amb el frec a frec va arribar l'afecte. Crec que s'està
equivocant molt, però li segueixo tenint aquest afecte”.
Sonades
i grotesques van ser les seves declaracions a Catalunya Ràdio durant una
entrevista a càrrec de Mònica Terribas:
-. Terribas:
Si deixa la política, es dedicarà a fer la tesi doctoral i a la docència?'.
-. Duran:
'I de què viuré? Què menjaré? Els pobres professors ho passen molt malament i
no guanyen prou. No en tindria prou'.
Curiosa
resposta tenint en compte que fa 40 anys que és polític i poc ha fet per a
corregir el que ell mateix considera que és un sou baix, el dels mestres. Però
és que encara ha anat més enllà. El líder d'Unió considera que el president
espanyol hauria de cobrar més: "Els sous de la política són insuficients,
però entenc que és un debat que avui la societat espanyola no està disposada a
acceptar. En comparació amb altres països, és un sou baix”. I què guanya
durant? Es calcula que s’embutxaca més de 100.000 euros anuals pels seus
càrrecs com a diputat al Congrés dels Diputats i a Unió. Sí, efectivament, amb
el que cobra un mestre no li dóna ni per una bossa de llaminadures.
Només
algú a l’alçada de Gerardo Díaz Ferrán podria donar lliçons als ciutadans
d’austeritat i després viure en una suite a l’Hotel Palace. Duran i Lleida va
fer seva la frase de “hem viscut per sobre de les nostres possibilitats” en una
entrevista amb Jordi Évole. El més curiós de tot és que, a part del seu sou i
dietes, el cap de llista a les pròximes eleccions espanyoles per Unió ha
tingut, gràcies als seus càrrecs els quals s’aferra des de fa anys, dietes i
viatges pagats i altres tipus de luxes.
Els
homosexuals al psicòleg
Les
seves paraules al seu blog sobre l'homosexualitat van causar-li problemes àdhuc
a les files del seu partit i de CDC. Duran i Lleida, fins i tot, va enviar un
e-mail de disculpes als Convergais després d’haver escrit això: "Em
sorprèn que, quan una persona --després d'anys d'estar casada i amb fills--
arriba a la conclusió que en realitat és homosexual i vol adoptar aquesta
tendència i considera que necessita ajuda, la seva demanda és atesa i el fet de
'sortir l'armari 'és celebrat. Però en el cas invers, aquesta persona no ho pot
fer si acudeix voluntàriament a demanar assistència mèdica. La lògica final
d'aquest plantejament és que l'espècie humana té un estadi normal que és
l'homosexualitat i que ningú pot negar-se a avançar en aquest camí". Tot i
les seves disculpes, la seva homofòbia és inherent en el seu discurs. Ja va
criticar durament que es permetés el matrimoni entre persones del mateix sexe a
l’Estat espanyol, així com les adopcions, però encara va anar més enllà
criticant la llei recentment aprovada pel Parlament sobre els drets de gais,
lesbianes, bisexuals i transsexuals i per l'eradicació de l'homofòbia, la
lesbofòbia i la transfòbia. Segons Duran, "les dades revelen que hi ha
col·lectius molt més discriminats i que no mereixen l'atenció" del
Parlament”. A més titllà de "xiringuitos" les "entitats que
treballen per fer efectius els drets i la no-discriminació" dels homosexuals.
"L'esmena a la totalitat ja no la podrem fer, i ho sento. A vegades, els
complexos i les pressions de col·lectius potents i ben organitzats acaben
imposant-se".
A
vegades l’autoodi o l’autorepressió fa que els discursos més recalcitrants,
arcaics i conservadors amaguin al darrere una font inexorable de desitjos
obscurs, obscens, fantasies i parafílies de les més diverses i esfereïdores. En
aquest cas no sabem si Duran i Lleida ho acompleix però sí que podem recordar
les paraules d’Alfons López Tena: “que el secretari general d’un partit polític
sigui un corrupte, cobri comissions, vengui esmenes de lleis a grups d’interès,
premiï amb càrrecs públics les seves amants i ex amants, i dediqui diners
públics a finançar la seva vida sexual, variada i extensa, i ja m’entens de què
t’estic parlant, oi sr Duran?”
La
cultura d’Occident és superior a la d’Orient
Al
famós i ja extingit programa ‘Tengo una pregunta para usted’ Duran i Lleida va
haver de contestar una pregunta incòmoda feta per a una musulmana. Aquesta, amb
un vel al cap, va preguntar què pesava sobre l’ús d’aquesta peça de roba per
part de les noies. Duran, intentant ser políticament correcte, va acabar dient
que creu que hi ha cultures superiors i més avançades posant d’exemple la d’Occident
davant la d’Orient. Un discurs al límit de la xenofòbia més pròpia de
l’ultradreta --xenòfoba i racista-- que la d’un partit democristià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada