Durant les presentacions dels llibres de memòries de Jann-Marc Rouillan a Catalunya el Txema Bofill l’acompanyava i li facilità la integració a casa nostra |
Dilluns
a la tarda, a la carretera de Flaçà a la Bisbal, sempre al Baix Empordà,
l'anarquista bisbalenc Josep Maria Bofill i Condom, dit 'Sabata' o 'Txema', va
morir en un accident de trànsit als 62 anys.
Va
participar en un equip autònom que una nit, setmanalment, feia una expedició
subterrània a les catacombes de París. Es tractava de conèixer com transitar
sota terra en cas d’insurrecció revolucionària.
Durant
una càrrega de la Policia Armada a la zona universitària de Pedralbes, fugint
cap al metro, en Txema va perdre una sabata, i a partir d’aquell dia va ser
conegut en els ambients llibertaris amb el nom de 'Sabata'.
DIRECTA
11/12/2015
MIQUEL-DÍDAC PIÑERO
Bofill i Piñero fotografiats al Rosselló |
Deia
Txema Bofill que, tot llegint el recull d’articles d’Heleno Saña titulats El
anarquismo, de Proudhon a Cohn Bendit, publicat el 1970, es va fer anarquista,
com molta gent jove que va llegir-lo. Bofill sempre ha estat un lector
multidisciplinari i constant. Té una important biblioteca que la volia fer
pública en forma d’ateneu als baixos de casa seva a la Bisbal. La seva actuació
llibertària s’inicià a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de
Barcelona l’octubre de 1972, durant la campanya per fer baixar el preu del
dinar al restaurant universitari que hi havia aleshores a la zona de Pedralbes
–on inventà el crit de “menjar sense pagar”–, integrant-se en el col·lectiu
d’aquell centre de la coordinadora d’Estudiants Llibertaris de Catalunya i
Balears.
Durant
una càrrega de la Policia Armada a la zona universitària de Pedralbes, fugint
cap al metro, en Txema va perdre una sabata, i a partir d’aquell dia va ser
conegut en els ambients llibertaris amb el nom d'en Sabata, que ell mateix va
utilitzar durant els anys d’estada a París. Estudiants Llibertaris, en el seu
Manifest de desembre de 1972, entre altres coses propugnava l’abolició de la
universitat burgesa i defensava la revolució social. Durant el curs 1973-1974,
el col·lectiu fou un dels principals objectius de la repressió del IV Grup de
la Segona Brigada Regional d’Informació de la Prefectura de Policia de Via
Laietana. Hi va haver nombroses detencions, empresonaments i exilis, com ara el
de mi mateix, que vaig retrobar-me novament a París amb Txema Bofill.
Detenció
i empresonament a Girona
La
primavera de 1973, Bofill va ser detingut a Girona tot fent pintades denunciant
l’assassinat –el 3 d’abril d’aquell any– per part d'agents de la Guàrdia Civil,
de l’obrer Manuel Fernández Marqués a la central tèrmica de Sant Adrià de
Besòs, en reacció al qual la CNT de Catalunya intentà sense èxit una vaga
general. Passà unes setmanes empresonat al centre de detenció preventiu del
Pont Major de Girona i, davant la coincidència d’una condemna del Tribunal
d'Ordre Públic sobre el servei militar obligatori, en Txema, un cop en
llibertat provisional guillà a París, on es matriculà en el centre universitari
experimental del bosc de Vincennes, creat la tardor de 1968 i considerat
l’enfant terrible post Maig del 68 on, entre altres professors, hi havia
François Châtelet, Gilles Deleuze, Jean François Lyotard, Dario Fo, Michel
Foucault, Alain Badiou, Jean Bouvier, Yves Lacoste, René Schérer, Michel
Lobrot, Michel Serres, Robert Castel, Claude Chevalley, Denis Guedj i Jacques
Lacan. Durant el curs 1974-1975 ens vam trobar alguns dies a l’hora de dinar al
menjador d’aquest centre universitari, quan jo estava exiliat a l’Illa de
França.
Revolucionari
a París
Durant
la tardor i hivern d’aquell 1974 es va organitzar la campanya internacional de
solidaritat amb els empresonats a Barcelona del MIL-GAC, destacant en aquesta a
París el company Condom Bofill. Durant la primavera d’aquell any, arran de
l’assassinat franquista a la Model de Barcelona del militant comunista
llibertari Salvador Puig Antich, el company de la Bisbal d’Empordà va
col·laborar en activitats dels GARI i posteriorment a la seva dissolució també
en grups autònoms de París i Tolosa de Llenguadoc (Occitània). Una de les
aportacions logístiques més destacades d'en Txema fou la seva participació en
un equip autònom que una nit, setmanalment, d’amagat, feia una expedició
subterrània a les pedreres i catacombes que hi ha sota el centre de la ciutat
de París. Es tractava de conèixer la manera de poder transitat sota terra en
cas d’una insurrecció revolucionària.
Es
va descobrir que sota alguns ministeris i edificis governamentals sensibles hi
havia refugis antinuclears. Arrel d’una expropiació, passà alguns mesos
empresonat i va fer una vaga de fam per aconseguir sortir del centre
penitenciari de Sant Michel a Tolosa. En aquest temps Txema es va afegir al que
podem anomenar anarquisme il·legalista, de forta tradició en ambients
llibertaris francesos. En aquest context va arribar a casa meva, a Perpinyà,
tot amagant-se de la policia francesa que perseguia un grup autònom que havia
estat enxarpat durant una expropiació silenciosa. En aquell temps, la seva
família de tant en tant es traslladava de la Bisbal a Perpinyà per veure’l.
Aleshores es quedava a dormir a casa meva. Una d’aquestes curtes estades a
Perpinyà fou durant el Carnaval de 1976. Vam redactar un manifest de rebels a
l’ordre social regnant en que es declarava que els signants mai es faria el
servei militar. Aquest manifest va tenir una àmplia difusió i fins i tot es
publicà al mensual de Mèxic ‘Tierra y Libertad’, a la seva contraportada.
Tornada
a l’Empordà
Quan
va poder arreglar a París la seva situació legal d’antic rebel del servei
militar obligatori va tornar a la Bisbal. Després d’un temps vinculat a
activitats revolucionàries de caire sensible a Catalunya, s’establí a les
Canàries i quan venia a veure la seva família a la Bisbal es passava per la
meva llibreria a l’Escala per saludar-me. El mateix feia quan des de les
Canàries es va traslladar a la Nicaragua sandinista, on actuà en accions a la
selva enfront dels mercenaris de la Contra. Després d’una vida força moguda i
nòmada per Canàries i l'Amèrica Llatina, se n'anà a Colòmbia.
Finalment
es movia entre la Bisbal d’Empordà i Barcelona. Durant les presentacions dels
llibres de memòries de Jann-Marc Rouillan a Catalunya el company Txema
l’acompanyava i li facilità la integració a casa nostra. Una part de la família
de Rouillan és d’origen català. Bofill també col·laborava amb el butlletí de
l’Ateneu Enciclopèdic Popular i en el mensual ‘Catalunya’. Durant l’estrena de
Salvador, film produït pel Grup Mediapro sobre el MIL i Puig Antich, Txema
participà en diversos actes i redactant escrits d’opinió crítica amb aquesta
pel·lícula on els grups autònoms de combat durant el franquisme tardà a
Catalunya quedaven en mal paper.
Actualment
assistia a actes de l’Ateneu Llibertari de la Bisbal d’Empordà, estava afiliat
al Sindicat Intercomarcal d’Oficis Diversos de la CGT de Girona i era membre de
l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona. Sempre tenia molts projectes i ara
que començava a consolidar el seu arrelament llibertari a l’Empordà ha
desaparegut. Coses de la vida. Una defunció molt sentida. Costa molt formar un
revolucionari i en un segon desapareix. La nit del dimecres al dijous, quan
encara era cos present al tanatori de la Bisbal, un grup autònom va substituir
la placa de la plaça del Castell per plaça Txema Bofill. Nòmada, il·lusionat,
lector diari, polemista destacat, anarquista il·legalista, així ha estat la
trajectòria militant de Josep Maria Bofill i Condom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada