dissabte, 12 de desembre del 2015

Retrat públic a la premsa del general de Ciutadans Fernando López de Castro Fa

López de Castro Fa viu a Roses des de fa anys
Un candidat que solament vol estar al servei de l’Estat









TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 12/12/2015 
Roses (Alt Empordà).- 

 El general jubilat i resident a Roses (Alt Empordà) Fernando López de Castro Fa, de 75 anys i candidat per Ciutadans el 20-D per la circumscripció de Girona, en una entrevista que publica al diari El Punt Avui Tura Soler, periodista d’Olot i ben relacionada amb els cossos de seguretat, hi ha un corrículum més clar que l’aigua en el sentit de demostrar que el partit d’Albert Rivera no és més que un òrgan polític dissenyat pel mateix aparell d’Estat en temps de crisi, en certa mesura el cas del partit nazi, creat pels servis d’Intel·ligència de l’Estat alemany a través d’un agent, Adolf Hitler, que finalment va servir per crear riquesa en la indústria bèl·lica germànica i expropiar els béns de la població semita per finançar aquesta. Un general de la vella guàrdia forjat en temps del franquisme tardà. Fill d’un militar gallec, de regalia militar, destinat a l’Alt Empordà durant l’ocupació militar franquista i destinat a combatre la resistència antifeixista en el Pirineu a Ripoll el 1940, on va néixer el general Fernando López de Castro, de mare d’una família documentada des del segle XVII al llogarret de la Vall de Santa Creu (Sant Pere de Rodes, Port de la Selva). El 1963, quan el franquisme va executar Julián Grimau i va garrotar els joves anarquistes Francisco Granado i Joaquim Delgado, López de Castro ja era tinent destinat al batalló de muntanya del castell de Sant Ferran de Figueres (Alt Empordà). El 1966 va fer un curs de paracaigudista a Castelló de la Plana. Ascendit a capità fins a l’any 1970 instruïa soldats de lleva al campament de Sant Climent Sescebes (Albera, Alt Empordà). Va passar a Girona per comandar la unitat del quarter general. Superats els dos anys a l’Escola d’Estat Major, va ser destinat a Madrid i el 1978 va ser accedit a comandant. Aleshores, el dirigent d’UCD i amic seu de Castelló d’Empúries (Alt Empordà), on residia la seva mare, l’enigmàtic diplomàtic Josep Coderch i Planas –en aquell moment membre del gabinet del president Adolfo Suárez-- li va demanar ser cap se seguretat de la Moncloa, ja que entre altres qualitats pel delicat càrrec hi havia el fet que es defensava bé amb idiomes, segons diu en l’entrevista. Per accedir al càrrec es va haver d’ensinistrar durant tres setmanes als USA en Intel·ligència a cura dels Secrets Services, l’FBI i la CIA, segons relata a Tura Soler. Com a cap de seguretat de la Moncloa va tenir opció de visitar països àrabs, com ara Iraq on es reuní a Bagdad amb Saddam Hussein el 1980. També conegué Yasser Arafat. Va continuar en el seu càrrec durant la presidència de Calvo Sotelo i també dos mesos amb Felipe González, que el va canviar per un altre cap de la seva confiança, segons explica el mateix López de Castro, tot remarcant que ell no va ser mai de l’UCD, “que jo estava al servei de l’Estat”. Tornà a Girona com a cap d’estat major i després marxà a París, a l’Escola de Guerra --on s’ensenya la denominada “doctrina de la guerra revolucionària”, la contrainsurgència militar practicada a les guerres d’Indoxina i d’Algèria entre altres colònies franceses i ara mateix des del 17 de novembre a l’hexàgon francès amb l’exèrcit al carrer--. Quan vaMilitarisme sense límits d’un especialista en Intel·ligència accedir a coronel va tornar a la base de Sant Climent Sescebes. 

Militarisme sense límits d’un especialista en Intel·ligència
Aquest candidat de Ciutadans es destapa en l’entrevista. Pensa que caldria fer que la joventut passi un mes d’ensinistrament militar a fi de que tingui contacte amb l’exèrcit. Així Ciutadans no en té prou amb fer patriotisme espanyol amb la resurrecció del Pla Hidrològic Nacional d’Aznar i el transvasament de l’Ebre, també vol obligar a fer un servei militar obligatori de quatre setmanes i jurar la bandera monàrquica espanyola. Considera les forces armades “les millors coses de la societat” i “on la corrupció és impensable”.
Que contra el terrorisme no hi ha més defensa que la Intel·ligència dels estats occidentals. Cosa que s’ha d’aplicar al Daesh. Que cal coordinar la Intel·ligència a tot Occident, “amb una estratègia global”, doncs, considera que “hi ha en joc la Civilització d’Occident” i que “aquí no es pot anar amb bon rotllo”.
Que a Catalunya hi ha polítics “falsificats”, “entabanadors, que diuen que una Catalunya independent continuaria a Europa tot i saber que no és veritat.” També considera que en una Catalunya independent “la seguretat seria un desastre”, ja que al seu entendre d’especialista militar en seguretat “uns serveis d’Intel·ligència no es poden crear d’un dia per l’altre”.
Surt en la conversa amb Tura Soler el nom del dirigent de Convergència Carles Páramo i Ponsetí, fill d’un guàrdia civil i ex alcalde de Roses per CiU entre altres càrrecs, tot afirmant que “és amic meu i fins i tot l’havia votat, però ara considero que m’ha estafat”. En canvi, López de Castro mostra simpatia per Pere Navarro i Olivella, dirigent del PSC-PSOE, que entre altres càrrecs delicats fou governador civil de Girona en temps de Felipe González, i tenia una embarcació esportiva al port de l’Escala (Alt Empordà).
López de Castro justifica la seva presència en la contesa electoral de la mà de Ciutadans: “fa un any i mig em vaig anar despertant quan amics i familiars m’esgrimien uns postulats que feien pensar que el país anava a la deriva” i un dia va veure una intervenció al Parlament de Catalunya d’Albert Rivera i s’hi va sentir identificat plenament. Un pretext ben dissenyat per fer-ho creure un militar format en Intel·ligència que es contradiu quan diu que solament vol estar “al servei de l’’Estat”.
Finalment, afirma que no és partidari, encara que acata, de la paritat per garantir la presència de dones en les candidatures: “és una discriminació, no em sembla necessari perquè no veig ni una diferència entre homes i dones”. I així va Ciutadans.         

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada