Artur
Mas al servei del Corte Inglés.
Matons
de l’Assembla Nacional Catalana ressusciten els escamots de Miquel Badia.
Diversos
e-mails apunten el coneixement i la supervisió de les activitats de Nóos per
part de García Revenga.
Diego
Torres empastifa la Casa Reia.l
El
judici del cas Nóos comença l'11 de gener.
Artur
Mas: “La CUP no pot canviar el candidat, donaríem la imatge que les grans
decisions les prenen ells.”
El
president de la Generalitat en funcions confirma a Catalunya Ràdio que no hi
haurà cap més oferta des de Junts pel Sí.
[Barcelona
(República Catalana) 29/12/2015]
Artur
Mas va donar llum verda a una operació dels Mossos d’Esquadra per criminalitzar
tothom que participa en la campanya solidària de boicot al Corte Inglés tant
punt va saber que ahir dilluns no seria investit pels diputats de la CUP i va deixar
com a cas perdut la seva reelecció de la gran timoner de Catalunya. Així, dos militants
de la CNT-AIT de Barcelona i del grup adherit a la FAC Alternativa Llibertària
de Sants van ser detinguts ahir al matí pels Mossos i almenys 25 més van ser
citades a declarar, investigades per unes accions de protesta simbòliques
contra El Corte Inglés de plaça Catalunya, a Barcelona. Entre les persones
acusades, es troba el periodista de la Directa Jesús Rodríguez, que l'1 de
novembre de 2015 va cobrir informativament l'acció que donava el tret de
sortida a la campanya de boicot al centre comercial.
El
govern de la Generalitat i Artur Mas al servei del Corte Inglés
Aquest
matí, els dos militants llibertaris detinguts han quedat en llibertat després
de declarar davant el jutge a la Ciutat de la Justícia, on s'han concentrat una
trentena de persones solidàries. Tan bon punt els advocats del cas han pogut
accedir al sumari judicial, han comprovat que hi ha una més persones imputades;
en total, 27 persones. Segons ha pogut saber una de les advocades, El Corte
Inglés va denunciar els fets de l’1 de novembre i el Jutjat d'Instrucció núm. 1
ha iniciat un procediment de diligències prèvies, que ha derivat en identificacions
i en declaracions davant el Mossos d'Esquadra durant el matí. Segons han
informat algunes de les persones investigades, també el periodista Jesús
Rodríguez, se les ha denunciat per “intentar mitjançant accions coercitives que
el Corte Inglés es retiri d'un procés judicial”. Concretament, en el cas de
Rodríguez, les acusacions fan referència a l'acció del l’1 de novembre
-posteriorment n'hi va haver alguna altra protesta-, que va cobrir amb una
altra periodista del mitjà DIRECTA. Tal i com relata l'article publicat al web,
un grup de persones va entrar a El Corte Inglés i va recórrer el centre
comercial des de la última planta, el restaurant, fins la sortida, amb crits
contra l'empresa i col·locant adhesius que reclamen un boicot al Corte Inglés .
L'acció
de protesta de l’1 de novembre a Barcelona va ser el tret de sortida de la
campanya impulsada per la CNT-AIT de Barcelona i Acció Llibertària de Sants per
reivindicar que l'empresa El Corte Inglés renunciés a la indemnització de 8.500
euros en un judici que se celebrarà el 12 de gener i en què els investigats
afronten una pena de cinc anys de presó per participar en un piquet de la vaga
general del 29 de març de 2012.
Declarar
sense informació
Abans
de la declaració del periodista Jesús Rodríguez, l'advocada Anaïs Franquesa, ha
insistit en consultar les actuacions judicial i que la informació li fos
facilitada en el grau de detall suficient per permetre l'exercici del dret a la
defensa. La demanda però, ha estat denegada per part dels Mossos d'Esquadra, ja
que no han permès l'accés de la lletrada a la documentació, tot i que l'article
118 de la Llei d'Enjudiciament Criminal recull el dret a “examinar les
actuacions amb la deguda antelació per salvaguardar el dret de defensa i en tot
cas, amb anterioritat a que se li prengui declaració”. Aquest interrogatori ha
durat pràcticament una hora, durant la qual els Mossos han intentat vincular
Jesús Rodríguez a l'acció de protesta, que, en tot moment, va estar cobrint com
a periodista.
El
nom fa la cosa: el nom de Mossos d'Esquadra i el seu contingut botifler
Fa
cinc anys va aparèixer un estudi sobre el model policíac a la Comunitat
Autònoma de Catalunya realitzat pel Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya,
entitat dirigida per Miquel Sellarès, que proposava que es substituís el nom de
Mossos d'Esquadra i Policia de la Generalitat per Policia de Catalunya. L'argument
consisteix que el cos de les esquadres té "un origen vinculat als
botiflers que donaren suport, directa o indirectament, a la monarquia borbònica
que esclafà els drets i llibertats de Catalunya al segle XVIII". L'origen
del cos i del nom de Mossos d'Esquadra (i de les Esquadres) prové del cos armat
creat pels botiflers de Valls després de la derrota de la Guerra de Successió,
impulsat pels germans Veciana. Es tractava d'un cos indígena especialitzat en
la repressió dels resistents austriacistes i en endavant en un cos encarregat
d'exercir la repressió comandat per la Santa Inquisició. Els Mossos d’Esquadra
(o Esquadres dels Mossos) provenen del segle XVIII-XIX i tenien com a funció
principal un paper auxiliar de l’exèrcit borbònic (combatre els guerrillers
austriacistes, perseguir els desertors en temps de pau i de guerra, control
ideològic i moral, encalçament de contrabandistes i bandolers, etc.), ja que
coneixien suficientment el terreny i actuaven a manera de mercenaris indígenes.
Un rol militar i eficàcia policíaca de control social i polític que els ha
perpetuat per la confiança que oferien a les classes dominants (terratinents,
Església catòlica, industrials, militars espanyols, etc.). Per aquesta raó
aquest cos, que comptava amb un currículum repressiu com a preservador de
l’ordre social i d’obediència durant segles, també va perviure durant el
franquisme com un cos folklòric que simbolitzava l'ordre i l'obediència al
règim. Molts dels mossos dels franquisme eren militars espanyols, un requisit
que durant la transició també es va reservar per als comandaments de la policia
autonòmica actual, que havien de ser militars de graduació per exercir un
càrrec dins dels cos autonòmic.
Repressió
i obediència a la reacció
En
els primers anys de la Segona Restauració Borbònica els Mossos d’Esquadra van a
ser el candidat número u per exercir aquest paper de substitució dels anteriors
cossos repressius que, com en la resta d’aspectes d’aquesta operació política
de maquillatge canviés la façana per deixar-ho tot ben lligat. Un dels
promotors del canvi del model policíac de la reforma fos precisament
l’exfalangista Rodolfo Martín Villa, també molt interessat a recuperar i
ampliar un cos com aquest. Un altre avalador de la continuïtat d'aquest cos
armat va ser el també falangista Juan Antonio Samaranch.
"Atado
y bien atado"
La
festa de la Diada de les Esquadres, que compta amb una dèbil tradició a la
història de Catalunya, va ser recuperada a la dictadura franquista, i
posteriorment es va perpetuar fins l'actualitat. Així, amb motiu del CCLVè
aniversari dels Mossos el 1976, es va instituir la festivitat de les Esquadres.
El govern autonòmic de Jordi Pujol va fixar aquesta Diada de tradició botiflera
i reaccionària el 1982; festivitat militar i ara religiosa que s'ha perpetuat
fins als nostres dies. Des d'alguns sectors de tendència progressista d'agents
de la policia autonòmica es va criticar
fa alguns anys la decisió de celebrar la Diada de les Esquadres amb una missa
catòlica romana, així com les ofrenes en nom del cos armat a la marededéu de
Montserrat.
Els
matons de l’ANC ressusciten els escamots de Miquel Badia
Ningú
no pot negar que la CUP és una organització que practica la democràcia participativa
en comptes del leninista centralisme democràtic. La CUP escolta, accepta i
respecta la pluralitat de les seves bases i de la gent simpatitzants de
sindicats, col·lectius i els anomenats nous moviments socials. Per això cal
denunciar el resorgiment dels escamots de Miquel Badia: unes desmesurades i
feridores campanyes ultranacionalistes burgeses de caire integrista que s'ha
desfermat a les xarxes contra la CUP. Així, des de l'entorn de Junts pel Sí i
dels sectors més hiperventilats de l'Assemblea Nacional Catalana s'han
proferit, en els últims dies, tota mena d'improperis i desqualificacions contra
els sectors socialistes revolucionaris i també la minoria llibertària que hi
milita, titllant-los de botiflers, traïdors, agents del CNI, espanyolistes, borbònics,
unionistes, comunistes, emporrats o borratxos, entre altres epítets d’aquests
elements que realment són agents contrarevolucionaris del Capital disfressats
de patriotes catalans. Malauradament, això no és nou en el nacionalisme
interclassista encetat l'any 2012, des que es va imputar judicialment l'hereu del
gran patriarca de Convergència, Oriol Pujol, pel cas de les ITV. Amb
anterioritat, altres organitzacions i dirigents polítics catalans han estat
víctimes d'aquests propagadors de l'odi nacionalista burgès a les xarxes
socials, com contra Miquel Iceta (PSC-PSOE), Àngel Ros (PSC-PSOE), Joan Herrera
(ICV-En Comú podem), Dolors Camats (En Comú podem), Teresa Forcades (Procés),
Dante Fanchín, Josep-Antoni Duran Lleida (UDC), Lluís Rabell (Revolta Global E.A.-Catalunya
en Comú), Ada Colau (Barcelona en Comú-En Comú podem), per exposar alguns
exemples. Només cal repassar el portal digital Directe.Cat. També se'ls ha
estigmatitzat amb violents insults personals, molt sovint des de l'anonimat.
Aquests atacs, totalment gratuïts i exagerats, han acabat creant un ambient
tòxic i verinós que retrata la mateixa burgesia catalana: els anys 20 del segle
passat practicà el pistolerisme contra el moviment obrer i la CNT; durant la
Segona República, comptà amb els escamots trenca vagues de Miquel Badia; durant
el franquisme tenia la paella pel mànec i amb la Segona Restauració Borbònica
aconseguí mantenir l’hegemonia política per mitjà de Pujol, Maragall, Montilla
i Mas.
L'origen
d'aquesta teledirigida i malaltissa agressivitat fòbica és fàcilment deduïble.
Prové de nuclis molt fanatitzats que defensen, al preu que sigui, la reelecció
d'Artur Mas com a pròxim president de la Generalitat quan resulta que la
coalició Junts pel Sí té 62 escons al Parlament de Catalunya, insuficients per
garantir la investidura d'Artur Mas i per falcar un pacte de governabilitat. El
#pressingCUP és un dels episodis més barroers i vergonyosos que ens ha tocat
viure en els últims mesos. Els matons que ronden per Internet s'han abraonat
amb ràbia i fúria contra el sector esquerranista de la CUP, especialment
Endavant i la diputada Anna Gabriel, perquè no han decidit facilitar la
reelecció del diputat número 4 de la llista de Junts pel Sí per Barcelona,
Artur Mas. A més, durant la campanya electoral de setembre els seus
representants ja van dir als quatre vents que no ho farien.
Des
d'aquests àmbits ultranacionalistes burgesos s'abona i es dona carta blanca als
qui atien la rancúnia contra els qui no pensen com ells o no fan el que ells
voldrien. Ara li toca el rebre a la CUP a nivell mediàtic i als moviments llibertaris
amb maquinacions policials del Govern de la Generalitat. Amb actituds de
fatxendes milhomes els ultranacionalistes no aconseguiran convèncer ningú. Al
contrari, provoquen basarda i multipliquen el rebuig. Seria bo que els
inductors d'aquesta espiral esbojarrada rebaixessin el to i desdramatitzessin
la discrepància política, començant pel president en funcions de la Generalitat,
Artur Mas, o les amenaces, formulades en seu parlamentària, del seu padrí
polític, Jordi Pujol, sobre les branques i els nius. Els insults i les
apel·lacions a la intolerància contra els militants de la CUP -especialment
intenses en els pobles i ciutats de la Catalunya interior- són l'antítesi que
invoca l'anomenada "revolució dels somriures" de l’ANC. Pels
bocamolls, un morrió.
Diego
Torres empastifa la Casa Reial
 |
| L'exsoci d'Iñaki Urdangarin, Diego Torres |
El
tribunal que jutjarà els acusats pel cas Nóos ha admès com a prova un informe
pericial aportat per Diego Torres, ex soci d'Iñaki Urdangarin, el gendre del
Juan Carlos i cunyat del rei Felip, que conté diverses comunicacions i
documents remesos a Carlos García Revenga, qui aleshores era secretari de les
infantes Elena i Cristina de Borbó. Així doncs, segons publica el diari El
Mundo, aquest informe, que exposa que no hi va haver cap mena d'irregularitat
en la captació de diners d'institucions públiques per part de Nóos -més de 6
milions d'euros-, inclou informes que suggereixen que la Casa Reial estava al
cas de les activitats d'aquest institut creat pel marit de la infanta Cristina.
La defensa, exposa el mateix diari, sosté que els documents aportats demostren
que les iniciatives d'Urdangarin i Torres rebien la supervisió de la Casa del
Rei. Se citen entre els documents revelats comunicacions entre el cunyat de
l'actual monarca i José Manuel Romero, "advocat de la Casa de SM el
Rei" i l'enviament d'un esborrany de canvi d'estatuts de Nóos de Torres a
García Revenga, així com un correu remès per la secretària d'Urdangarin al
secretari de les infantes demanant-li ajuda amb la redacció d'una carta a un
membre de la família reial de l'Aràbia Saudita. El judici del cas Nóos comença
l'11 de gener.
Artur
Mas: “La CUP no pot canviar el candidat, donaríem la imatge que les grans
decisions les prenen ells”
 |
| Artur Mas a Catalunya Ràdio, la seva ràdio |
En
una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, Artur Mas ha assegurat que
"la CUP no té tanta força com per canviar el president de la
Generalitat". Dos dies després de l'empat a l'Assemblea Nacional
Extraordinària de la CUP a Sabadell, el president en funcions de la Generalitat
ha retirat que Junts pel sí no canviarà la proposta que va fer tot i només
aconseguir la meitat de suports a l'assemblea cupaire. Segons Artur Mas, la CUP
té dret a rebutjar la proposta però Junts pel Sí també en té per dir
"d'aquí no ens mourem". Segons Mas, la proposta d'acord "està
molt treballada i consensuada" i "no la mourem". Preguntat per
un altre possible candidat a la presidència, Artur Mas ha assegurat que
"no sóc un obstacle ni el problema, mantenim la candidatura per protegir i
garantir el projecte". Segons Mas, "no hi sobra l’espai que puc
representar jo, ni el d’ERC, ni el dels independents ni el de la CUP".
Aquí ha aprofitat per etzibar a la CUP que ‘és un procés que s’ha de fer
votant, no vetant’, ha reblat. Sobre si hi haurà noves eleccions, el president
de la Generalitat en funcions assegura que estan a l'espera "no és la meva
prioritat convocar eleccions, però en aquest cas s'ha d'esperar fins al 10 de
gener".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada