Un
veí de Terrassa ha decidit declarar-se objector de consciència i no
es presentarà a la Mesa que la Junta electoral li ha designat per
aquests comicis. Ha presentat una al·legació on denuncia que
aquesta designació atempta "contra els seus principis".
L'article
143 de la Llei Electoral estableix que "l'absència
injustificada" en la Mesa electoral està penada amb una sanció
de tres mesos a un any de presó.
La
fiscalia demana a un veí d'Elx 540 euros o tres mesos de presó per
fer objecció de consciència a les eleccions generals de 2011.
 |
| Concentració de suport a l'objector de consciència dimecres passat davant de l'Ajuntament de Terrassa |
Directa
18/12/2015
Vicent Almela
 |
El jove ha presentat una al·legació davant la Junta electoral de zona de Terrassa explicant els motius de la seua decisió
El
passat 25 de novembre Axel rebia al seu domicili de Terrassa una
carta certificada que el citava per participar com a segon vocal en
les eleccions generals del 20 de desembre. "Només obrir la
carta de seguida vaig tenir clar que no acudiria a la citació",
explica el jove de 31 anys, que tot i que en un primer moment va
tractar de buscar alguna excusa per justificar la seua absència en
la mesa, reconeix que "vistes les contradiccions morals i
ideològiques que em suposaria triar una altra opció finalment em
vaig adonar que per mi la via més coherent era fer objecció de
consciència".
|
"Un
cop presa la decisió vaig començar a informar-me sobre la llei
electoral i quines podien ser les conseqüències de no presentar-me"
comenta Axel, que el dimarts següent va presentar una al·legació
davant la Junta electoral de zona de Terrassa explicant els motius de
la seua decisió. Segons explica el terrassenc en aquest document
"dita designació atempta contra la meva consciència i els meus
principis morals i ideològics, que no em permeten la participació
en l'estructura parlamentària representativa del sistema establert,
ja que em veig obligat a col·laborar en un sistema electoral que no
comparteixo i al qual ideològicament sóc contrari".
"Vist
que no rebia resposta i el dia de les eleccions s'apropava vaig
decidir contactar amb Solidaritat Antirepressiva de Terrassa (SAT)
per explicar-los el meu cas". El col·lectiu ràpidament va
donar suport moral al jove i també va col·laborar amb la
visibilització del seu cas convocant una concentració davant de
l'ajuntament de la localitat el passat dimecres. "També vaig
contactar amb el Grup Antimilitarista Tortuga (GAT) i el col·lectiu
Des-censo electoral per informar-me. Tenen un grup de correu que
serveix com a xarxa de suport mutu per compartir experiències amb
altres persones que ja han fet l'objecció abans i s'enfronten a un
procés judicial".
Segons
l'article 143 de la Llei Electoral "l'absència injustificada"
en la Mesa electoral –l'objecció de consciència– no es
contempla com una opció vàlida i està penada amb una sanció de
tres mesos a un any de presó o una multa de sis a vint-i-quatre
mesos. Davant aquesta possibilitat el jove "assumeix les
possibles conseqüències", i defèn l'objecció "com un
mecanisme de defensa civil no violenta de les persones que veuen
violentada la seva consciència pel poder o les lleis", alhora
que considera que en el seu cas aquesta "es desprèn d'un no
reconeixement personal dels partits, el parlamentarisme i l'Estat,
entitats i institucions en què no em sento representat ni
identificat, i per consegüent, esdevenint aquesta com el rebuig
concret d'una normativa que vulnera les conviccions de la meva
persona".
Axel,
que tot i sentir-se identificat amb la ideologia llibertaria no li
agrada encasellar-se, està vivint aquest procés amb tranquil·litat.
"Pensava que em ficaria més neguitós però no, com que m'ha
sortit des de dins i no m'ho he hagut de pensar gaire doncs em sento
còmode" explica l'objector, que es prendrà el diumenge com un
dia normal: "potser vaig a fer una excursió al camp o em quedo
descansant a casa, segons com em trobi quan m'aixequi".
Formació
i suport mutu per afrontar l'objecció
Tot
i que molts col·lectius defensen l'abstenció de vot com un dels
mecanismes per mostrar desacord amb les lleis electorals i el sistema
de democràcia representativa, poc es parla de l'objecció de
consciència i els mecanismes de suport cap a les persones que són
citades a formar part de les meses cada cop que hi ha eleccions. En
aquests comicis, a més d'Axel, hi ha dues persones més que han fet
publica la seua intenció de fer objecció de consciència: Iker a La
Rioja i Juan a Navarra. Col·lectius com el GAT o Des-censo electoral
ofereixen informació, acompanyament i assessorament a les persones
que decideixen fer objecció de consciència, i també ajuden a crear
xarxes de suport mutu ficant a les persones en contacte amb altres
que ja ho han fet anteriorment.
Un
exemple és el cas d'Àlex, membre del GAT, que es va declarar
objector quan va ser nomenat primer vocal d'una mesa electoral a Elx
a les passades eleccions generals de 2011. Després de la negativa de
la junta, a la seua al·legació va decidir fer publiques les raons
per les quals no formaria part de la mesa, també per motius
ideològics i morals. La jornada electoral va transcórrer sense
incidents per l'activista, tot i que un any després rebria una carta
indicant-li que hi havia una causa oberta contra ell. Ara es troba a
l'espera d'un judici, que arribarà el pròxim 19 de maig, i la
fiscalia -després de rebaixar la primera petició- finalment li
demana 540 euros o tres mesos de presó que quedarien en suspensió.
L'antimilitarista no ho ha acceptat.
Axel,
per la seua banda, considera que "estaria bé informar més a
les persones que tenen l'opció de no participar en les meses i,
igual que es fan campanyes per l'abstenció, també fer campanyes i
manuals per l'objecció de consciència". Segons el veí de
Terrassa aquesta situació li recorda al moviment antimilitarista
dels anys 90 "que al principi era un poc marginal i les penes
eres molt dures, però a poc a poc es va anar generalitzant i les
penes van anar baixant fins a abolir l'obligatorietat". Segons
l'objector "quan es computen els vots sempre es parla de quanta
abstenció hi ha hagut, però mai es contempla l'objecció de
consciència" alhora que considera que ambdues "haurien de
ser complementaries". Per concloure afirma que "moltes
vegades en molts municipis guanya l'abstenció, sigui activa o
passiva. Si es contemples, realment es veuria el parlament tot ple
d'escons buits i es demostraria realment el nivell de democràcia que
tenim".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada